El president del Govern i candidat del PSOE a la reelecció, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest diumenge 15 de novembre la creació d’una nova figura jurídica denominada "unió d’amistat", una de les principals novetats del programa electoral amb el qual els socialistes concorreran a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. La proposta pretén que dues o més persones que mantenen una relació d’amistat i es cuiden mútuament puguin obtenir un reconeixement legal, encara que no estiguin casades, siguin parella de fet o tinguin vincles familiars.
L’anunci s’ha produït durant el míting celebrat a la Poliesportiu Los Cantos d’Alcorcón (Madrid), on Sánchez ha defensat la necessitat d’adaptar la legislació a les diferents formes de convivència i a les xarxes de suport que existeixen fora de les famílies tradicionals. "Hi ha persones a les quals volem que no hagin de ser la nostra parella, que decideixen cuidar-nos i que es mereixen tenir drets i reconeixement al nostre Codi Civil", ha explicat el líder socialista, que ha presentat la iniciativa com una ampliació dels drets vinculats a les cures.
La idea consisteix a reconèixer legalment els vincles d’amistat quan existeix un compromís de suport i cura entre les persones, de manera que puguin accedir a determinades proteccions que actualment estan associades al matrimoni, les parelles de fet o les relacions familiars. No obstant això, el PSOE encara no ha concretat totes les condicions per constituir aquestes unions ni el catàleg complet de drets que hi anirien aparellats.
Què és exactament una unió d’amistat i per a què serviria
La unió d’amistat seria una figura reconeguda pel Codi Civil per donar protecció jurídica a persones que mantenen una relació de cures sense necessitat d’estar unides sentimentalment o per parentiu. La seva finalitat és que el sistema legal tingui en compte situacions en les quals els amics desenvolupen un paper equivalent al dels familiars en l’atenció quotidiana, especialment quan una persona malalta o necessita ajuda.
Per exemple, podria beneficiar dos amics que comparteixen habitatge i s’ocupen mútuament de les seves necessitats, o una persona que té com a principal suport un amic proper en lloc de les seves famílies. També podria resultar rellevant per a qui viu sol i compta amb una xarxa d’amistats que els presta assistència durant una malaltia.
La diferència fonamental respecte a una parella de fet és que no seria necessari mantenir una relació sentimental. El vincle es basaria en l’amistat i en el compromís de cura, tot i que encara està pendent determinar quins requisits permetrien acreditar aquesta relació i si seria obligatori conviure al mateix domicili.
La proposta també respon a una realitat social cada vegada més visible: no totes les persones tenen una parella o familiars disponibles per atendre-les. En alguns casos, són amics, companys de pis o persones de l’entorn proper qui assumeixen aquesta responsabilitat. El PSOE planteja que aquestes relacions puguin tenir conseqüències jurídiques, en lloc de dependre exclusivament d’acords informals.
Quins drets podrien tenir els amics: permisos laborals i cures
Un dels principals objectius de la iniciativa és ampliar el reconeixement de les cures en l’àmbit laboral. Segons les explicacions difoses després del míting d’Alcorcón, la nova figura permetria reconèixer drets com els permisos retribuïts per atendre un amic malalt o en cas de defunció, sempre que es compleixin les condicions que estableixi la futura regulació.
Actualment, el article 37.3 del Estatut dels Treballadors reconeix un permís retribuït de cinc dies per accident o malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica que requereixi repòs domiciliari de determinats familiars. Aquest dret també s’estén a altres persones sense parentesc que convisquin amb el treballador al mateix domicili i necessitin la seva cura efectiva.
Això significa que la legislació espanyola ja permet absentar-se de la feina per cuidar un amic o company de pis en determinades circumstàncies, sempre que hi hagi convivència i es compleixin els requisits legals. Per tant, la proposta socialista no partiria d’una absència total de protecció, sinó que podria ampliar el reconeixement a altres relacions d’amistat i facilitar l’accés a drets que avui estan limitats a determinats supòsits.
La situació és diferent en cas de defunció. L’Estatut dels Treballadors preveu, amb caràcter general, dos dies de permís retribuït per la mort del cònjuge, parella de fet o familiars fins al segon grau, ampliables quan és necessari desplaçar-se. No existeix un permís general equivalent per la defunció d’un amic, encara que el conveni col·lectiu pugui establir millores.
Precisament, l’extensió de permisos per malaltia o defunció a persones unides per una relació d’amistat reconeguda legalment és una de les possibilitats que obre la iniciativa. No obstant això, encara falta saber si aquests drets s’aplicarien només a qui convisqui o si també beneficiarien amics que resideixin en domicilis diferents.
Caldrà registrar-se com a parella de fet? El precedent de Catalunya
Sánchez ha assenyalat durant la seva intervenció que la proposta s’inspira en figures de convivència que ja existeixen en el dret civil de comunitats com Catalunya i Navarra. En el cas català, el Codi civil regula les denominades "relacions convivencials d’ajuda mútua", una fórmula que permet reconèixer jurídicament la convivència entre persones que comparteixen despeses, tasques domèstiques o cures sense mantenir una relació de parella.
Els articles 240-1 i següents del Codi civil de Catalunya estableixen que aquestes relacions poden constituir-se entre dues o més persones majors d’edat que convisquin de manera estable i comparteixin responsabilitats domèstiques o econòmiques. Quan no hi ha parentiu, el nombre màxim d’integrants és de quatre. La normativa també permet formalitzar la relació mitjançant escriptura pública o reconèixer-la després de dos anys de convivència.
Aquesta regulació preveu determinades proteccions en matèria d’habitatge i relacions patrimonials. Per exemple, permet pactar com es distribueixen les despeses i preveu alguns drets de permanència a l’habitatge quan mor un dels convivents, sempre en els termes previstos legalment.
Tanmateix, aquestes són les condicions de la regulació catalana, no els requisits anunciats pel PSOE per a la seva futura unió d’amistat. El partit encara no ha explicat si utilitzarà un model similar, si exigirirà la inscripció en un registre o si permetrà formalitzar relacions entre persones que no comparteixin domicili.
Tampoc s’ha confirmat que la nova figura hagi d’equiparar-se íntegrament al matrimoni o a les parelles de fet en qüestions com les herències, la fiscalitat o les pensions de viduïtat. Aquests drets estan subjectes a regulacions específiques i la seva eventual extensió necessitaria canvis legals addicionals.
És el mateix que la "família escollida" que proposa Ada Colau?
La proposta del PSOE coincideix amb una altra iniciativa presentada aquest mateix diumenge per Frente Amplio, la coalició encapçalada per Ada Colau, que planteja reconèixer legalment l’anomenada "família escollida".
La formació proposa incorporar a la Llei de Famílies un mecanisme que permeti designar voluntàriament persones de l’entorn afectiu, com ara amics o veïns propers, perquè puguin accedir a permisos laborals retribuïts relacionats amb la malaltia, l’hospitalització, la dependència o la criança de menors.
"Quantes vegades has sentit que la teva amiga és la teva família?", ho ha plantejat Colau en presentar la iniciativa. Segons Frente Amplio, l’objectiu és protegir les persones que recorren a les seves amistats per rebre cures, especialment quan no disposen d’una xarxa familiar propera.
Tot i que ambdues propostes comparteixen la intenció de reconèixer les xarxes de cures fora del parentesc, no són exactament idèntiques en la seva formulació. El PSOE planteja incorporar una nova figura d’unió al Codi Civil, mentre que Frente Amplio proposa reconèixer la lliure designació de vincles afectius i de cures mitjançant la Llei de Famílies, sense exigir necessàriament convivència.
La coincidència de les dues iniciatives situa el reconeixement de les cures entre amics com un dels assumptes del debat electoral del 29N.
Quan entraria en vigor l’unió d’amistat i què falta per concretar
De moment, l’unió d’amistat és una promesa electoral i no una figura jurídica estatal que pugui sol·licitar-se. La seva posada en marxa dependria que el PSOE pogués impulsar la corresponent reforma legislativa després de les eleccions i que aquesta obtingués el suport parlamentari necessari.
Entre els aspectes pendents hi ha els requisits per constituir l’unió, la necessitat o no de conviure, el nombre de persones que hi podrien integrar-se, els mecanismes per acreditar les cures i els drets concrets que reconeixeria l’Administració. També caldrà aclarir si la figura implicaria obligacions recíproques i com s’extingiria quan les persones decidissin posar fi a la seva relació de suport.
La iniciativa representa una ampliació del concepte de protecció familiar cap a altres relacions personals, però no significa que dos amics puguin obtenir automàticament tots els drets d’un matrimoni pel simple fet de declarar-se units. Per fer-ho, caldria establir expressament les conseqüències jurídiques de la nova figura.
En definitiva, el PSOE vol que l’amistat pugui tenir reconeixement legal quan existeix una relació de cures, amb especial atenció als permisos laborals i a la protecció de les persones que s’emparen mútuament sense ser parella ni familiars. Tanmateix, l’abast definitiu de la mesura dependrà de la regulació que s’aprovi si la proposta arriba a convertir-se en llei.