Feijóo reserva l'anunci de les llistes del PP mentre augmenta la inquietud entre els seus parlamentaris

A les eleccions generals espanyoles, les candidatures es presenten davant l'Administració electoral i només poden concórrer quan la junta electoral competent les proclama. El procediment comprèn l'acreditació de qui les promou, la presentació de candidats i documents, la revisió de requisits, la subsanació d'irregularitats i, quan procedeix, la impugnació judicial.

El marc principal és la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Convé distingir entre presentar una candidatura, que inicia el seu examen, i obtenir la seva proclamació, que permet participar a l'elecció.

1. Qui pot presentar candidatures

Poden fer-ho els partits i federacions inscrits, les coalicions constituïdes per a concórrer conjuntament i les agrupacions d’electors. Aquestes últimes són iniciatives ciutadanes que han d’acreditar un suport mitjançant signatures. També existeixen exigències d’avals per a determinades formacions sense representació parlamentària.

Les coalicions han de comunicar la seva constitució a l’Administració electoral dins del termini corresponent. Les organitzacions participants designen representants, que actuen com a interlocutors i reben les comunicacions sobre el procediment.

2. Davant de qui i com es presenten

Per a les eleccions al Congrés i al Senat, la presentació es realitza davant la Junta Electoral Provincial corresponent a la circumscripció. Ha d’efectuar-se dins del termini legal comptat des de la publicació de la convocatòria; no n’hi ha prou amb anunciar públicament els candidats.

L’escrit identifica la formació o agrupació promotora, la seva denominació i símbols, els candidats i, quan correspongui, els seus suplents. S’acompanya de l’acceptació individual dels candidats i de la documentació necessària per acreditar la seva elegibilitat. Si s’exigeixen signatures, han d’aportar-se amb les garanties requerides per comprovar-ne la validesa.

3. Requisits de candidats i llistes

Els candidats han de reunir les condicions per exercir el sufragi passiu, és a dir, el dret a ser elegits, i no estar afectats per una causa d’inelegibilitat. Aquesta comprovació és distinta de les incompatibilitats, que poden exigir optar entre càrrecs després de resultar elegit.

Al Congrés es presenten llistes ordenades vinculades als escons de cada circumscripció. Al Senat, la presentació i la votació responen a un sistema de candidatures individuals, encara que puguin agrupar-se per a la seva identificació. En ambdós casos han de respectar-se les regles aplicables sobre composició equilibrada de dones i homes i sobre presentació simultània de candidatures.

4. Publicació, revisió i subsanació

Les candidatures presentades es publiquen oficialment. Aquesta publicació inicial no equival a la seva proclamació: permet conèixer les propostes i precedeix l’examen definitiu.

La junta electoral comprova la documentació, la composició de les candidatures, els requisits personals i els avals exigibles. Si detecta irregularitats, les comunica als representants perquè puguin corregir-les dins del breu termini legal. La subsanació permet reparar defectes, però no substitueix lliurement el procediment ni permet presentar fora de termini una candidatura completament nova.

5. Proclamació i recursos

En concloure la revisió, la junta proclama les candidatures que compleixen els requisits i publica l’acord. Les exclusions han de respondre a una causa legal i poden recórrer-se mitjançant el procediment contenciós-electoral especial, de tramitació urgent. Quan està afectat el dret fonamental de participació política, també pot sol·licitar-se empara davant del Tribunal Constitucional.

En la pràctica, el decisiu és preparar la documentació abans de la convocatòria i controlar cada notificació: els terminis electorals són especialment breus. Per a una elecció concreta, les dates s’han de calcular conforme a la convocatòria i al calendari electoral oficial, sense confondre la presentació, la publicació inicial i la proclamació definitiva.

El president del PP té facultats de direcció política i d’intervenció en l’organització del partit, però no disposa d’una competència general per designar unilateralment tots els caps de llista. Segons els Estatuts aprovats el juliol de 2025, l’elaboració, aprovació i designació de candidatures correspon als comitès electorals, amb un paper central del Comitè Electoral Nacional.

1. La presidència dirigeix, però no substitueix el comitè electoral

L’article 44 defineix el president com el “màxim responsable del Partit” en el seu àmbit territorial. Li atribueix la representació política i legal, la presidència dels òrgans executius i la direcció política. Aquesta posició permet orientar l’estratègia electoral, però no converteix totes les decisions sobre candidatures en una atribució personal del president.

La distinció és important: dirigir políticament el partit no equival a aprovar formalment les seves llistes. Les facultats presidencials s’han d’interpretar juntament amb les competències específiques que els Estatuts reserven a altres òrgans. La referència principal són els Estatuts del PP de 2025.

2. Qui decideix formalment els caps de llista

L’article 50.1 atribueix als comitès electorals els assumptes relatius a l’elaboració de candidatures. L’article 51 distribueix les competències segons l’elecció i l’àmbit territorial. En particular, el Comitè Electoral Nacional té les següents atribucions:

• Elaborar i aprovar la candidatura al Parlament Europeu.
• Aprovar les candidatures per a les eleccions a les Corts Generals.
• Aprovar les candidatures municipals de les capitals de comunitat autònoma i de província.
• Designar els candidats a les presidències dels governs autonòmics i de les diputacions, així com al càrrec de diputat general.
• Designar els candidats a les alcaldies de capitals autonòmiques i provincials i a cabildos, consells insulars i juntes generals.
• Ratificar els candidats al Senat designats pels comitès electorals autonòmics.

Per tant, per als números u de les llistes al Congrés, l’aprovació correspon al Comitè Electoral Nacional com a part de la candidatura. Per als aspirants a presidir governs autonòmics, els Estatuts preveuen expressament la seva designació per aquest mateix òrgan.

3. Quina intervenció específica té el president

A més de la seva direcció política, el president intervé en la configuració de l’estructura del partit, inclosa la designació dels presidents dels comitès electorals. Els membres d’aquests comitès són nomenats pel corresponent comitè executiu: no s’ha de confondre aquesta intervenció orgànica amb l’aprovació personal de cada candidatura.

Existeix també una facultat presidencial expressa especialment rellevant: l’article 51.1 permet que el Comitè Electoral Nacional delegui competències als comitès electorals autonòmics, però exigeix la conformitat del president nacional. El president pot, per tant, condicionar aquesta delegació. No obstant això, la conformitat per delegar no equival a assumir individualment la competència delegada ni a designar directament el candidat.

4. Què significa això en la pràctica

Cal distingir entre l’elecció política d’una persona, el seu anunci públic i la decisió de l’òrgan competent. Que es presenti una candidatura com una decisió del president no elimina la intervenció estatutària del comitè electoral corresponent.

En conclusió: el president pot orientar i promoure candidatures, influir mitjançant les seves facultats orgàniques i prestar o negar la seva conformitat a determinades delegacions. Tanmateix, els Estatuts atribueixen la decisió formal sobre els caps de llista als comitès electorals segons cada elecció; no estableixen una potestat presidencial general que permeti prescindir-ne.

Per donar-te els resultats del PP per circumscripció, necessito que m’indiquis quines províncies o ciutats autònomes vols consultar: en aquesta conversa no apareix la relació a la qual et refereixes amb «les circumscripcions esmentades». La referència electoral localitzada són les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, però no seria correcte triar territoris pel meu compte i presentar-los com si fossin els que has sol·licitat.

Com a orientació, el resultat nacional del PP en aquests comicis va ser de 8.091.840 vots, el 33,05 % i 137 diputats. Va ser la primera força en vots i escons a tot Espanya. Aquestes xifres serveixen com a context, però no substitueixen el desglossament territorial que demanes ni permeten deduir quant va obtenir el partit a cadascuna de les circumscripcions del teu interès (resultats del 23J).

Què inclourà el desglossament territorial

Un cop assenyalis les circumscripcions, la resposta pot organitzar-se amb les mateixes dades per a cadascuna, de manera que la comparació sigui clara:

• Vots del PP: el nombre de paperetes obtingudes a cada territori, evitant confondre-ho amb el total nacional.
• Percentatge de vot: el suport registrat dins d’aquesta circumscripció, acompanyat de la seva referència perquè totes les xifres siguin comparables.
• Diputats obtinguts: els escons que va aconseguir el PP en aquest territori a les eleccions generals de 2023.
• Posició electoral: si va ser la candidatura més votada o si una altra va obtenir més suports, sense traslladar automàticament al territori la seva primera posició nacional.
• Matisos del resultat: qualsevol diferència rellevant entre el recompte inicial i el resultat definitiu que estigui documentada per a aquesta circumscripció.

Un matís important sobre les xifres

Convé utilitzar resultats definitius de forma homogènia, especialment si vols comparar escons. A Madrid, per exemple, el vot exterior de les generals de juliol de 2023 va permetre al PP obtenir un diputat que inicialment corresponia al PSOE. Per tant, una xifra publicada durant el primer recompte pot no coincidir amb el repartiment final. Aquest cas està recollit per Demócrata sobre el vot exterior.

Menciono Madrid només per il·lustrar aquesta diferència, no perquè consti que sigui una de les circumscripcions que vols analitzar. Tampoc incorporo resultats autonòmics, enquestes o previsions electorals: respondrien a preguntes diferents de la teva, que demana resultats d’unes eleccions generals ja celebrades.

Què necessito que em confirmis

Només cal que escriguis els noms dels territoris, per exemple: «Madrid, Barcelona i València». Aquest exemple no pressuposa que siguin els que tenies en ment. Si la referència procedeix d’un text o d’una conversa anterior que no apareix aquí, pots copiar només la frase on s’enumeren les circumscripcions; no cal reproduir tot el document.

Amb aquesta precisió, el resultat podrà presentar-se en una comparació breu de circumscripció, vots, percentatge i escons, seguida de les aclaracions necessàries. Per ara, la conclusió és concreta: està identificat el resultat nacional del PP al 23J, però falten els noms de les circumscripcions per respondre correctament a la teva pregunta territorial.