El Tribunal Suprem ha imposat a una dona una condemna de dos anys de presó i l’obligació de reintegrar 29.658 euros a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, en considerar-la autora d’un delicte de frau de subvencions per haver seguit cobrant durant anys la pensió de la seva àvia ja difunta sense comunicar-ne la mort.
La Sala Penal, en una sentència a la qual ha tingut accés Europa Press, afegeix com a pena accessòria la prohibició de rebre subvencions públiques i d’aprofitar-se d’avantatges fiscals o de la Seguretat Social durant un període de tres anys.
Amb aquesta decisió, l’alt tribunal condemna per primera vegada l’acusada, que havia resultat absolta tant per l’Audiència Provincial d’Astúries com pel Tribunal Superior de Justícia del Principat. La Seguretat Social va recórrer aquestes absolucions i el Suprem ha estimat ara el seu recurs.
Els fets provats detallen que l’àvia era titular d’un compte bancari, en què figurava també com a cotitular la seva filla, mare de l’acusada. En aquest compte s’ingressava cada mes la pensió de viduïtat. Els abonaments van continuar després de la mort de la pensionista el 1988 i després de la mort de la mare l’agost de 2013, ja que fins al desembre de 2019 ni l’Institut Nacional de la Seguretat Social ni l’entitat financera no van tenir constància oficial de la defunció.
Segons la resolució, la condemnada va aprofitar aquesta situació per utilitzar els diners del compte, plenament conscient que procedien únicament de la pensió de la seva àvia que la Seguretat Social seguia pagant. Durant aquest temps va fer reintegraments en efectiu, transferències, pagaments amb targeta i domiciliaris de rebuts amb càrrec a aquests fons.
En el període analitzat, les pensions ingressades van assolir un total de 61.834,46 euros, mentre que l’entitat bancària va retornar a la Tresoreria General de la Seguretat Social 39.176,22 euros corresponents a les quantitats percebudes entre gener de 2016 i desembre de 2019. El compte no va ser cancel·lat fins a l’any 2021.
"OCULTACIÓ CONSCIENT"
Els magistrats assenyalen que la Seguretat Social i el banc no van dur a terme un control adequat sobre la pervivència de la titular de la pensió, "el qual no fa sinó afegir la manca de control amb què aquest Institut i l’entitat bancària van actuar".
No obstant això, puntualitzen que aquesta manca de supervisió "no treu força fàctica de cara a assenyalar que els ingressos de la pensió de la difunta dels quals la neta es va aprofitar eren indeguts".
En la sentència se subratlla que "el caràcter indegut del rebut de la pensió resulta de la mateixa lògica de les coses i també de les disposicions normatives que regulen aquesta percepció".
El tribunal precisa que "de fet, el tipus penal es completa amb l'expressió del gaudi d'una pensió per l'ocultació conscient de fets dels quals tenia el deure d'informar, deure d'informar que sorgeix de la normativa aplicable sobre aquesta percepció".
Qualifica la conducta com "percepció econòmica indeguda" i fixa en 29.658 euros la quantitat que la dona ha d'abonar a la Seguretat Social en concepte de responsabilitat civil.
La xifra, expliquen els jutges, es correspon amb "l'import de les percepcions indegudes un cop restades les quantitats que van ser reintegrades, concretament la quantitat que resulta de restar als 61.834 euros 39.176 euros".