El PSOE retalla a set dècimes la distància amb el PP mentre Vox cau al 17,1%, segons el tracking diari de 40dB

Els socialistes pugen un punt després del cara a cara entre Sánchez i Feijóo, tot i que el PP conserva la primera posició amb el 31,9%. La suma de PP i Vox baixa a 189 diputats, tretze per sobre de la majoria absoluta

fotonoticia 20261120005447 1920

fotonoticia 20261120005447 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 20 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP30,8 %
  • PSOE27,9 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El PSOE redueix a set dècimes la seva distància amb el PP en el novè tracking diari de 40dB per a EL PAÍS i la Cadena SER, difós aquest 20 de novembre, després del cara a cara electoral entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. Els populars continuen al capdavant amb el 31,9% del vot, davant del 31,2% dels socialistes, mentre Vox retrocedeix mig punt i queda en el 17,1%. La suma de PP i Vox seria de 189 diputats, tretze més que els 176 necessaris per a la majoria absoluta.

ELECCIONS GENERALS 29N · 40dB · 20 NOVEMBRE

El PSOE s’acosta a set dècimes del PP

Estimació de vot del novè seguiment diari. La font facilitada no inclou tots els percentatges històrics, per la qual cosa es mostra la mesura actual sense interpolar valors anteriors.

0,7Punts entre PP i PSOE
189Escons PP + Vox
176Majoria absoluta
ESTIMACIÓ DE VOT · ESCALA 0–35%
PP
31,9%
PSOE
31,2%
Vox
17,1%
Front Ample
3,8%
Altres coalicions d’esquerra
1,8%
Podemos
1,1%

Front Ample, altres coalicions territorials d’esquerra i Podemos apareixen per separat. PP inclou UPN-PP en el repartiment d’escons.

Partit Vot Escons Horquilla
PP 31,9% 133 127–137
PSOE 31,2% 124 121–129
Vox 17,1% 56 50–60
Front Ample 3,8% 5 5–6
Altres coalicions d’esquerra 1,8% 3 3–5
Podemos 1,1% 0 0–1
Altres partits — 29 29–31

Font: 40dB per a EL PAÍS i la Cadena SER, 20 de novembre de 2026. Estimacions, no resultats electorals.

El PSOE guanya un punt i Vox retrocedeix mig

Respecte a l’entrega anterior, els socialistes guanyen un punt i redueixen la distància amb el PP fins als 0,7 punts. La candidatura de Feijóo manté el primer lloc amb el 31,9%, mentre Vox baixa al 17,1%. En el repartiment de diputats, el PP perd un i queda en 133, el PSOE suma quatre i obté 124, i Vox cedeix dos fins als 56.

PP i Vox reuneixen 189 diputats, tretze per sobre de la majoria absoluta. L’estimació central concedeix 124 al PSOE, cinc a Front Ample, tres a altres coalicions d’esquerra i cap a Podemos. Els 29 restants corresponen a altres forces polítiques.

El debat: més enquestats donen la victòria a Feijóo

L’entrega difosa després del cara a cara electoral inclou una valoració dels seus participants. Segons 40dB, el 43% considera que Feijóo va guanyar el debat, enfront del 33,3% que assenyala Sánchez. Un altre 16,4% no identifica cap dels dos com a vencedor. L’augment del PSOE en intenció de vot coincideix amb la publicació d’aquesta valoració, tot i que les dades disponibles no permeten atribuir-li una relació causal.

Sánchez encapçala la preferència presidencial

Preguntats per qui prefereixen com a president del Govern, el 32,5% dels enquestats tria Pedro Sánchez, enfront del 23,1% que opta per Alberto Núñez Feijóo. Santiago Abascal obté el 16,7%; Ada Colau, el 4,6%; i Irene Montero, el 2,9%.

Com es distribueix la resta dels escons

Dins dels 29 diputats agrupats en «altres», l’estimació assigna deu a ERC, set a EH Bildu, tres a Junts, tres al PNV, tres a Adelante Andalucía, dos al BNG i un a Coalición Canaria. En l’apartat de coalicions d’esquerra, Compromís–Front Valencià concentra els tres escons estimats.

L’enquesta distingeix entre Front Amplio, Podemos i les coalicions territorials d’esquerra. La comparació amb les eleccions de 2023 ha de tenir en compte aquesta separació, perquè Sumar es presenta al gràfic històric només com a referència d’aquells comicis.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase de tramitació parlamentària es troba la reforma electoral a Espanya?

La reforma electoral general impulsada pel Govern va arribar a la fase d'esmenes a la Comissió Constitucional del Congrés, però no s'ha de presentar com una iniciativa que segueixi avançant actualment: amb la dissolució de les Corts per a les eleccions del 29 de novembre, la seva tramitació va caducar. Cal distingir-la de la reforma relativa a Formentera, que sí que va completar el seu recorregut parlamentari al juny de 2026.

La reforma general: va arribar a comissió i esmenes

El Projecte de Llei Orgànica pel qual es modifica la Llei Orgànica del Règim Electoral General va ser presentat el 9 de juliol de 2025 i qualificat el 22 de juliol. La seva tramitació va quedar situada a la Comissió Constitucional, en fase d'esmenes des del 24 de juliol de 2025. Aquest és l'últim esdeveniment parlamentari identificat per al projecte a la informació del Congrés.

Les esmenes són les propostes de canvi que presenten els grups parlamentaris. Estar en aquesta fase no equival a tenir una reforma aprovada, ni tan sols un text definitiu acordat per la comissió. A les fonts consultades no consta que aquest projecte hagués superat l'elaboració de l'informe de ponència, el dictamen de comissió o l'aprovació del Ple abans de la dissolució.

La distinció temporal és important: la fase d'esmenes descriu fins on va arribar, no la seva situació jurídica actual. En tractar-se d'un projecte de llei que seguia pendent a les Corts, va caducar amb la seva dissolució. Per recuperar aquesta reforma a la següent legislatura serà necessària una nova iniciativa; no continua automàticament des del punt on va quedar.

Què pretenia canviar?

L'antecedent del projecte es vinculava al Pla d'Acció per la Democràcia. Durant la seva audiència pública, oberta fins al 26 de juny de 2025, incloïa canvis sobre la cobertura electoral dels mitjans, els debats i la transparència de les enquestes. Demòcrata va explicar aquestes propostes quan encara es trobaven en preparació governamental.

Entre elles figuraven la celebració d'almenys un debat als mitjans públics i l'assistència obligatòria de determinades candidatures, llevat de causa justificada. Aquestes previsions s'han d'entendre com a contingut d'una proposta: la seva presentació i posterior tramitació no les van convertir per si mateixes en obligacions legals vigents.

La reforma de Formentera sí que va acabar

Diferent és el cas de la modificació de la LOREG per adaptar l'elecció del Senat al reconeixement constitucional de Formentera com a circumscripció pròpia. Aquesta reforma sí que va completar la seva tramitació, amb els següents fites:

  • 19 de maig de 2026: el Congrés va acceptar començar a tramitar la proposició.
  • 28 de maig: va acordar la lectura única, un procediment que permet debatre el text directament al Ple.
  • 18 de juny: el Congrés va aprovar la reforma i la va remetre al Senat, segons la seva comunicació oficial.
  • 24 de juny: el Senat la va aprovar definitivament, conforme a la crònica oficial del Ple.

En definitiva, no hi ha una única reforma electoral amb una sola fase: la proposta general va arribar a esmenes i va caducar; la relativa a Formentera va concloure el seu recorregut parlamentari. Confondre ambdues portaria a descriure com a pendent una reforma ja aprovada, o com a activa una altra el procediment de la qual va acabar amb la legislatura.

Quines són les competències i funcions principals de Pedro Sánchez com a president del Govern segons la Constitució?

La Constitució espanyola no defineix competències “personalitzades” per a Pedro Sánchez, sinó per a la figura del president del Govern, amb independència de qui ocupi el càrrec. Les seves funcions es concentren en la direcció del Govern i de la política general, la coordinació de l'Executiu, la relació amb les Corts Generals i determinades potestats en situacions de crisi o de canvi polític.

1. Direcció de la política interior i exterior (art. 97 CE)

L'eix de les seves competències està a l'article 97 de la Constitució, que atribueix al Govern la direcció de la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat. El president exerceix aquesta funció en primera persona com a cap de l'Executiu:

  • Fixar les grans línies de l'acció de govern (prioritats legislatives, orientacions econòmiques, socials, exteriors, de seguretat, etc.).
  • Coordinar i dirigir l'actuació dels ministres perquè la política del Govern sigui coherent i unitària.
  • Marca la posició de l'Executiu en relacions internacionals (cimeres, tractats, posicions davant la UE o altres organismes, sempre dins del que habiliten la Constitució i les lleis).
2. Direcció del propi Govern i nomenament de ministres (art. 98 CE)

Com a president del Govern, també té competències internes sobre l'estructura de l'Executiu:

  • Proposa el Rei el nomenament i cessament dels ministres. La Constitució estableix que el Rei nomena i separa els membres del Govern a proposta del president. Això atorga al president un poder decisiu per configurar i remodelar el seu equip.
  • Pot crear, suprimir o reorganitzar ministeris i alts càrrecs mitjançant disposicions normatives del propi Govern, en el marc de la llei.
  • Convoca i presideix el Consell de Ministres, fixant l'ordre del dia i dirigint les seves deliberacions.
3. Relació política amb les Corts Generals

El president del Govern té un paper central en la relació amb el Congrés i el Senat, especialment amb el primer, que és qui li atorga i pot retirar la confiança:

  • Qüestió de confiança (art. 112 CE): pot plantejar-la al Congrés per donar suport al seu programa o a una decisió d'especial transcendència. Si la perd, el Govern ha de dimitir.
  • Moció de censura (art. 113 CE): tot i que la iniciativa és dels diputats, el president és el destinatari de la censura. Si prospera, cessa i el substitueix el candidat alternatiu.
  • Responsabilitat política: compareix davant les Càmeres, respon a preguntes i interpel·lacions i rendeix comptes de l'acció de govern.
  • Impuls legislatiu: encapçala la decisió política de presentar projectes de llei (art. 88 CE) i d'utilitzar instruments com els reials decrets-lleis (art. 86 CE), que s'aproven pel Govern però requereixen convalidació del Congrés.
4. Proposta de dissolució de les Càmeres i convocatòria d'eleccions (art. 115 CE)

Una de les funcions més rellevants és la de proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o d'ambdues Càmeres i la convocatòria d'eleccions generals. Aquesta facultat està subjecta a límits:

  • No pot exercir-se mentre estigui en tràmit una moció de censura.
  • No pot repetir-se abans que transcorri un any des de la dissolució anterior, llevat de supòsits específics (per exemple, manca d'investidura en termini).

Tot i dependre formalment de la signatura del Rei, la iniciativa és del president, que decideix el moment polític de la convocatòria electoral dins d'aquests marges.

5. Competències en estats de crisi (art. 116 CE)

En situacions de crisi constitucionalment tipificades (estat d'alarma, excepció i setge), el Govern, sota la direcció del president, proposa o acorda aquestes mesures, que després han de ser autoritzades o controlades per les Corts Generals. El president:

  • Impulsa la declaració de l'estat d'alarma (pel Govern) i la sol·licitud d'autorització al Congrés per a pròrrogues o per a estats d'excepció i setge.
  • Dirigeix políticament la resposta de l'Estat durant aquestes situacions extraordinàries.
6. Representació i altres funcions

A més, la Constitució i les lleis li atribueixen altres funcions rellevants:

  • És la màxima representació del Govern en les seves relacions amb el Rei, amb les comunitats autònomes, amb altres Estats i amb organitzacions internacionals, sense perjudici de la representació de l'Estat que correspon a la Corona.
  • Signa juntament amb el Rei determinades decisions clau (nomenaments, disposicions normatives que requereixen sanció real), assumint la responsabilitat política d'aquests actes.
  • Exerceix un paper essencial de coordinació entre nivells territorials de l'Estat (conferències sectorials, conferències de presidents autonòmics, etc.) en la mesura que les lleis ho configuren.

En síntesi, segons la Constitució, el president del Govern —que avui és Pedro Sánchez— és el cap del Poder Executiu, responsable últim de l'orientació política del país, de la coordinació del Consell de Ministres, de la relació amb les Corts Generals i de l'ús d'instruments com la dissolució de les Càmeres, la qüestió de confiança o la direcció de la resposta en situacions de crisi.

Podries detallar com s'escull i cessa el president del Govern segons la Constitució espanyola? Quines diferències estableix la Constitució entre les funcions del president del Govern i les del Rei? Com es controla políticament l'actuació del president del Govern al Congrés i al Senat?

Quins resultats va obtenir el PP a les últimes eleccions generals anteriors a aquesta enquesta?

El PP va obtenir 137 escons i el 33,1 % dels vots a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, amb un total de 8.160.837 vots. Va ser la formació més votada i la que va aconseguir més diputats, tot i que no va assolir la majoria absoluta. Aquesta és la referència electoral que correspon utilitzar si l'enquesta que menciones és posterior a aquells comicis; al teu missatge no apareix identificada la seva data. (Resultats de 2023).

Els resultats de referència

Per comparar una enquesta amb unes eleccions convé separar tres magnituds: vots, percentatge i escons. Les tres descriuen el resultat, però no signifiquen el mateix ni permeten fer exactament les mateixes comparacions.

  • Vots: 8.160.837. És el nombre de paperetes que va rebre el PP en el recompte final de les generals de juliol de 2023. Serveix per conèixer el seu suport electoral en termes absoluts. (Resultats de 2023).
  • Percentatge: 33,1 %. És la proporció nacional de vots obtinguda pel partit, expressada amb un decimal. Demòcrata utilitza també aquest percentatge com a referència del 23-J a l'analitzar l'evolució posterior de les enquestes. (Anàlisi de Demòcrata).
  • Diputats: 137 de 350. És la representació que va aconseguir al Congrés. Per assolir per si sol els 176 diputats de la majoria absoluta li van faltar 39 escons. (Balanç de les eleccions).
Com va canviar respecte a novembre de 2019

A les generals del 10 de novembre de 2019, el PP havia obtingut 5.047.040 vots, el 20,8 % i 89 diputats. La comparació amb juliol de 2023 mostra un augment tant del seu suport en vots com de la seva representació parlamentària. (Resultats de novembre de 2019).

  • Va guanyar 3.113.797 vots: va passar d'uns cinc milions a més de vuit milions de paperetes. (Comparació electoral).
  • Va pujar aproximadament 12,3 punts percentuals: va passar del 20,8 % al 33,1 %, utilitzant els percentatges arrodonits a un decimal. (Comparació electoral).
  • Va sumar 48 diputats: va augmentar la seva representació de 89 a 137 escons. (Comparació electoral).
Com llegir la comparació amb l'enquesta

Si el sondeig ofereix una estimació de vot, la xifra que has de prendre com a punt de partida és el 33,1 %. La diferència s'expressa en punts percentuals, no en vots ni en diputats. Per exemple, un punt percentual per sobre d'aquesta referència equivaldria al 34,1 %; un punt per sota, al 32,1 %. Són exemples de càlcul, no resultats de l'enquesta que menciones.

Si l'enquesta publica una previsió d'escons, la comparació s'ha de fer amb els 137 diputats obtinguts el 2023. Un percentatge de vot i una previsió d'escons són indicadors diferents: no s'ha d'interpretar una variació percentual com si impliqués automàticament el mateix canvi de representació.

En definitiva, la referència és 33,1 % i 137 escons, acompanyada dels 8.160.837 vots del recompte final. Sense la data i les xifres concretes del sondeig no correspon atribuir-li una pujada o una baixada respecte a aquest resultat. (Resultats de referència).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin percentatge de vot obté el PP segons el novè tracking diari de 40dB?

Pregunta" 1 de 3

Qui encapçala la preferència presidencial segons el tracking de 40dB?

Pregunta" 2 de 3

Quants escons obté Vox en l'estimació central publicada per 40dB el 20 de novembre de 2026?

Pregunta" 3 de 3