Podem votarà a favor dels dos decrets d'habitatge que s'enfrontaran divendres a l'examen del Congrés

A 1 d'octubre de 2026, els dos nous reials decrets‑llei d'habitatge aprovats pel Consell de Ministres el 29 de setembre estan en vigor però encara pendents de la decisió del Congrés. La seva tramitació parlamentària es troba en una fase inicial de control: ambdós han de ser convalidades o derogades en un ple extraordinari previst per al divendres 2 d'octubre, i encara no consta cap votació celebrada.

1. Quins dos reials decrets‑llei són i en quin punt es troben

Segons Moncloa i les cròniques parlamentàries, es tracta de dues normes diferents i complementàries:

• Un real decret‑llei de “mesures urgents per a la protecció de la funció social de l'habitatge i l'ampliació de l'oferta d'habitatge assequible”, que inclou la pròrroga de l’“escut social” davant els desnonaments fins al 2030, la regulació de lloguers de temporada i per habitacions, límits a la compra d’habitatges per determinats fons d’inversió i diversos incentius fiscals per a l’habitatge assequible (nota de premsa d’Habitatge i text íntegre a Demòcrata).
• Un segon real decret‑llei centrat en la renovació automàtica dels contractes de lloguer d’habitatge habitual, que amplia la durada dels contractes en determinats supòsits i preveu indemnitzacions a l’inquilí quan el propietari decideix no renovar. El seu contingut s’ha difós en esborrany mentre s’esperava la seva publicació al BOE (avanç de text).

Segons Demòcrata, el BOE només ha publicat de moment el primer dels dos textos, el Reial Decret‑Llei 26/2026, de 29 de setembre, sobre protecció de la funció social i habitatge assequible; el segon havia de publicar-se l’1 d’octubre.
En tot cas, jurídicament ambdós es consideren aprovats pel Govern i remesos al Congrés, a l’espera d’aquesta convalidació.

2. Fase parlamentària comuna a ambdós decrets

Conforme a l’article 86 de la Constitució, un real decret‑llei entra en vigor amb la seva publicació, però perd vigència si el Congrés no el convalida en el termini màxim de 30 dies. La decisió s’adopta per majoria simple (més sí que no), i la Cambra pot, a més, acordar que el text es tramiti després com a projecte de llei, obrint fase d’esmenes.

En aquest cas, el Congrés ha convocat un ple extraordinari i urgent per al divendres 2 d’octubre per debatre i votar per separat els dos decrets d’habitatge (informació de Demòcrata i altres cròniques coincidents). Fins que aquest ple se celebri i es conegui el resultat de les votacions, la tramitació parlamentària està:

• Oberta, sense convalidació ni derogació acordades.
• Limitada a la fase de convalidació al Congrés; encara no s’ha decidit si es tramitaran després com a projecte de llei.
• Amb els dos textos formalment vigents, però amb la seva continuïtat condicionada al resultat del ple.

3. Situació política i possibles desenllaços

Els articles d’anàlisi parlamentari coincideixen que el primer decret (desnonaments, fons voltors, lloguer de temporada, incentius fiscals) arriba al Congrés amb una major probabilitat de ser convalidat. El Govern confia a sumar els seus socis habituals i formacions com Junts i PNV, que han influït en el disseny de les mesures per protegir el petit propietari i concentrar les restriccions en els grans fons (“quiniela” de vots a Demòcrata).

El segon decret, sobre renovació automàtica de contractes de lloguer, afronta més resistències entre alguns socis d’investidura i podria tenir una majoria més ajustada o fins i tot diferent a la del primer. Per això el paquet s’ha dividit en dos textos, per permetre que el Congrés:

• Convalidi ambdós decrets;
• Només convalidi un d’ells (l’altre quedaria derogat);
• O derogui els dos, cosa que faria decaure el conjunt de les mesures.

4. Resum

En síntesi, a 1 d’octubre de 2026 no s’ha tancat encara la tramitació parlamentària dels dos nous reials decrets‑llei d’habitatge. Estan:

• En vigor després de la seva aprovació pel Consell de Ministres i publicació (almenys del primer) al BOE.
• Pendents de la votació de convalidació o derogació al ple extraordinari del 2 d’octubre al Congrés.
• Sense decisió encara sobre la seva possible tramitació posterior com a projectes de llei.

Fins que aquest ple se celebri i es conegui el resultat, l’estat de la tramitació és, per tant, el d’espera de convalidació al Congrés dels Diputats.

Ione Belarra Urteaga és la secretària general de Podemos des de juny de 2021, quan va assumir el lideratge del partit després de la sortida de Pablo Iglesias, i va ser ratificada de nou a la V Assemblea Ciutadana d’abril de 2025 amb al voltant del 90 % dels vots dels inscrits que van participar. El seu paper com a dirigent combina la direcció orgànica de Podemos amb una trajectòria institucional intensa al Congrés i al Govern d’Espanya.

Competències i funcions com a secretària general de Podemos

Segons la distribució de rols descrita a les fonts de partit i de premsa, la secretaria general de Podemos és el màxim òrgan executiu personal dins l’organització, amb funcions centrals en tres plans: direcció política, gestió interna i projecció pública.

• Direcció estratègica i discurs: marca la línia política general del partit. En el cas de Belarra, això s’ha traduït en un discurs molt definit sobre habitatge (intervenció del mercat del lloguer, crítica al “maquillatge” dels decrets d’habitatge) i sobre polítiques socials i Agenda 2030, continuant el focus que ja va tenir com a ministra i secretaria d’Estat.
• Coordinació de l’organització: la secretaria general impulsa i supervisa els òrgans col·lectius, en especial el Consell Ciutadà Estatal, on manté un nucli dur afí que inclou figures com Irene Montero i responsables d’organització, portaveus i direccions autonòmiques. També tutela la renovació de direccions territorials mitjançant primàries, com ha explicitat en el cas de Podemos Andalusia.
• Processos interns i primàries: encapçala i ordena els processos de assemblees ciutadanes i de selecció de candidatures. Les notícies la situen com la figura que activa i orienta les primàries per a les autonòmiques i municipals de 2027, i que decideix fer el pas per encapçalar personalment la llista a la Comunitat de Madrid.
• Relacions amb altres actors: actua com a veu principal de Podemos en la definició de la relació amb el PSOE i amb l’espai de Sumar i altres forces a l’esquerra. Des de la secretaria general ha defensat una “esquerra autònoma i valenta” que no doni suport al PSOE “a qualsevol preu”, i ha pres posicions crítiques davant el projecte de Yolanda Díaz o davant acords amb Junts en matèria d’immigració.
• Representació institucional del partit: com a líder orgànica i diputada, és la referència de Podemos al Congrés, intervé en debats clau (despesa militar, guerra, habitatge, relacions internacionals) i representa l’organització davant el Govern i la resta de grups.

Trajectòria política prèvia i paral·lela al lideratge

Abans de ser secretaria general, Belarra es va integrar a la direcció de Podemos el 2014, al Consell Ciutadà Estatal, al capdavant de l’àrea de Drets Humans, Ciutadania i Diversitat. Des del 2015 ha estat diputada en diverses legislatures, primer per Navarra i, ja a la XV Legislatura, per Madrid, amb un paper destacat com a portaveu adjunta i membre de la Diputació Permanent i de comissions com Igualtat o Drets Socials.

A l’Executiu, la seva trajectòria es concentra en les polítiques socials: va ser secretària d’Estat per a l’Agenda 2030 entre gener de 2020 i març de 2021 i posteriorment ministra de Drets Socials i Agenda 2030 entre 2021 i 2023, encarregada d’impulsar l’aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i mesures de protecció davant la pobresa i la desigualtat.

Lideratge intern, reelecció i línies polítiques

Belarra va ser elegida secretaria general a l’assemblea de 2021, en un context de relleu de lideratge després de la retirada d’Iglesias i de reducció del pes electoral de Podemos. Les fonts de premsa recullen que el seu mandat s’ha caracteritzat per mantenir una línia ideològica de continuïtat amb el nucli fundador, però en un partit més petit i amb menor presència institucional.

A l’abril de 2025, les bases la ratifiquen com a líder amb prop del 90 % dels vots emesos a la V Assemblea Ciutadana, tot i una forta caiguda de participació respecte al congrés anterior. La seva llista torna a controlar el Consell Ciutadà estatal, reforçant el tàndem amb Irene Montero, que passa a ser la referència electoral per a unes futures generals.

Entre les línies polítiques impulsades des de la secretaria general destaquen:

• Una aposta per l’agenda social i d’habitatge com a eix central del projecte, exigint mesures més ambicioses (expropiació d’habitatges de fons d’inversió, límits durs al lloguer, protecció contra desnonaments).
• Un posicionament pacifista i contrari al rearmament, amb crítiques a l’increment de la despesa militar i al “règim de guerra”, i crides a mobilitzacions contra la guerra i contra decisions del Govern en política exterior.
• La defensa dels drets humans, feminisme i igualtat, tant en clau interna (reforç del lideratge femení a la cúpula) com en el seu discurs públic, inclòs l’àmbit LGTBI i la denúncia de l’odi i del racisme institucional.
• Una estratègia de màxima diferenciació davant el PSOE i Sumar, presentant Podemos com l’esquerra “veritablement transformadora” i disposada a assumir costos per mantenir posicions de principi en habitatge, pau o drets socials.

En conjunt, les competències d’Ione Belarra com a secretaria general s’han exercit en clau de lideratge molt personalista sobre una organització minvant, amb fort èmfasi programàtic en habitatge, drets socials i pau, i amb un estil de confrontació política que busca preservar la identitat de Podemos en un espai de l’esquerra fragmentat i competitiu.

La convalidació d’un real decret-llei pel Congrés és el moment en què una norma d’urgència del Govern adquireix estabilitat parlamentària. Perquè aquesta convalidació sigui jurídicament vàlida cal que es compleixin una sèrie de requisits materials (sobre el contingut i la situació que es pretén abordar) i formals o procedimentals (sobre qui la dicta, com es tramita i amb quina majoria s’aprova).

1. Requisits materials previs (art. 86 CE)

• Extraordinària i urgent necessitat: el pressupost habilitant essencial és que existeixi una situació que requereixi una resposta normativa immediata que no pugui esperar el procediment legislatiu ordinari. El Govern ha de justificar aquesta urgència a l’exposició de motius i durant el debat de convalidació.
• Connexió de sentit: les mesures adoptades han de guardar una relació raonable amb la situació d’extraordinària i urgent necessitat invocada; no n’hi ha prou amb qualsevol contingut aprofitant la via d’urgència.
• Límits materials: el real decret-llei no pot afectar a:
  • L’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat.
  • Els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats al Títol I de la Constitució.
  • El règim de les comunitats autònomes.
  • El Dret electoral general.
  Si invadeix aquests àmbits, corre risc d’inconstitucionalitat i, en última instància, d’anul·lació pel Tribunal Constitucional, tot i haver estat convalidat.

2. Requisits formals d’adopció i vigència

• Òrgan competent: el real decret-llei ha de ser aprovat pel Govern en Consell de Ministres. Només el Govern pot usar aquest instrument; no les Corts ni altres òrgans.
• Sanció, promulgació i publicació: com les lleis, el text ha de ser sancionat i promulgar pel Rei i publicat al Butlletí Oficial de l’Estat. La vigència sol ser immediata des de la seva publicació, tot i que pot fixar una data posterior.
• Caràcter provisional: la seva validesa està condicionada al control parlamentari posterior. Sense convalidació (o si és expressament derogat) deixa de produir efectes, amb els matisos que després pugui afegir el Tribunal Constitucional sobre situacions ja consolidades.

3. Requisits del procediment de convalidació al Congrés

• Termini màxim de 30 dies: l’article 86 CE exigeix que el real decret-llei es sotmeti immediatament al Congrés i que aquest el debati i voti en el termini de 30 dies des de la seva promulgació. Si les Corts estan dissoltes o ha expirat el seu mandat, actua la Diputació Permanent, que pot convalidar o derogar i, si escau, traslladar la seva decisió al nou Congrés.
• Debat de totalitat i procediment sumari: el Reglament del Congrés estableix un debat específic de convalidació, qualificat com a «de totalitat»:
  • Intervenció inicial del membre del Govern que defensa el decret-llei.
  • Possibles torns a favor i en contra dels grups parlamentaris.
  • Rèplica i contrarèplica, segons fixi la Presidència.
  • Votació final sobre la convalidació o derogació.
• Tipus de majoria: la convalidació exigeix majoria simple del Congrés (més vots a favor que en contra dels diputats presents). No es requereix majoria absoluta ni qualificada.
• Pronunciament exprés: el Congrés ha de pronunciar-se expressament dins del termini sobre:
  • Convalidar el real decret-llei, amb la qual cosa la norma es manté en vigor.
  • Derogar-lo, en aquest cas deixa d’estar vigent.
  La manca de pronunciament en termini seria contrària al mandat constitucional, per la qual cosa a la pràctica sempre es programa un debat.

4. Tramitació com a projecte de llei

A més de decidir sobre la convalidació, el Congrés disposa d’una facultat addicional important:

• Un cop convalidat el real decret-llei, la Presidència pregunta en Ple si algun grup parlamentari sol·licita que es tramiti com a projecte de llei.
• Si almenys un grup ho demana, la sol·licitud es sotmet a votació. Si la Cambra ho acorda, el text del decret-llei passa a tramitar-se com a projecte de llei pel procediment d’urgència.
• En aquesta tramitació són possibles esmenes a l’articulat, però no s’admeten esmenes de totalitat de devolució, perquè la decisió nuclear (mantenir o no la norma) ja s’ha pres a la convalidació.

En síntesi, perquè un real decret-llei sigui vàlidament convalidat es requereix: que respongui a una situació d’extraordinària i urgent necessitat, que respecti els límits materials constitucionals, que hagi estat aprovat correctament pel Govern i publicat al BOE, i que el Congrés, en el termini màxim de 30 dies, després d’un debat específic, l’aprovi per majoria simple (i, si escau, decideixi si el converteix en projecte de llei per poder modificar-lo a través d’esmenes).