DEMOCRÀT en Atresmedia analitza a les xarxes el cara a cara entre Feijóo i Sánchez

L’anàlisi de DEMÓCRATA a Atresmedia recull la reacció cara a cara entre Sánchez i Feijóo a X, TikTok i Instagram per identificar els moments millor rebuts, les intervencions que van generar més conversa i la publicació de més impacte

atresmedia democrata 1200x900

atresmedia democrata 1200x900

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 20 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L’anàlisi de DEMÓCRATA a Atresmedia examina com van reaccionar les xarxes socials al cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo d’aquest dijous. A partir de 42.053 publicacions a X, TikTok i Instagram, l’estudi mostra una acollida més gran del candidat del PP, que va concentrar el 35% de les publicacions favorables davant del 24% del president del Govern.

La recerca permet seguir minut a minut la conversa digital d’aquest debat que té lloc a escassos dies del 29N. Feijóo va obtenir 176.769 interaccions amb les seves intervencions, davant de les 125.644 de Sánchez, i va aconseguir una millor acollida durant 74 minuts del debat, davant dels 19 del socialista.

Les diferències també apareixen en examinar els assumptes tractats. Feijóo va obtenir una proporció més gran de publicacions favorables en corrupció i pactes, mentre Sánchez va aconseguir millors resultats en política social i economia. En habitatge, tots dos van empatar amb un 29% de missatges favorables.

Així van reaccionar les xarxes al debat, minut a minut

L’eina de Poder Digital desenvolupada per a aquesta cobertura permet consultar les intervencions que van provocar més conversa, els canvis de tendència durant el debat i els millors i pitjors moments de cada candidat.

Entre les frases que més reaccions van generar hi apareix el retret de Feijóo sobre la responsabilitat política, amb 18.702 interaccions, i la seva proposta de rebaixar els impostos als treballadors, amb altres 18.084.

La publicació d’or del cara a cara va ser del PP a TikTok

El segon anàlisi de DEMÓCRATA a Atresmedia examina les publicacions dels dos candidats i dels comptes oficials del PP i el PSOE que més interaccions van aconseguir a les tres plataformes. La publicació de major impacte va ser un vídeo difós pel Partido Popular a TikTok després del debat, acompanyat de tres emoticones de silenci i les etiquetes #FeijóoGana, #SanchezMiente i #CaraACara26.

El contingut va acumular 106.069 interaccions i 561.281 reproduccions, una resposta trenta vegades superior a l’habitual al compte del partit. Entre els perfils personals dels candidats, Feijóo va aconseguir més interaccions a X, amb 28.008, mentre Sánchez va obtenir els millors resultats a TikTok, amb 21.277, i a Instagram, amb 34.531.

Ambdues eines permeten explorar la repercussió digital del debat celebrat el 19 de novembre, amb dades actualitzades a les 10:21 hores de l’endemà. L’anàlisi utilitza intel·ligència artificial per classificar les publicacions segons la seva acollida envers cada candidat. Els resultats reflecteixen la conversa a les plataformes estudiades, no una enquesta representativa dels espectadors ni una estimació d’intenció de vot.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quines són les competències i funcions del president del Govern d'Espanya segons la Constitució?

El president del Govern dirigeix l'acció de l'Executiu i coordina els seus membres, però no concentra totes les competències del Govern ni exerceix la capçalera de l'Estat, que correspon al Rei. La Constitució distingeix entre atribucions personals del president i decisions que corresponen al Govern en conjunt, sotmeses al control parlamentari.

1. Direcció i coordinació del Govern

L'article 98.2 estableix la seva funció principal: «El President dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres del mateix, sense perjudici de la competència i responsabilitat directa d’aquests en la seva gestió».

Per tant, fixa l’orientació política de l’Executiu i coordina els ministres, sense substituir-los en totes les seves decisions. L’article 97 atribueix al Govern col·lectivament la direcció de la política interior i exterior, de l’Administració civil i militar i de la defensa de l’Estat, a més de la funció executiva i la potestat reglamentària: aprovar normes subordinades a les lleis.

2. Formació de l’Executiu i continuïtat

Segons l’article 100, proposa al Rei el nomenament i la separació dels altres membres del Govern. La decisió formal correspon al monarca, però la proposta correspon al president.

La seva autoritat es recolza en la confiança del Congrés: conforme a l’article 99, el candidat presenta el seu programa i sol·licita la investidura, és a dir, el suport parlamentari per formar Govern. L’article 101 disposa que la dimissió o la defunció del president provoquen la cessació del Govern; l’Executiu cessant continua en funcions fins que prengui possessió el nou.

3. Relacions amb el Rei

L’article 64 li permet refrendar els actes del Rei, això és, donar-los suport formalment i assumir responsabilitat per ells; també poden fer-ho els ministres competents. El seu propi nomenament no el refrenda ell, sinó el president del Congrés.

A més, pot sol·licitar que el Rei presideixi una sessió del Consell de Ministres per ser informat d’assumptes d’Estat, conforme a l’article 62.g. Aquestes relacions no converteixen el president en cap de l’Estat.

4. Confiança i responsabilitat parlamentària

L’article 112 li permet plantejar una qüestió de confiança davant el Congrés sobre el seu programa o una declaració de política general, prèvia deliberació del Consell de Ministres. S’aprova per majoria simple: més vots favorables que contraris. Si perd, el Govern ha de presentar la seva dimissió al Rei, segons l’article 114.

El Congrés també pot substituir-lo mitjançant una moció de censura constructiva: ha d’incloure un candidat alternatiu i obtenir majoria absoluta. Si prospera, el Govern dimiteix i el candidat s’entén investit de la confiança parlamentària —articles 113 i 114—. El Govern respon solidàriament de la seva gestió davant el Congrés, segons l’article 108.

5. Dissolució de les Càmeres i referèndum

L’article 115 li permet proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o de totes dues Càmeres, prèvia deliberació del Consell de Ministres i sota la seva exclusiva responsabilitat. No pot fer-ho mentre es tramiti una moció de censura. Tampoc no cap una altra dissolució abans d’un any, excepte el supòsit de l’article 99.5.

Així mateix, proposa al Rei un referèndum consultiu sobre decisions polítiques d’especial transcendència, amb autorització prèvia del Congrés —article 92—.

6. Garantia constitucional i situacions excepcionals

Està legitimat per presentar recursos d’inconstitucionalitat —article 162.1.a—. En canvi, els estats excepcionals no són una facultat personal seva: segons l’article 116, el Govern declara l’alarma i, amb autorització prèvia del Congrés, l’excepció; el Congrés declara el setge per majoria absoluta, a proposta exclusiva del Govern. Durant aquests estats no es pot dissoldre el Congrés.

Quins requisits legals s'han de complir perquè una publicació a xarxes socials d'un partit polític sigui considerada propaganda electoral?

Una publicació d’un partit polític a xarxes socials pot considerar-se propaganda electoral quan la seva finalitat sigui captar vots per a una opció política, valorant conjuntament el missatge i el seu context. No necessita incloure literalment «vota a…», ser un anunci pagat ni assolir un nombre determinat de persones. A més, ser propaganda electoral no significa ser il·lícita: la seva legalitat depèn del moment, els mitjans utilitzats i les altres obligacions aplicables.

1. Finalitat electoral i contingut

El punt de partida és l’article 50.4 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que defineix la campanya electoral per les activitats dirigides a la captació de sufragis. Per traslladar aquest criteri a una publicació s’han d’examinar, especialment:

  • La petició de vot: pot ser expressa o deduir-se del conjunt del missatge, per exemple, en sol·licitar suport electoral o continuïtat per a una candidatura.
  • La promoció d’una opció identificable: presentació de candidats, difusió de propostes amb finalitat electoral o mobilització davant una altra candidatura.
  • Els elements de campanya: cartells, vídeos, eslògans, convocatòries de mítings, imatges i etiquetes vinculades a les eleccions.
  • El context: proximitat de la votació, reiteració, coordinació amb altres missatges i relació amb una campanya organitzada.

Aquests elements són indicis, no requisits acumulatius. Un logotip, una crítica a l’adversari o un balanç de gestió no són suficients, aïlladament, per convertir qualsevol publicació en propaganda. Cal apreciar la seva finalitat electoral mitjançant una valoració conjunta.

2. Diferència respecte a la comunicació política ordinària

Els partits poden expressar opinions, explicar posicions i participar en el debat públic sense que tota intervenció constitueixi campanya electoral. La distinció importa perquè la llibertat d’expressió política no desapareix durant un procés electoral.

La STC 96/2010 explica que ni tan sols la jornada de reflexió impedeix tota manifestació relacionada amb el debat polític que pugui influir indirectament en els electors. Per tant, influir políticament no equival automàticament a fer propaganda electoral: cal identificar una finalitat de captació de sufragis.

3. Autoría i forma de difusió

En un compte oficial del partit, la connexió amb l’organització resulta normalment clara. Si s’utilitza un compte personal d’un candidat o intervé un tercer, s’han de valorar la seva vinculació, les instruccions rebudes, la coordinació o el finançament. L’etiqueta de compte personal no exclou la naturalesa electoral del contingut.

No és necessari pagar: una publicació orgànica també pot ser propaganda. El patrocini, la contractació o la segmentació poden reforçar els indicis de finalitat electoral i afegir obligacions sobre despesa, transparència i protecció de dades, però no substitueixen l’anàlisi del missatge.

4. El moment determina les restriccions

La data no canvia per si sola el contingut del missatge, però sí les condicions de la seva difusió:

  • Abans de la campanya: cal distingir l’activitat política ordinària de la propaganda anticipada i examinar especialment la contractació publicitària. No tota comunicació del partit queda prohibida.
  • Durant la campanya: poden difondre’s missatges electorals, respectant els límits legals de contractació, despesa i altres obligacions.
  • Acabada la campanya: l’article 53 prohibeix difondre propaganda i realitzar actes de campanya. Publicar o impulsar novament contingut electoral cal diferenciar-ho de la mera permanència passiva de publicacions anteriors.
5. Identificació i recursos públics

L’article 58 bis exigeix identificar destacadament la naturalesa electoral de la propaganda electrònica i facilitar una oposició senzilla i gratuïta. Són obligacions de difusió: .

A més, un compte institucional està sotmès a neutralitat: no pot utilitzar recursos públics per afavorir una candidatura. La STC 25/2022 confirma aquest deure. En definitiva, la pregunta decisiva és si el missatge busca suport electoral; després es determina si la seva difusió respecta les regles aplicables.

Quins van ser els resultats de les últimes eleccions generals en què es van presentar Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo?

Les últimes eleccions generals celebrades en què es van presentar Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo van ser les del 23 de juliol de 2023. El PP de Feijóo va obtenir més vots i escons: 137 diputats, davant dels 121 del PSOE de Sánchez. Tanmateix, cap dels dos va assolir per si sol la majoria absoluta de 176 diputats i Sánchez va acabar essent investit president al novembre de 2023.

Els resultats dels dos principals candidats

El Partit Popular va aconseguir 8.160.837 vots, equivalents al 33,06 % del vot estatal, i 137 escons. El PSOE, incloses les candidatures del PSC-PSOE, va reunir 7.821.718 vots, el 31,68 %, i 121 diputats. L’avantatge del PP va ser, per tant, de 339.119 vots, 1,38 punts percentuals i 16 escons. Aquests són els resultats definitius recollits a la publicació oficial del BOE.

La diferència entre ambdós resultats permet distingir dues qüestions: qui va quedar primer a les urnes i qui va aconseguir després els suports parlamentaris per governar. Feijóo va encapçalar la candidatura més votada, però aquesta primera posició no li va proporcionar automàticament una majoria suficient al Congrés.

El repartiment complet del Congrés

Les candidatures que van obtenir representació es van distribuir els 350 escons de la manera següent. Els percentatges corresponen al conjunt d’Espanya i es calculen sobre els vots vàlids, segons els resultats del Congrés:

  • PP: 137 escons; 8.160.837 vots; 33,06 %.
  • PSOE, inclòs PSC-PSOE: 121 escons; 7.821.718 vots; 31,68 %.
  • Vox: 33 escons; 3.057.000 vots; 12,38 %.
  • Sumar: 31 escons; 3.044.996 vots; 12,34 %.
  • Esquerra Republicana de Catalunya: 7 escons; 466.020 vots; 1,89 %.
  • Junts per Catalunya: 7 escons; 395.429 vots; 1,60 %.
  • EH Bildu: 6 escons; 335.129 vots; 1,36 %.
  • EAJ-PNV: 5 escons; 277.289 vots; 1,12 %.
  • Bloc Nacionalista Gallec: 1 escó; 153.995 vots; 0,62 %.
  • Coalició Canària: 1 escó; 116.363 vots; 0,47 %.
  • Unió del Poble Navarro: 1 escó; 52.188 vots; 0,21 %.

Una precisió important en llegir aquest repartiment: Podemos va concórrer integrat a Sumar, no com una candidatura separada. Per això no apareix amb una xifra pròpia a la llista. Aquesta circumstància també s’ha de tenir en compte en comparar aquells resultats amb candidatures posteriors, com recorda Demócrata en la seva comparació.

Què van significar els resultats per formar Govern

La majoria absoluta estava situada en 176 dels 350 diputats. Al PP li faltaven 39 escons per assolir-la per si sol; al PSOE, 55. La suma de PP i Vox donava 170 diputats, sis menys d’aquest llindar. La suma de PSOE i Sumar arribava a 152, per la qual cosa tampoc no n’hi havia prou sense suports d’altres candidatures.

Aquestes sumes descriuen només l’aritmètica del resultat electoral: no equivalen per si soles a una majoria d’investidura. El repartiment va obligar a negociar suports addicionals. L’intent d’investidura de Feijóo no va prosperar i Sánchez va acabar reunint els suports necessaris per ser investit al novembre de 2023. El paper de les altres formacions en aquella legislatura s’explica en aquest anàlisi de Demócrata.

En definitiva, si la pregunta és qui va guanyar en vots i escons, la resposta és el PP de Feijóo. Si és qui va aconseguir formar Govern després, va ser Pedro Sánchez. Són dos resultats diferents del mateix procés: primer, el repartiment decidit pels electors; després, la formació d’una majoria parlamentària.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

En quina plataforma es va publicar el vídeo amb més impacte després del debat entre Feijóo i Sánchez?

Pregunta" 1 de 3

Quantes interaccions va obtenir el vídeo del Partit Popular a TikTok després del debat?

Pregunta" 2 de 3

En quins temes va aconseguir Sánchez millors resultats en publicacions favorables durant el debat?

Pregunta" 3 de 3