L'aspirant ultradretà a la Presidència del Brasil, Flávio Bolsonaro, ha comunicat que no acceptarà el resultat de la segona volta celebrada aquest diumenge, en què l'actual cap d'Estat, Luiz Inácio Lula da Silva, ha estat reelegit. A més, ha avançat que el seu partit exigirà l'anul·lació dels comicis a causa de la polèmica generada per l'ampliació de l'horari de votació.
En una compareixença pública després de confirmar-se la victòria de Lula amb el 51,79% dels sufragis davant del 48,21% obtingut per ell, el dirigent del Partit Liberal (PL) ha titllat de "inacceptable" el que ha succeït durant la jornada electoral. Les seves recriminacions es dirigeixen a la decisió del jutge del Tribunal Suprem Federal, Cristiano Zanin, de prolongar dues hores la votació a tot el territori a causa de les incidències registrades en el transport públic.
Bolsonaro ha responsabilitzat a Zanin –a qui ha al·ludit com a "exadvocat de Lula"– d'alterar "les regles del joc enmig del joc" i de "atropellar la justícia electoral especialitzada" en dictar la resolució a les 17.01 hores (hora local), moment en què estava previst el tancament dels col·legis electorals. "Això mai havia ocorregut en la història del Brasil, hi va haver una ruptura total de la igualtat entre els brasilers de diverses ciutats i estats", ha criticat el candidat.
El líder conservador ha afegit que els interventors de la seva formació van ser "retirats de la sala cofre" (el centre on es processen les dades) des que es va adoptar la mesura. "És impossible reconèixer les dades de les eleccions en el context de com van succeir aquestes coses. Anem a emprendre accions legals i sol·licitar l'anul·lació d'aquestes eleccions", ha remarcat Bolsonaro, cridant als seus simpatitzants a que "no desistin".
La pròrroga de l'horari va ser ordenada pel Suprem després de les queixes per la falta de transport per als votants, a instància principal de la campanya de Lula da Silva. No obstant això, la candidatura de Bolsonaro també havia demanat abans una extensió limitada a cinc estats (Sao Paulo, Santa Catarina, Paraná, Minas Gerais i Rio Grande do Sul). La decisió de Zanin va obligar a suspendre el recompte inicial i es va adoptar malgrat l'oposició expressa del Ministeri Públic Electoral.
La Justícia Electoral admet problemes tècnics però defensa l'escrutini
El president del Tribunal Superior Electoral (TSE), Kassio Nunes Marques, ha abordat la controvèrsia i ha assenyalat que, encara que la Constitució atorga al tribunal la competència exclusiva sobre l'organització de les eleccions, la mesura cautelar del Suprem després del tancament oficial "va generar dificultats en el procés electoral". Nunes Marques ha recalcat que "mai en la història del TSE hi va haver cap pròrroga d'aquest tipus" i ha alertat que qualsevol alteració d'horaris "ha de ser pensada, calculada i estructurada" per les seves implicacions tecnològiques.
El magistrat ha detallat en una declaració pública que el fallo es va emetre a les 17.00 hores (hora local), quan "milers d'urnes (electròniques) a Brasil ja estaven tancades i la seva programació impedeix la reobertura". Per evitar irregularitats i filtracions, el TSE es va veure forçat a activar un "bloqueig" urgent en el sistema de recepció de butlletins, de manera que cap funcionari de la Justícia Electoral pogués accedir per avançat al contingut dels vots. Aquesta decisió va derivar en una "retenció extraordinària" d'informació a escala nacional i en dubtes tècnics sobre la capacitat dels servidors.
Malgrat que el context va ser completament "inusual", el president del TSE ha assegurat que, gràcies al treball administratiu i tècnic de l'organisme, es van aconseguir resoldre els problemes i restablir el flux de dades des de les 19.00 hores (hora local) amb garanties. "No hi va haver cap alteració derivada de la decisió judicial (...) Per tant, tenim absoluta seguretat de tot el procés electoral", ha sostingut.
Amb l'objectiu de reforçar la credibilitat del resultat davant les acusacions del bolsonarisme, Nunes Marques ha ofert xifres operatives. De les 499.248 urnes electròniques utilitzades en aquesta segona volta, només 1.551 van haver de ser reemplaçades, el que equival a un 0,31% del total. També ha posat en valor el treball de les missions d'observació nacionals i internacionals, que van comptar amb accés ple als mecanismes d'auditoria i van certificar formalment l'"absència d'interferència externa en el procés electoral".
Participació més alta des de 2006
L'autoritat electoral brasilera ha informat que la participació en aquesta segona volta es va situar en el 80,78%. Dels més de 158 milions de ciutadans cridats a votar (en un país on el sufragi és obligatori), van acudir 128 milions, la qual cosa deixa l'abstenció en el 19,22%, una mica més de 30 milions de persones.
Amb aquestes dades, les presidencials de 2026 es converteixen en les de major mobilització des de 2006, quan la participació va assolir el 83,25% en la primera volta i el 81,01% en la segona.
En aquells comicis de 2006, precisament, Luiz Inácio Lula da Silva va renovar el mandat obtingut el 2002 en imposar-se a les urnes a Geraldo Alckmin, qui avui ocupa la Vicepresidència del Brasil.