Les autoritats assentades a l'est de Líbia, una de les dues administracions paral·leles que es reparteixen el control del país, han donat aquest dimarts el seu vistiplau a un memoràndum d'enteniment sobre delimitació marítima, en un gir de calat a favor d'Ankara. Al mateix temps, han comunicat l'anul·lació d'una resolució aprovada el 2020 en què proclamaven la suspensió de les relacions polítiques amb Turquia.
El memoràndum original es va signar el 2019 entre Turquia i l'aleshores autoritat del Govern de Trípoli, l'administració rival reconeguda per la comunitat internacional, a través del seu primer ministre, Fayez Serraj. Els dirigents de l'est libi van rebutjar de seguida el pacte, al haver-se negociat sense la seva participació, i durant anys han reclamat a Ankara, potència regional, que reconegués el seu paper com a actor polític essencial a Líbia.
No obstant això, en els últims mesos Turquia ha recompost els seus vincles amb l'home fort de l'est, Jalifa Haftar, i especialment amb el seu fill Sadam, comandant de les forces orientals i una "estrella emergent" dins de l'estructura de poder d'aquesta administració, com posa de manifest la recent reunió d'aquest últim amb el ministre d'Exteriors turc, Hakan Fidan.
La ratificació actual, ja publicada a la pàgina web de la institució, reviste especial rellevància per diverses raons: durant anys Turquia i l'est de Líbia gairebé mantenien contactes a causa del suport d'Ankara a les autoritats de Trípoli. En el pla internacional, a més, reobre una vella disputa territorial que implica també Grècia i Egipte, que des de fa temps rebutgen un acord alineat amb la interpretació turca del dret marítim.
Atenes es considera particularment perjudicada perquè la seva reclamació marítima difereix de forma substancial de la postura d'Ankara, sobretot pel que fa a les aigües al sud de Creta. L'Executiu grec sosté que el memoràndum passa per alt els drets marítims derivats de les illes gregues i ha titllat en repetides ocasions el pacte d'invàlid.
Reacció immediata de Grècia
Pocas hores després de fer-se públic el moviment de les autoritats orientals libis, el Ministeri d'Exteriors grec va expressar el seu rebuig a allò que ha definit com una "decisió parlamentària unilateral i sense fonament jurídic" basada en un error d'origen: l'existència mateixa del memoràndum, atès que "Turquia i Líbia no tenen costes oposades ni adjacents que justifiquin la delimitació de zones marítimes".
"Fem una crida a Líbia perquè s'abstingui de qualsevol acció contrària al Dret Internacional que socavi l'estabilitat al Mediterrani oriental", assenyala el Ministeri d'Exteriors de Grècia, que "ja ha informat" de la seva postura "als seus socis i aliats i prendrà totes les mesures necessàries per salvaguardar els seus drets sobirans".
"Aquesta decisió", remarca, "no altera la naturalesa il·legal, nul·la i invàlida del memoràndum, que és contrari al Dret Internacional del Mar i viola els drets sobirans dels estats de la regió", en al·lusió a Egipte i Itàlia, que sí compten amb costes adjacents i oposades respecte a Líbia.
El ministre d'Exteriors grec, Giorgos Gerapetritis, ha tractat l'assumpte en una conversa telefònica amb el seu homòleg egipci, Badr Abdelatty, segons ha confirmat aquest últim a les seves xarxes socials, on s'ha limitat a indicar que "va elogiar la col·laboració estratègica amb Grècia".
Mentre tant, tant el Govern de Trípoli com el Consell Presidencial de Líbia han aplaudit el gir de les autoritats de l'est, així com la reanudació dels contactes entre ambdues parts. Per al Ministeri d'Exteriors libi, aquest pas suposa "un avanç positiu cap al reforç de les relacions bilaterals entre Líbia i Turquia, i la consolidació de la cooperació conjunta de manera que serveixi als interessos mutus dels dos països".