Santiago Abascal vol que el creixement de Vox s’interpreti com una condició per al canvi de Govern. En una entrevista concedida a El Mundo, el líder de la formació sosté que el seu partit resulta decisiu per construir una alternativa a Pedro Sánchez i reivindica un electorat que, segons afirma, desborda les fronteres tradicionals de la dreta.
«A nosaltres ens vota gent que ha votat a la dreta tota la vida, alguns que han votat a l'esquerra i d'altres molts que s'abstenien», declara. Amb aquest argument, Abascal busca diferenciar la seva oferta de la del PP mentre defensa els acords entre totes dues formacions per al Senat.
L'entrevista, publicada en plena crisi per l'accident ferroviari d'Urda, també fixa algunes de les seves posicions davant una eventual negociació postelectoral: evita parlar de ministeris, considera irrenunciable la «prioritat nacional» i situa entre les seves primeres actuacions una auditoria de la despesa pública i mesures sobre la frontera de Ceuta.
Vox es presenta com una opció per a antics votants d'esquerra i abstencionistes
Abascal respon a la competència amb el PP reivindicant una identitat electoral pròpia. «Crec que Vox coneix el seu i no és un electorat de dretes», afirma a El Mundo.
La seva explicació es fonamenta en la procedència dels qui assegura que donen suport al partit: antics votants de la dreta, persones que abans triaven opcions d'esquerra i ciutadans que no participaven en les eleccions. L'entrevista no aporta dades que permetin quantificar cada grup; es tracta de la descripció que el dirigent fa de la seva base electoral.
Abascal identifica quatre elements de la seva proposta: la «prioritat nacional», la desregulació, una baixada fiscal intensa i l'anomenada «remigració». Sosté que aquestes posicions el distingeixen del PP i admet que els qui no les comparteixin puguin trobar una opció en el partit de Feijóo.
El seu missatge combina, per tant, competència i enteniment: reivindica raons per votar Vox, però defensa la col·laboració amb el PP quan considera que facilita la sortida de Sánchez.
«El creixement de Vox» com a argument davant el vot útil al PP
El líder de Vox rebutja la idea que un avenç de la seva formació beneficiï el president del Govern en dificultar una alternativa.
«El creixement de Vox és l’única cosa que està assegurant en aquests moments que hi hagi una alternativa», sosté en l’entrevista. És l’argument amb què intenta convertir un suport més gran al seu partit en garantia de canvi polític.
Abascal es mostra, al mateix temps, desconfiat davant les enquestes. Qüestiona la capacitat d’alguns sondejos per mesurar l’estat d’ànim dels ciutadans en moments d’esdeveniments greus i evita comprometre una xifra de vots o escons.
La seva petició a l’electorat es resumeix en una frase que utilitza en recordar les seves converses amb simpatitzants: «Si no voleu que em quedi a mitges, no em voteu a mitges».
Amb això vincula la capacitat d’aplicar el seu programa al pes que obtingui a les urnes. No concreta, però, quin resultat consideraria suficient ni quina fórmula de Govern defensaria després del 29N.
L’acord per al Senat: col·laboració sense renunciar a competir
Preguntat per l’entesa amb el PP per a les eleccions al Senat, Abascal prefereix parlar de «gestos recíprocs i mutus». Els justifica com una resposta als intents de l’esquerra de coordinar candidatures i assegurar una majoria a la Cambra Alta.
Segons explica a El Mundo, el seu objectiu és evitar que el Senat pugui convertir-se en un obstacle per a un eventual Govern alternatiu. També considera desitjable assolir una majoria de tres cinquenes parts, encara que no ofereix una projecció que permeti anticipar aquest resultat.
L’entrevistador planteja si la col·laboració podria afavorir un trasvasament de vot útil cap al PP. Abascal respon que la seva principal preocupació és la continuïtat de Sánchez i defensa l’acord com una decisió al servei del canvi de Govern.
La seva posició manté obertes dues estratègies simultànies: coordinar-se amb el PP al Senat i demanar més força pròpia per condicionar el que passi després de les eleccions.
La «prioritat nacional», la seva condició per negociar després del 29N
Abascal evita entrar en un repartiment de càrrecs. «A mi no em trobarà ningú parlant de repartiment de poders, de ministeris ni de res semblant», assegura.
Sí que estableix una condició política: la «prioritat nacional» serà irrenunciable. A l’entrevista relaciona aquest concepte amb la defensa de l’interès general i amb mesures migratòries i frontereres, especialment a Ceuta.
Entre les seves primeres actuacions també situa una auditoria dels comptes i de la despesa de l’Estat. Reclama conèixer la situació de les finances públiques abans d’abordar canvis i expressa la seva desconfiança envers les dades ofertes pel Govern, sense aportar en la conversa una auditoria alternativa que acrediti irregularitats.
El dirigent combina aquestes exigències amb un advertiment als seus propis votants: els canvis no serien immediats. Reconeix que transformar infraestructures, serveis públics i institucions requeriria temps i un suport polític suficient.
Abascal defensa mantenir la campanya després d’Urda i qüestiona l’assenyalament d’un treballador
L’accident ferroviari ocupa una part central de l’entrevista. Abascal defensa la seva decisió de continuar amb els actes polítics durant el dol i sosté que seguir treballant és compatible amb el respecte a les víctimes.
«Que ningú utilitzi el dol per fer-nos callar», declara a El Mundo. També expressa les seves reserves davant les visites de polítics sense responsabilitats executives als llocs de les catàstrofes i reivindica la intimitat de les famílies.
Sobre les causes del sinistre, reclama que siguin els tècnics i els jutges qui les determinin. Al mateix temps, critica que les explicacions se centrin en l’actuació d’un treballador del centre de control.
«Intentar convèncer l’opinió pública que és un error humà i exposar aquest treballador em sembla una canallada de la pitjor espècie», afirma.
Abascal formula així mateix acusacions sobre la gestió de les infraestructures i planteja possibles vincles amb la corrupció. Són acusacions del líder de Vox: l’entrevista no aporta proves que permetin establir aquesta relació causal amb l’accident.
El missatge als grans: sanitat, seguretat i futur de les seves famílies
Preguntat per les diferències de suport entre generacions, Abascal rebutja que la imatge dels seus actes reflecteixi una debilitat entre els grans. Assegura percebre una assistència diversa per edat i situació econòmica.
La seva resposta busca ampliar el missatge adreçat a aquest electorat més enllà de les pensions. Parla d’atenció sanitària, seguretat i oportunitats per a fills i néts, i rebutja que Vox pretengui deixar de pagar les prestacions.
Què proposa sobre immigració i què deixa pendent de concretar
Abascal desenvolupa també el seu concepte de «remigració». Distingeix entre els qui, segons el seu plantejament, depenen d’ajudes sense haver contribuït i les persones que han treballat, cotitzat i posteriorment perden la seva feina. Sobre aquestes últimes reconeix que han adquirit drets que s’han de respectar.
Defensa a més les repatriacions dels qui entrin irregularment i l’expulsió d’estrangers que cometin delictes. El mateix dirigent admet que les seves propostes exigirien canvis legislatius a Espanya i en l’àmbit europeu; l’entrevista no detalla la seva articulació jurídica.En matèria electoral, torna a acusar el Govern d’intentar alterar el cens mitjançant les nacionalitzacions vinculades a la denominada llei de néts.