Enquesta eleccions generals: el recalcul del CIS situa el PSOE a 1,9 punts del PP i dona 194 escons al PP i Vox

DEMÒCRATA ofereix un recalcul del CIS publicat avui sobre habitatge, intentant intuir com quedaria el Congrés després del 29N. Amb els percentatges de l'escenari del 70% de participació, el PP obtindria el 32,3% i 132 diputats; el PSOE, el 30,4% i 121; i Vox, el 18,1% i 62. Hi hauria, en tot cas, una majoria absoluta de PP i Vox en els dos escenaris examinats: 195 escons amb el 67% i 194 amb el 70%.

5 minuts

fotonoticia 20260901183047 1920

fotonoticia 20260901183047 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

El PSOE pot quedar-se a menys de dos punts del PP i, tot i així, trobar-se davant d'un Congrés amb majoria absoluta de PP i Vox. Aquesta és la principal conclusió del recalcul del CIS i la projecció provincial elaborada per DEMÒCRATA per a les eleccions generals del 29 de novembre: la distància entre els dos grans partits seria estreta, però la distribució dels suports entre la resta de candidatures inclinaria la majoria cap a la dreta.

En l'escenari associat a una participació del 70%, el PP assoliria el 32,3% del vot i 132 diputats. El PSOE obtindria el 30,4% i 121; Vox, el 18,1% i 62; Sumar i el seu entorn, el 7,1% i nou; i Podemos, el 2,7% i dos.

PP i Vox sumarien 194 representants, 18 per sobre dels 176 necessaris per a la majoria absoluta. PSOE, Sumar i Podemos reunirien 132. Aquesta última suma comprèn aquestes tres candidatures i no inclou els partits territorials.

Els resultats provenen d'un càlcul propi d'escons a partir de dos escenaris nacionals de vot des de les estimacions del CIS. Els percentatges d'intenció de vot, simpatia i record han estat el punt de partida de l'exercici; el repartiment parlamentari s'ha calculat circumscripció per circumscripció.

Quin resultat donen els escenaris del 67% i del 70% de participació

L'escenari del 67% situa el PP en el 32,5% del vot, al PSOE en el 30%, a Vox en el 18,5%, a Sumar i el seu entorn en el 7% i a Podemos en el 2,5%. Amb aquests suports, la projecció atribueix 133 diputats al PP, 120 al PSOE, 62 a Vox, vuit a Sumar i dos a Podemos.

En l'escenari del 70%, la distància entre PP i PSOE passa de 2,5 a 1,9 punts. El PSOE obté quatre dècimes més, mentre que el PP té dues menys. Vox baixa quatre dècimes, Sumar puja una i Podemos, dues. Són diferències entre els supòsits analitzats, no una evolució temporal mesurada per dues enquestes.

Vot i escons en els escenaris del 67% i del 70% de participació

Partit Vot · 67% Escons · 67% Vot · 70% Escons · 70%
PP 32,5% 133 32,3% 132
PSOE / PSC 30,0% 120 30,4% 121
Vox 18,5% 62 18,1% 62
Sumar i entorn 7,0% 8 7,1% 9
Podemos 2,5% 2 2,7% 2
ERC — 7 — 6
EH Bildu — 6 — 6
Junts — 5 — 5
PNV — 4 — 4
BNG — 1 — 1
Coalició Canària — 1 — 1
UPN — 1 — 1
Total Congrés 350 350

Font: projecció pròpia de Demòcrata, condicionada als percentatges nacionals i als supòsits territorials del model. No és una estimació oficial del CIS. El vot restant -9,5% i 9,4%- es distribueix entre altres candidatures i vot en blanc segons el seu pes el 2023.

El PSOE i Sumar obtenen un diputat més; Vox conserva els 62

El escenari del 70% millora lleugerament la representació socialista i la de Sumar. El PSOE passa de 120 a 121 diputats i Sumar, d'ocho a nou. Podemos conserva dos, malgrat que el seu percentatge és una mica més gran. Vox manté els seus 62 representants, tot i que el seu suport nacional és quatre dècimes inferior.

El canvi es concentra en dues circumscripcions. A Alacant, l'escenari del 70% adjudica a Sumar un escó que correspon al PP en el del 67%. A Barcelona, el PSOE obté un que en el primer escenari correspon a ERC. La resta del repartiment provincial roman igual.

Això no significa que elevar la participació tres punts produeixi automàticament aquests moviments. Els escenaris incorporen percentatges nacionals diferents.

PP i Vox superen la majoria absoluta en ambdós escenaris

Amb els percentatges associats al 67% de participació, PP i Vox reuneixen el 51% del vot i 195 diputats. En l'escenari del 70%, la seva suma queda en el 50,4% i 194. La diferència és de sis dècimes i un escó.

La representació conjunta de PSOE, Sumar i Podemos passa de 130 a 132 diputats, amb un suport agregat que augmenta del 39,5% al 40,2%. La millora de dos escó redueix la distància, però manté a PP i Vox per sobre de la majoria absoluta dins del model.

Les principals sumes parlamentàries

PP i Vox sumarien 195 o 194 diputats: majoria absoluta en ambdós escenaris
Suma Vot · 67% Escó · 67% Vot · 70% Escó · 70%
PP + Vox 51,0% 195 50,4% 194
PSOE + Sumar + Podemos 39,5% 130 40,2% 132
Majoria absoluta — 176 — 176

Font: projecció pròpia de Demòcrata. Les sumes inclouen únicament les candidatures indicades i no presupposen un acord de govern. PSOE inclou PSC; Sumar comprèn l'espai definit com «Sumar i entorn» en el model.

¿S'assembla al 23J? El PSOE repetiria escons, però el Congrés seria diferent

L'escenari del 70% conté una coincidència cridanera amb les últimes generals: el PSOE assoliria els mateixos 121 diputats que va obtenir el 2023. No obstant això, la semblança acaba al examinar els seus possibles socis i a Vox.

El PP tindria 132 escons, cinc menys que els 137 del 23J. Vox passaria de 33 a 62, una guany de 29. Per això el retrocés del PP respecte a les últimes eleccions seria compatible amb una majoria conjunta molt més gran: dels 170 diputats del 2023 a 194.

A l'esquerra del PSOE, Sumar i Podemos reunirien onze representants, nou i dos. El 2023 van concórrer dins d'una mateixa candidatura que va obtenir 31. La diferència seria de 20 escons. No són candidatures idèntiques, però la comparació permet observar la mida de la pèrdua conjunta de representació sota els supòsits del model.

Comparació de l'escenari del 70% amb les generals de 2023

PP i Vox sumarien 195 o 194 diputats: majoria absoluta en ambdós escenaris
Suma Vot · 67% Escons · 67% Vot · 70% Escons · 70%
PP + Vox 51,0% 195 50,4% 194
PSOE + Sumar + Podemos 39,5% 130 40,2% 132
Majoria absoluta — 176 — 176

Font: projecció pròpia de Demócrata. Les sumes inclouen únicament les candidatures indicades i no presupposen un acord de govern. PSOE inclou PSC; Sumar comprèn l'espai definit com a «Sumar i entorn» en el model.

El PSOE conservaria la seva representació amb un percentatge inferior al del 23J. No hi ha contradicció matemàtica: els diputats es reparteixen per circumscripcions i el resultat depèn també del vot dels competidors i de l'adjudicació dels últims escons.

La conclusió política de l'exercici està allà: repetir els 121 diputats socialistes no n'hi hauria prou per reproduir l'equilibri parlamentari de 2023. El creixement de Vox i la pèrdua conjunta de Sumar i Podemos modificarien les possibilitats de formar una majoria.

Com s'han calculat els escons i quins límits té la projecció

L'anàlisi de Demócrata parteix d'un recalcul propi elaborat a partir de les taules d'intenció directa de vot, simpatia i record de vot del CIS. Aquest exercici ajusta el pes dels grups de record de vot prenent com a referència els resultats de 2023 i planteja dos escenaris de participació, del 67% i del 70%.

A partir dels percentatges resultants, DEMÓCRATA ha calculat una projecció d'escons en les 52 circumscripcions del Congrés.

Amb aquestes condicions, els dos escenaris ofereixen el mateix desenllaç parlamentari: el PP seria la primera força, el PSOE quedaria a prop en percentatge i PP i Vox superarien junts la majoria absoluta.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els passos parlamentaris necessaris per a la formació d'un govern després de les eleccions generals a Espanya?

A Espanya, la formació d'un Govern després d'unes eleccions generals segueix un itinerari constitucional i parlamentari molt pautat. Implica diverses fases successives: constitució de les noves Corts, obertura de consultes pel Rei, proposta de candidat, debat i votació d'investidura, i finalment nomenament del president i dels ministres.

1. Situació després de les eleccions: Govern en funcions

  • El dia de les eleccions no es forma encara Govern: l'Executiu sortint passa a estar en funcions des de la convocatòria electoral i roman així fins que pren possessió el nou Govern.
  • Un Govern en funcions es limita al despatx ordinari dels assumptes públics i ha de facilitar el procés de formació del nou Govern i el traspàs de poders.
  • Les Corts anteriors estan dissoltes; només actua la Diputació Permanent per a supòsits excepcionals (convalidació de decrets-llei i estats d'alarma, excepció i setge).

2. Proclamació de resultats i constitució de les Corts

  • Després de l'escrutini general i la resolució d'eventuals recursos, es proclamen oficialment els diputats i senadors electes.
  • El Rei convoca la sessió constitutiva del Congrés i del Senat en la data fixada en el reial decret de convocatòria.
  • En aquesta sessió:
    • Els electes juren o prometen la Constitució.
    • S'escullen els membres de la Mesa del Congrés (presidència, vicepresidències i secretaries) i del Senat.
  • Amb la Mesa del Congrés escollida, la Cambra queda plenament constituïda i pot començar a exercir les seves funcions.

3. Constitució de grups parlamentaris

  • Constituïda la Cambra, els partits i coalicions disposen d'un termini breu (habitualment uns dies hàbils) per comunicar la formació dels seus grups parlamentaris.
  • La Mesa comprova que compleixen els requisits reglamentaris (nombre mínim d'escó i altres condicions) i els declara constituïts.
  • Els diputats que no assoleixen els requisits s'integren en el Grup Mixt.
  • L'existència de grups és clau perquè a través d'ells s'estructura el debat, es reparteixen temps d'intervenció i es negocien suports per a la investidura.

4. Consultes del Rei i proposta de candidat

  • Un cop constituït el Congrés, el Rei obre una ronda de consultes amb els representants designats pels grups polítics amb presència parlamentària.
  • Després d'aquestes consultes, el Rei proposa un candidat a la Presidència del Govern, que comunica a la Presidència del Congrés.
  • La Presidència del Congrés fixa la data del debat d'investidura i el convoca formalment.

5. Debat i votacions d'investidura

  • El debat se celebra al Ple del Congrés:
    • El candidat exposa el seu programa de Govern i demana la confiança de la Cambra.
    • Intervenen els portaveus dels grups parlamentaris i pot haver-hi rèpliques i dúpliques.
  • Acabada la primera part del debat, es procedeix a la primera votació:
    • Per ser investit, el candidat necessita majoria absoluta (la meitat més un dels membres del Congrés).
  • Si no l'obté, se celebra una segona votació 48 hores després:
    • En aquesta segona votació n'hi ha prou amb la majoria simple (més síes que noes).
  • Si tampoc resulta elegit, el Rei pot, després de noves consultes, proposar altres candidats successius, repetint l'esquema de debat i votació.

6. Termini màxim i possible repetició electoral

  • La Constitució fixa un termini màxim de dos mesos des de la primera votació d'investidura.
  • Si en aquests dos mesos cap candidat aconsegueix la confiança del Congrés:
    • El Rei, amb refrend del president del Congrés, dissol les dues Càmeres.
    • Es convoquen noves eleccions generals de forma automàtica.
    • Mentre tant, el Govern continua en funcions.

7. Nomenament del president i formació del Govern

  • Si un candidat és investit (en primera o successives votacions):
    • El Rei el nomena President del Govern mitjançant reial decret que es publica al BOE.
    • El nou president jura o promet el càrrec davant del Rei.
  • A continuació, el president proposa al Rei el nomenament dels ministres, també mitjançant reials decrets publicats al BOE.
  • Un cop nomenats i després del seu jurament o promesa, el nou Consell de Ministres comença a exercir en plenitud de funcions, cessant el Govern anterior.

En resum, la formació del Govern després d'unes eleccions generals és un procés en què el Congrés ocupa una posició central: la clau no és només qui guanya les eleccions, sinó qui és capaç d'articular les majories parlamentàries necessàries per superar amb èxit el procediment d'investidura.

Em pots explicar amb exemples recents com s'aplicà aquest procediment d'investidura a les últimes legislatures? Quines diferències hi ha entre el paper del Congrés i el del Senat en la formació del Govern? Què pot i què no pot fer exactament un Govern en funcions mentre es negocia la investidura?

Quines competències té el president del Govern d'Espanya segons la Constitució?

El president del Govern d'Espanya és la màxima autoritat del poder executiu i la seva posició ve regulada fonamentalment a la Constitució de 1978, sobretot als articles 97, 98, 112 a 116, i en altres preceptes en què apareix com a òrgan de proposta al Rei. A partir d'aquests articles poden agrupar-se les seves competències en diversos grans blocs.

1. Direcció de l'acció del Govern i de la política general
  • Dirigeix l'acció del Govern (art. 97 CE): coordina i orienta la feina del conjunt dels ministres, fixa prioritats, reparteix competències polítiques entre departaments i resol conflictes interns.
  • Dirigeix la política interior i exterior (art. 97 CE): tot i que el Govern actua col·legiadament, el president marca les línies mestres tant en l'agenda interna (reformes, polítiques sectorials, gestió de crisis) com en la projecció internacional d'Espanya (relacions amb altres Estats, UE, organismes internacionals, etc.).
  • Dirigeix l'Administració civil i militar (art. 97 CE): encapçala l'organització administrativa de l'Estat i té capacitat d'impuls i coordinació sobre ministeris, organismes i serveis de l'Administració General de l'Estat.
  • Comandament suprem de les Forces Armades (art. 97 CE): ostenta la capçalera política i estratègica de la defensa, tot i que el Rei sigui el Cap de l'Estat i “comandament suprem de les Forces Armades” en sentit simbòlic i representatiu (art. 62 h CE). A la pràctica, la planificació i direcció política de la defensa correspon al president i al Govern.
2. Organització interna del Govern
  • Proposa el nomenament i cessament dels ministres (art. 100 CE): el Rei nomena i separa els ministres a proposta exclusiva del president. Això permet al president configurar i remodelar el seu equip de govern (crear o suprimir carteres, canviar titulars, etc.).
  • Responsabilitat política del Govern en el seu conjunt: tot i que la responsabilitat davant les Corts és del Govern en bloc, el president assumeix la capçalera política del gabinet i respon prioritàriament davant el Congrés en debats i controls parlamentaris.
3. Relacions de confiança amb el Congrés dels Diputats
  • Qüestió de confiança (art. 112 CE): el president pot plantejar davant el Congrés una qüestió de confiança sobre el seu programa o una declaració de política general. Si la perd per majoria simple negativa, està obligat a presentar la seva dimissió.
  • Responsabilitat davant la moció de censura (art. 113 CE): tot i que la iniciativa correspon al Congrés, és el president qui pot resultar substituït si prospera una moció de censura constructiva (amb un candidat alternatiu), cosa que subratlla la seva centralitat en la relació entre Executiu i Legislatiu.
4. Dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions
  • Facultat de proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals (art. 115 CE): el Rei dissol les Càmeres i convoca eleccions a proposta del president del Govern, que ha de deliberar-se prèviament en Consell de Ministres. No pot exercir-se aquesta facultat durant un estat d'excepció o de setge, ni quan estigui en tràmit una moció de censura.
  • Mitjançant aquesta competència, el president té un paper decisiu en la fixació del calendari electoral, dins dels límits constitucionals i legals.
5. Estats d'alarma, excepció i setge
  • Iniciativa i direcció en els estats de crisi (art. 116 CE): el president encapçala la proposta i gestió dels estats d'alarma, excepció i setge, que es declaren mitjançant decret del Govern o autorització parlamentària, segons el cas. A la pràctica, condueix la resposta institucional davant emergències greus (catàstrofes, alteracions greus de l'ordre públic, etc.).
6. Altres funcions de proposta i impuls
  • Proposta de referèndum consultiu (art. 92.2 CE): el Rei pot convocar referèndums consultius sobre decisions polítiques d'especial transcendència, però únicament a proposta del president del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés.
  • Altres propostes al Rei: en múltiples actes formals del Cap de l'Estat (per exemple, nomenaments d'alts càrrecs que la Constitució o les lleis reserven al Rei), el president del Govern intervé com a òrgan de proposta o refrend, cosa que li atorga un poder substantiu sobre aquestes decisions.

En conjunt, la Constitució configura el president del Govern com el veritable centre de gravetat del poder executiu, encarregat de fixar l'orientació política del país, coordinar el Govern, mantenir la relació de confiança amb el Congrés i gestionar els moments de crisi institucional i electoral.

Quines diferències existeixen entre les competències del president del Govern i les del Rei segons la Constitució espanyola? Com funciona el procés d'investidura del president del Govern pas a pas segons la Constitució? En què consisteix la qüestió de confiança i en què es diferencia de la moció de censura en el sistema constitucional espanyol?

Quins van ser els resultats de les eleccions generals espanyoles de 2023 en termes d'escó per partit?

En les eleccions generals espanyoles del 23 de juliol de 2023, el Congrés dels Diputats (350 escons) va quedar configurat de la següent manera, segons els resultats oficials publicats i recopilats per diferents mitjans i el BOE:

  • Partit Popular (PP): 137 escons
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 121 escons
  • Vox: 33 escons
  • Sumar: 31 escons
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 7 escons
  • Junts per Catalunya (Junts): 7 escons
  • Euskal Herria Bildu (EH Bildu): 6 escons
  • Partit Nacionalista Basc (PNV): 5 escons
  • Bloc Nacionalista Gallec (BNG): 1 escó
  • Coalició Canària (CC): 1 escó
  • Unió del Poble Navarro (UPN): 1 escó

La suma total és de 350 diputats, que és el nombre fix d'escons del Congrés.

Majories i blocs principals

La majoria absoluta al Congrés se situa en 176 escons. A partir d'aquesta xifra s'entén millor l'aritmètica resultant:

  • El PP va ser el partit guanyador en escons, amb 137, però es va quedar a 39 escons de la majoria absoluta.
  • El bloc format per PP + Vox + UPN suma 137 + 33 + 1 = 171 escons, cinc per sota de la majoria absoluta.
  • El bloc d'esquerres de PSOE + Sumar arriba a 121 + 31 = 152 escons, per si sol clarament insuficient per governar sense suports addicionals.

Aquest repartiment explica per què, després del 23‑J, cap bloc ideològic tenia per si mateix capacitat per governar. La dreta i l'extrema dreta van quedar a prop però per sota dels 176 diputats, mentre que l'aliança de PSOE i Sumar necessitava teixir acords amb diverses formacions nacionalistes i independentistes per assolir una majoria viable.

Paper dels partits nacionalistes i independents

Els resultats de les formacions d'àmbit no estatal van ser determinants per a l'equilibri de forces:

  • ERC: 7 escons
  • Junts: 7 escons
  • EH Bildu: 6 escons
  • PNV: 5 escons
  • BNG: 1 escó
  • CC: 1 escó

Sumats entre si, aquests partits arriben a 27 escons. La informació analitzada pel diari Demòcrata sobre la legislatura sorgida del 23‑J subratlla que les opcions de la coalició de govern (PSOE i Sumar, amb 147 escons si es suma també posteriorment l'escissió de Podemos) passen precisament per acords amb ERC, Junts, EH Bildu, PNV, BNG i CC, a més dels cinc diputats que posteriorment va mantenir Podemos al Grup Mixt. Combinats amb el bloc d'esquerres, aquests suports permeten superar el llindar de la majoria absoluta davant els 171 diputats que agrupen PP, Vox i UPN.

Equilibri parlamentari resultant

Des del punt de vista estrictament numèric, el Congrés que surt de les eleccions generals de 2023 presenta un equilibri molt ajustat:

  • L'oposició de dretes (PP, Vox i UPN) representa un bloc compacte de 171 escons, suficient per bloquejar qualsevol iniciativa que no aconsegueixi aglutinar una majoria una mica més àmplia que l'aritmètica bàsica d'investidura.
  • L'espai de govern (PSOE i Sumar) necessita, pràcticament en cada votació rellevant, el suport de la majoria de les forces nacionalistes i independentistes per arribar o superar els 176 vots necessaris en lleis orgàniques i qüestions clau.
  • Formacions més petites com BNG o Coalició Canària, amb 1 escó cadascuna, poden resultar decisives en votacions molt renyides, en inclinar la balança cap a un o altre bloc.

En resum, els resultats de 2023 van configurar un Congrés dels Diputats molt fragmentat, amb un partit clarament guanyador en escons (PP) però sense capacitat per articular per si sol una majoria de govern, i amb un bloc progressista que, malgrat partir de menys escons, podia construir una majoria alternativa només mitjançant una complexa xarxa d'acords amb diversos partits d'àmbit territorial.

Com van quedar repartits els escons per circumscripcions a les eleccions generals de 2023? Quines diferències hi va haver en percentatge de vot entre PP, PSOE, Vox i Sumar a les eleccions de 2023? Com van influir aquests resultats de 2023 en les negociacions d'investidura posteriors?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina majoria obtindrien PP i Vox junts en l'escenari del 70% de participació?

Pregunta" 1 de 3

Quin partit mantindria el mateix nombre d'escons que a les eleccions generals de 2023 segons la projecció de Demòcrata?

Pregunta" 2 de 3

En quina circumscripció guanyaria Sumar un escó al PP en l'escenari del 70% de participació?

Pregunta" 3 de 3