Els influencers i el seu poder digital davant el 29N: Vito Quiles, més d’1,6 milions de seguidors i una gira política per Espanya

El comunicador, conegut pels seus enfrontaments amb dirigents polítics i pels seus vídeos a les xarxes socials, recorre diferents ciutats espanyoles amb la seva plataforma Combativos. La seva activitat ha provocat protestes, intervencions policials i controvèrsies sobre els límits del periodisme i la comunicació política.

fotonoticia 20261016142221 1920

fotonoticia 20261016142221 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 4 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE26,3 %
  • Vox19,5 %
  • Frente Amplio6,5 %
  • ERC2,5 %
  • Podemos2,2 %
  • SALF2,2 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Vito Quiles ha convertit les seves intervencions davant polítics i els seus vídeos a les xarxes socials en una activitat que aplega centenars de milers de persones. Amb més d’1,6 milions de seguidors a Instagram i a prop d’un milió a TikTok, el comunicador nascut a Elx ha ampliat la seva presència pública mitjançant una gira per diverses ciutats espanyoles, en plena precampanya de les eleccions generals de l’29 de novembre.

Les seves aparicions davant dirigents del Govern, les preguntes que formula en rodes de premsa i els enfrontaments que protagonitza formen part d’una estratègia de comunicació basada en vídeos breus que circulen per les principals plataformes digitals. A aquesta activitat hi ha afegit actes presencials adreçats especialment a un públic jove.

La seva visita a Granada aquest dimecres 4 de novembre ha tornat a provocar tensió. La coincidència de la seva convocatòria amb una protesta antifascista va obligar a desplegar un ampli dispositiu policial, mentre Quiles i els seus seguidors recorregueren diversos carrers del centre després que es modifiqués el lloc previst per a la trobada.

Qui és Vito Quiles?

Vito Zoppellari Quiles va néixer a Elx (Alacant) l’any 2000. Va estudiar Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid i va començar a adquirir notorietat com a reportero de l’Estat d’Alarma (EDA TV), el mitjà impulsat per Javier Negre.

La seva feina es va fer coneguda per les preguntes que dirigia a ministres, diputats i altres càrrecs públics, especialment a representants del PSOE i dels partits d’esquerres. Bona part de les seves intervencions es difonien posteriorment a les xarxes socials, on assolien una audiència molt superior a la dels espais en què s’havien produït.

També ha treballat a 7NN i a Informa Radio. La seva trajectòria inclou responsabilitats orgàniques en una formació política. El 2024 va ser responsable de comunicació de Se Acabó La Fiesta (SALF), el partit encapçalat per Alvise Pérez, i figurà en el lloc 57 de la seva candidatura a les eleccions europees.

Una audiència mil·lonària a Instagram i TikTok

Les xarxes socials són el principal canal de difusió dels continguts de Quiles. Els seus vídeos solen recollir preguntes a dirigents polítics, declaracions davant les càmeres, intervencions en actes públics i enfrontaments verbals.

El seu perfil d’Instagram, @vitoquiles7, va assolir els 1.608.681 seguidors el 26 d’octubre de 2026, després d’haver-ne sumat a prop de 68.500 durant les quatre setmanes anteriors.

A TikTok, el compte @vitoquiles10 superava els 996.000 seguidors el 3 de novembre. A més, s’hi acumulen al voltant de 40,7 milions de “m’agrada” en les seves publicacions.

La seva relació amb Alvise Pérez i Se Acabó La Fiesta

La incorporació de Quiles a l’equip de comunicació d’Alvise Pérez el 2024 va ser un dels episodis que va vincular directament la seva activitat digital amb la política electoral.

A més d’assumir responsabilitats de comunicació, va formar part de la candidatura de SALF a les eleccions al Parlament Europeu del juny d’aquell any, tot i que va ocupar un lloc sense possibilitats pràctiques d’obtenir escó.

Posteriorment ha desenvolupat una activitat pública pròpia, amb els seus canals digitals i la plataforma Combativos, que utilitza per organitzar trobades i difondre les seves intervencions.

Les controvèrsies al Congrés dels Diputats

La seva activitat professional a la Cambra Baixa també ha provocat conflictes amb diferents representants polítics i amb els òrgans de govern del Congrés per l’incompliment reiterat de les normes fonamentals en el seu acompliment com a periodista.

Les discussions sobre els seus mètodes de treball i el compliment de les normes d’acreditació van desembocar en procediments disciplinaris.

El setembre, la Mesa del Congrés va acordar retirar-li l’acreditació de premsa per cinc infraccions greus del codi de conducta aprovat per als professionals acreditats. La decisió va comptar amb el suport del PSOE i de Sumar i l’abstenció del PP.

Quiles ha rebutjat les mesures adoptades contra ell i ha defensat que perjudiquen el seu dret a exercir l’activitat periodística. Tot i això, els principals organismes que representen la professió han rebutjat en més d’una ocasió les seves pràctiques, raó per la qual sovint se’l considera en mitjans i esferes socials com un “agitador”.

Les converses amb Gabriel Rufián, entre els seus vídeos més populars

Les trobades de Quiles amb Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés, s’han convertit en un dels continguts més recognoscibles de les seves xarxes socials. Les preguntes de Quiles i les respostes del diputat, acompanyades d’ironia i retrets, circulen en vídeos breus que els seus seguidors comparteixen a Instagram, TikTok i X.

La difusió d’aquests continguts es va popularitzar especialment a partir del moment en què Rufián va decidir respondre a Quiles només en clau d’humor, sense atendre les seves preguntes i desviant el focus de la conversa en un assumpte completament diferent.

L’ironia continua escalant en el moment en què es reprodueix una situació d’aparent complicitat que ha agafat força popularitat a les xarxes en l’últim any.

Combatents i una gira per les ciutats espanyoles

El 2026, Quiles ha ampliat la seva activitat amb Combatents, una plataforma amb la qual organitza actes i trobades presencials.

La seva segona gira, anunciada sota l’eslògan "Màfia o Pàtria", inclou visites a diverses ciutats durant les setmanes anteriors a les eleccions generals del 29N.

Els trobades s’han desenvolupat principalment en espais públics i entorns universitaris, on la seva presència ha generat tant concentracions de seguidors com protestes de grups contraris a les seves posicions.

La convocatòria de Granada, celebrada aquest dimecres 4 de novembre, és un dels exemples més recents. Quiles havia anunciat un acte davant la Facultat de Dret, però la Subdelegació del Govern li va requerir que es traslladés davant la coincidència amb una concentració antifascista prevista al mateix lloc.

Finalment, el comunicador es va reunir amb els seus seguidors a la plaça de la Trinidad i va encapçalar un recorregut pel centre de Granada. La Policia Nacional va desplegar agents per impedir el contacte entre les concentracions i va fer algunes càrregues durant els moments de més tensió.

La marxa també va provocar talls de trànsit en carrers cèntrics. Aquest dijous, Adelante Andalucía ha exigit responsabilitats a la Subdelegació del Govern pel que ha passat i ha reclamat que s’investiguin possibles incompliments del dispositiu policial.

Les polèmiques que acompanyen les seves aparicions públiques

Les controvèrsies de Quiles no es limiten a les seves intervencions davant els polítics. Els seus actes presencials han provocat protestes i debats sobre l’ús dels espais universitaris i l’actuació de les autoritats.

El passat 26 d’octubre a Bilbao, Quiles tenia previst celebrar una trobada a les immediacions de la Universitat de Deusto. La convocatòria va provocar mobilitzacions d’estudiants i col·lectius antifascistes, mentre que l’Ertzaintza advertia del risc d’enfrontaments.

La universitat va decidir suspendre les seves activitats i tancar preventivament el campus. Quiles va acabar cancel·lant l’acte després de consultar amb la Policia autonòmica, que li va comunicar que no era possible traslladar-lo a un altre emplaçament.

La suspensió no va evitar els incidents. Durant les protestes es van produir llançaments d’objectes, incendis de contenidors i vehicles i enfrontaments amb l’Ertzaintza. El balanç posterior de la jornada va elevar a 14 el nombre de detinguts.

El Departament de Seguretat del Govern basc va condemnar els disturbis i va assenyalar que els responsables havien continuat amb els aldarulls tot i conèixer la cancel·lació de la trobada. Per la seva part, Quiles va atribuir la suspensió al risc de violència i va acusar grups radicals d’intentar impedir la seva intervenció.

Els incidents de Bilbao es van sumar a les protestes que havien acompanyat altres etapes de la seva gira i van anticipar les tensions que van tornar a produir-se el 4 de novembre a Granada.