La Comissió Europea ja ha posat sobre la taula la seva nova proposta per reforçar el marge d'actuació dels Estats membres, regions i municipis davant la crisi d'accés a l'habitatge. L'objectiu passa per dotar les administracions d'eines per intervenir sobre un mercat tensionat, facilitar l'accés a habitatge assequible i establir un marc comú que permeti actuar sobre fenòmens com l'especulació o la proliferació dels allotjaments turístics.
Una proposta que arriba amb diversos punts encara oberts i que haurà de trobar l'equilibri entre l'augment de l'oferta, la protecció dels ciutadans i la capacitat de les administracions per intervenir sobre el mercat. Entre les qüestions que ja concentren part del debat es troben les restriccions a determinats usos de l'habitatge, la regulació dels lloguers de curta durada i les mesures fiscals o d'incentiu que puguin contribuir a retornar immobles al mercat residencial.
Entre reunions, sessions plenàries i converses amb els diferents grups parlamentaris, l'eurodiputada Alicia Homs (1993) atén a DEMÒCRATA per analitzar les claus de la proposta i desgranar les mesures que, al seu parer, hauran de marcar la negociació a l'Eurocambra. "Si ens volen anomenar intervencionistes, que ens anomenin. La ciutadania necessita respostes i nosaltres tenim la voluntat política", resumeix.
Pregunta. Quines garanties jurídiques esperen o creuen que pot aportar aquest nou reglament perquè els ajuntaments, o algunes comunitats autònomes com Catalunya, puguin aplicar restriccions a la compra de segones residències que no siguin per a ús residencial?
Resposta. Bé, jo crec que el que cal posar en valor del que es va presentar amb l'Affordable Housing Act és la figura de la zona tensionada, que és la que et permetrà fer totes aquestes accions i també poder dur a terme polítiques que siguin més restrictives per solucionar la crisi de l'habitatge.
Al final, i ho va dir el comissari molt clar en comissió, el que vol és donar seguretat jurídica precisament a aquestes entitats —en el nostre cas serien els ajuntaments, encara que depèn del país pot ser una altra institució— perquè puguin tenir aquestes eines legals sabent que el que faran estarà ben fet, per així dir-ho.
Aleshores, jo crec que és important aquesta figura de zona tensionada perquè al final et permet actuar només on fa falta, perquè el mercat està molt tensionat, i a les zones on no ho està, no haver d'aplicar les mesures a tot el país, a tota la comunitat autònoma o fins i tot a tota una ciutat. Potser no fa falta, oi? I que siguin mesures, com deia el comissari, a curt termini per donar resposta a aquesta crisi.
Jo crec que és important també destacar que la crisi de l'habitatge té solucions a tres velocitats: curt, mitjà i llarg termini. Això no implica que alhora no puguis estar construint habitatge, que seria el llarg termini, o renovant habitatges, que seria el mitjà. Cal intentar retornar l'ús residencial a tots aquests habitatges, prioritzant els residents i els ciutadans.
P. Com afronten les crítiques que han arribat des de part del Parlament Europeu, especialment des del Partit Popular, que considera que aquesta mesura va contra la propietat privada o contra el mercat interior? Quin recorregut li esperen aquí a l'Eurocambra?
R. Bé, hem de començar a negociar, evidentment. El comissari va presentar la seva proposta i ara ens toca treballar al Parlament Europeu.
Sí que és veritat que el Partit Popular es va mostrar força en contra. La veritat és que em va sorprendre, perquè si realment volem donar resposta a la crisi de l'habitatge, cal prendre mesures. Com deia, a tres velocitats.
El problema és que ells parlen del mercat de l'habitatge i no perceben que és un dret. Avui la presidenta Von der Leyen, de fet, ho ha dit en el debat sobre l'estat de la Unió: «L'habitatge és un dret i cal acabar amb l'especulació». La senyora Von der Leyen pertany al grup del Partit Popular Europeu.
Notícia destacada
La UE vol restringir la compra de segones residències en zones tensionades
7 minuts
Jo crec que cal tenir en compte que ja no és només una percepció social, sinó que també hi ha dades que demostren que existeix un problema. I crec que cal prioritzar, com deia abans, els residents; que la gent tingui el dret a quedar-se, que també ho ha dit la presidenta Von der Leyen. La prioritat són els ciutadans i ciutadanes que ens han votat perquè donem respostes.
P. El nou reglament estableix criteris força clars per declarar una zona tensionada. Com encaixa això amb la Llei Estatal d'Habitatge que ja s'aplica a Espanya?
R. Jo crec que la Llei Estatal de Habitatge espanyola ha servit de model per a aquesta proposta europea. Quan es parla de zona tensionada, nosaltres és una figura que ja tenim i que coneixem perfectament al nostre país. Després hi ha qui la vol aplicar i qui no, però existir, existeix.
Al final, el pla europeu complementaria aquestes eines que la Llei Estatal de Habitatge ja dóna a les institucions locals, que és precisament el que venen demanant. I crec que és el més lògic: qui millor que un alcalde per conèixer la realitat d'una ciutat o d'un poble i saber quines mesures necessita.
Les institucions locals necessiten eines per poder posar aquestes limitacions. Totes les institucions han de fer el que estigui a la seva mà per donar solució a la crisi de l'habitatge i Europa està posant la seva part.
P. L'avaluació d'impacte del reglament assenyala que la regulació dels lloguers de curta durada pot tenir efectes sobre les pimes. Com es troba l'equilibri entre garantir habitatge per als residents i respectar la llibertat d'empresa?
R. El tema dels lloguers de curta durada és un debat amplíssim. De fet, la part legislativa anirà sobre allò en què podem actuar més, que és precisament el lloguer de curta durada.
Com deia, és important que les entitats locals tinguin eines per analitzar en quines zones s'està tensionant més el mercat i en quines menys. Hi ha llocs on no és un problema i altres on és un drama.
Per això la figura de la zona tensionada, o stress area, com apareix en el document, és fonamental per donar una resposta a curt termini.
Alicia Homs:"Si ens volen anomenar intervencionistes, que ens anomenin. La ciutadania necessita respostes i nosaltres tenim la voluntat política"
Si a curt termini cal fer, com a Barcelona, que el 2028 desapareguin els lloguers de curta durada durant un període de temps i després ja veurem, doncs cal fer-ho. Perquè el problema que tenim —i aquí la dreta ho diu bé— és un problema d'oferta.
Però la manera més ràpida d'augmentar l'oferta és retornar habitatges al mercat residencial. És a dir, actuar sobre el lloguer vacacional, sobre els pisos buits o sobre habitatges que no estan destinats a un ús residencial. Per això el document parla de prioritzar aquest ús residencial. Aquesta és la clau per al curt termini i per a les mesures temporals.
P. Comentava la mesura de Barcelona per eliminar les llicències d'arrendament turístic el 2028. Tenint en compte els principis de proporcionalitat i subsidiarietat, encaixa aquesta mesura en el reglament europeu?
R. Jo crec que la mesura de Barcelona és precisament un exemple per a aquest reglament. Barcelona està tenint bons resultats, per exemple, amb els topalls a l'arrendament, encara que aquí no es parla exactament d'això.
Està prenent mesures molt valentes i s'ha pres molt seriosament el curt termini per donar solució a la crisi. I està donant resultats positius.
Crec que el comissari Jørgensen ha intentat recollir aquestes bones pràctiques i aplicar-les. Barcelona pràcticament ja està fent moltes de les coses que planteja el reglament, i el que aquest aporta són eines jurídiques.
Vull recordar que Jaume Collboni va venir al Parlament Europeu amb la iniciativa Mayors for Housing a demanar precisament eines. I això és el que es fa amb aquesta proposta, que ara hem de treballar i millorar des del Parlament.
Qui vulgui venir a destruir-la, ens trobarà de front.
Alicia Homs:"Hi ha un problema d'oferta, sí. Cal construir, sí. Això és el llarg termini i no ho negaré a la dreta. Però la gent necessita habitatge ara"
P. Quina serà la línia vermella en aquesta negociació?
R. Haurem de veure les propostes que vinguin de la dreta i de l'extrema dreta, però evidentment no podem acceptar mesures que augmentin l'especulació o que no resolguin el problema. Hi ha un problema d'oferta, sí. Cal construir, sí. Això és el llarg termini i no ho negaré a la dreta. Però la gent necessita habitatge ara.
Cal prendre mesures valentes. Si ens volen anomenar intervencionistes, que ens anomenin. La ciutadania necessita respostes i nosaltres tenim la voluntat política. Altres hauran d'explicar si la tenen o no.
P. El reglament va acompanyat d'una fulla de recomanacions, entre elles un termini màxim de 60 dies per concedir permisos d'edificació. ¿El Partit Socialista defensarà l'aplicació d'aquests terminis?
R. Nosaltres estem a favor de simplificar els tràmits burocràtics, especialment en una qüestió com l'habitatge, que necessita agilitat i rapidesa. Però no podem permetre que això impliqui una desregulació o que no es compleixin estàndards mediambientals i altres normes.
És important que, siguin 60 dies o qualsevol altre termini, siguem conscients d'aquesta realitat. Estem d'acord a fer les coses més fàcils a la ciutadania, sempre que no impliqui desregular. Hi ha tràmits que es repeteixen dues o tres vegades i això és absurd. Ho entenem. El que no acceptem és que s'utilitzi com a excusa per desregular tot el treball realitzat durant tants anys.
P. Una de les recomanacions planteja revisar la fiscalitat de les vivendes buides. Com valora aquesta mesura el seu grup?
R. Crec que és important retornar al mercat i al seu ús residencial les vivendes buides. Moltes d'elles podrien estar disponibles pràcticament de seguida i ajudarien a destensar el mercat. Si treballem per destensar-lo i perquè tothom tingui una vivenda digna i assequible, després podrem analitzar altres qüestions.
Però no pot ser que existeixin vivendes buides utilitzades per especular, especialment per part de grans tenidors o fons d'inversió. Si la idea és acabar amb l'especulació, també s'ha d'actuar sobre aquesta part. En qualsevol cas, la crisi de la vivenda no es resol amb una sola mesura; s'han d'aplicar moltes.
P. Europa no té competències directes en vivenda, però estem veient com actua mitjançant aquest reglament i altres iniciatives. Com justifiquen aquesta acció europea?
R. L'acció europea està més que justificada en matèria de vivenda. Durant la campanya electoral de 2024 la gent ens preguntava contínuament què anava a fer Europa en aquesta matèria.
Europa és una institució més que pot aportar i que té l'obligació de fer-ho. Estem responent a una demanda de la ciutadania i hem de fer les coses més fàcils. Sempre poso el mateix exemple: durant la pandèmia tampoc teníem competències directes en sanitat i vam donar una resposta a una crisi.
La vivenda és una emergència habitacional que està patint molta gent a Europa. Estem perdent talent perquè hi ha joves que no poden anar a viure a la ciutat on volen estudiar perquè les seves famílies no poden permetre-s'ho. No pot dependre de la renda familiar que una persona pugui prosperar. Això fa que perdem talent com a països i com a Unió Europea. Crec que hem de ser valents. És una oportunitat i no podem deixar-la escapar.