Montserrat Lluís gairebé portava un any treballant per Vox quan Santiago Abascal va decidir incorporar-la a la direcció nacional del partit. Havia arribat a la política a l'abril de 2022, després d'una llarga carrera professional als mitjans de comunicació, per treballar a la Vicepresidència de la Junta de Castella i Lleó que ocupava Juan García-Gallardo. A l'agost de 2023, el president de Vox li va encarregar coordinar les negociacions amb el PP per a la formació de governs autonòmics. Des de llavors, el seu nom ha aparegut tant en les converses amb els populars com en algunes de les disputes internes més rellevants de la formació.
Tres anys després d'aquell nomenament, Lluís ocuparà ara el segon lloc de la candidatura de Vox al Congrés per Madrid, immediatament després d'Abascal. És secretària general adjunta des de maig de 2025 i conserva la Vicesecretaria Nacional d'Acció de Govern i Coordinació Parlamentària, des de la qual participa en les negociacions autonòmiques i manté contacte amb els representants institucionals del partit.
La seva incorporació a les llistes es produeix després d'una etapa en la qual ha treballat principalment en l'organització de Vox, sense ocupar un escó al Congrés. La confiança d'Abascal en ella ha quedat reflectida en successius nomenaments i en la seva participació en assumptes que van des dels pactes amb el PP fins als relleus de dirigents territorials.
La seva arribada a Vox de la mà de García-Gallardo
La relació de Montse Lluís amb Vox va començar a Castella i Lleó, on PP i Vox havien assolit al març de 2022 un acord per formar el primer Govern autonòmic de coalició entre ambdues formacions. García-Gallardo va assumir la Vicepresidència i Lluís va ser nomenada directora general de Coordinació i Interacció Social, adscrita al seu departament.
La seva arribada a la Junta es va produir per recomanació de Kiko Méndez-Monasterio, assessor de confiança d'Abascal, segons va publicar El País. Des d'aquell lloc va treballar juntament amb el vicepresident autonòmic en les relacions amb la resta de l'Executiu d'Alfonso Fernández Mañueco, en una legislatura durant la qual van sorgir freqüents desacords entre els dos socis.
La seva activitat a Castella i Lleó va acabar portant-la a la direcció nacional de Vox. A l'agost de 2023, després de les eleccions autonòmiques i municipals celebrades al maig, Abascal la va reclamar per coordinar les negociacions que el partit mantenia amb el PP en diferents comunitats. La formació havia aconseguit entrar en diversos governs regionals i necessitava acordar la distribució de responsabilitats i els compromisos polítics amb els seus nous socis.
Lluís va deixar llavors el seu lloc a la Junta i va assumir la Vicesecretaria Nacional d'Acció de Govern i Coordinació Parlamentària. La seva feina va passar a desenvolupar-se directament des de la direcció nacional, tot i que va conservar una relació estreta amb la política autonòmica.
Les negociacions amb el PP
La responsabilitat de Lluís en els acords territorials no va acabar amb la formació dels governs de 2023. També va participar en les converses posteriors entre Vox i el PP, especialment després que Abascal ordenés al juliol de 2024 la sortida dels seus consellers dels executius autonòmics de coalició per les discrepàncies sobre la distribució de menors migrants no acompanyats.
La ruptura va afectar Castella i Lleó, Aragó, Múrcia, Extremadura i la Comunitat Valenciana, mentre que a les Balears Vox va retirar el seu suport parlamentari a l'Executiu popular. Malgrat aquella decisió, les dues formacions van continuar negociant acords pressupostaris i altres iniciatives en diferents territoris.
A Castella i Lleó, la seva intervenció en les relacions amb el PP va arribar a provocar tensions amb el mateix García-Gallardo. Segons una informació publicada per El País al març de 2026, la direcció nacional va arribar a comunicar a l'equip de Mañueco que la seva interlocutora per a determinades negociacions seria Lluís i no el vicepresident autonòmic. El diari també la va identificar com a participant en una reunió per resoldre una crisi entre els socis a la qual García-Gallardo no va ser convocat.
El antic vicepresident va acabar abandonant Vox al febrer de 2025, després d'expressar públicament el seu desacord amb les decisions de la direcció nacional. La seva sortida es va produir quan Lluís ja portava més d'un any treballant des de Madrid en la coordinació dels acords territorials.
La secretària general adjunta continuà participant en les converses amb els populars durant 2026. El passat 8 d'abril formà part de la delegació de Vox que es reuní amb representants del PP a Aragó per abordar la governabilitat de la comunitat. Acudí juntament amb el portaveu autonòmic, Alejandro Nolasco, i els dirigents nacionals Carlos Hernández Quero i José María Figaredo.
La crisi d'Antelo a Múrcia
A més de les negociacions amb altres partits, Lluís ha intervingut en conflictes relacionats amb l'organització pròpia de Vox. Un dels episodis més coneguts tingué lloc al febrer de 2026, quan la direcció nacional decidí apartar a José Ángel Antelo de la presidència provincial de la formació a Múrcia.
Fou ella qui, el 25 de febrer, comunicà a Antelo que la direcció volia que abandonés el càrrec, tot i que li oferí conservar altres responsabilitats polítiques. Segons publicà El País, la proposta incloïa una portaveu nacional d'Esports i el compromís que repetiria com a candidat a les següents eleccions autonòmiques.
Antelo rebutjà l'oferta i es negà a dimitir. L'endemà, els altres cinc membres del Comitè Executiu Provincial presentaren la seva renúncia, la qual cosa provocà la dissolució de l'òrgan i permeté a la direcció nacional reorganitzar l'estructura territorial.
El conflicte tingué conseqüències més enllà de la presidència provincial. Antelo, que havia estat vicepresident de la Regió de Múrcia durant el Govern de coalició amb el PP, qüestionà públicament les decisions de la direcció nacional i acabà enfrontant-se a l'organització. La crisi coincidí amb les discrepàncies que Vox mantenia amb Javier Ortega Smith, un altre dels dirigents històrics del partit.
Lluís tornà a desplaçar-se a Múrcia al març, aquesta vegada per reunir-se amb María Guerrero, regidora de Vox que havia denunciat un presumpte cas d'assetjament per part del dirigent Luis Gestoso. Segons confirmà el partit a The Objective, la secretària general adjunta mantingué una trobada amb Guerrero el 17 de març per conèixer la seva situació i abordar la seva possible reincorporació al grup municipal.
El seu ascens a la Secretaria General Adjunta
La incorporació de Lluís al Comitè Executiu Nacional es produí al gener de 2024, durant l'Assemblea General Extraordinària en què Santiago Abascal fou reelegit president de Vox. Havien transcorregut menys de dos anys des de la seva arribada a la política i només uns mesos des del seu trasllat a la seu nacional del partit.
La seva següent promoció va arribar el 27 de maig de 2025. El Comitè Executiu Nacional va ratificar llavors la proposta d'Ignacio Garriga per nomenar-la secretària general adjunta, una responsabilitat que va passar a compaginar amb la Vicesecretaria d'Acció de Govern i Coordinació Parlamentària.
Vox va explicar que el nomenament responia a la necessitat de reforçar l'equip de Garriga per preparar les següents convocatòries electorals. Lluís va quedar així incorporada a l'estructura de la Secretaria General sense abandonar les negociacions amb el PP, una activitat que havia desenvolupat des de la seva arribada a Madrid el 2023.
L'acumulació d'ambdues responsabilitats explica bona part del seu treball actual. Com a vicesecretària, participa en les converses polítiques amb altres formacions i en la coordinació parlamentària. Com a secretària general adjunta, intervé també en assumptes d'organització que afecten als dirigents i les estructures territorials del partit.
Una llarga carrera a ABC, Vocento i COPE
Abans d'incorporar-se a Vox, Lluís havia dedicat bona part de la seva trajectòria professional a la gestió de mitjans de comunicació. Va començar com a cap de secció a El Correo i posteriorment va assumir diferents responsabilitats dins de Vocento, el grup editor d'ABC i de nombroses capçaleres regionals.
En el grup va participar en projectes de coordinació editorial i en la transformació de les redaccions. També va ocupar responsabilitats en l'àmbit audiovisual, entre elles la direcció editorial de La 10, la cadena de televisió impulsada per Vocento.
La seva carrera a ABC la va portar a ocupar el lloc de directora adjunta del diari, una responsabilitat que va exercir durant l'etapa de transformació digital de la capçalera. Posteriorment es va incorporar al grup COPE, on va assumir funcions de direcció relacionades amb els continguts, la innovació i el desenvolupament de les seves emissores i projectes audiovisuals.
Aquella experiència professional va precedir la seva arribada al Govern de Castella i Lleó el 2022. A diferència d'altres dirigents de Vox que havien desenvolupat la seva carrera en partits polítics o institucions públiques, Lluís es va incorporar a la formació després d'haver ocupat llocs de responsabilitat en empreses de comunicació.
Del treball a la direcció nacional al Congrés
La candidatura de Madrid suposarà per a Lluís la possibilitat d'accedir per primera vegada al Congrés dels Diputats. Encara que la seva trajectòria política va començar en una administració autonòmica, durant els últims tres anys ha exercit les seves principals responsabilitats a la seu nacional de Vox, participant en les negociacions amb el PP i en decisions relacionades amb l'organització territorial.
No és la primera vegada, tanmateix, que el seu nom apareix vinculat a una candidatura. En les eleccions generals de juliol de 2023, Vox ja va contemplar la seva inclusió a la llista per Madrid, encara que finalment no va concórrer a aquells comicis.
En aquesta ocasió ocuparà el segon lloc, per davant d'altres responsables nacionals i diputats amb experiència parlamentària. La decisió arriba després del seu nomenament com a secretari general adjunt i de la seva participació en les negociacions autonòmiques de 2026.