Enquesta eleccions generals: PP, Vox i SALF reuneixen el 52% del vot, segons 40dB

Els “decrets d'habitatge” de l'estudi són els Reials Decrets‑llei 26/2026 i 27/2026, aprovats pel Consell de Ministres el 29 de setembre de 2026 i publicats al BOE els dies 30 de setembre i 1 d'octubre respectivament. El seu objectiu era, entre altres, reforçar la funció social de l'habitatge, ampliar l'oferta assequible i donar més estabilitat als contractes de lloguer habitual.^[2]

Des del punt de vista formal, l'itinerari parlamentari de qualsevol reial decret‑llei és clar: el Govern l'aprova per raons d'extraordinària i urgent necessitat, entra en vigor després de la seva publicació al BOE i, en el termini màxim de 30 dies, el Congrés ha de debatre'l i decidir si el convalida (el manté en vigor) o el deroga (el deixa sense efecte). A més, el Congrés pot acordar que aquest mateix text es tramiti com a projecte de llei, obrint un procés posterior d'esmenes, treball en comissió i nova votació final.^[2][4][5]

En aquest cas, el Congrés va convocar un Ple extraordinari el divendres 2 d'octubre de 2026 amb un únic punt a l'ordre del dia: la convalidació o derogació dels dos reials decrets‑llei en matèria d'habitatge. L'ordre del dia del Ple detalla que es tractava del:

• Reial Decret‑llei 26/2026, de 29 de setembre, de mesures urgents per a la protecció de la funció social de l'habitatge i l'ampliació de l'oferta d'habitatge assequible (expedient 130/000055).^[2]
• Reial Decret‑llei 27/2026, de 29 de setembre, de mesures urgents per reforçar l'estabilitat dels contractes d'arrendament d'habitatge habitual (expedient 130/000056).^[2]

Abans de la votació, tant el Govern com els grups impulsors (PSOE i Sumar) plantejaven com a “pròxims passos” la convalidació al Ple i, en paral·lel, la possibilitat que algun dels decrets es remetés com a projecte de llei exprés per introduir correccions via esmenes. La mateixa ministra d'Habitatge va arribar a oferir a Junts tramitar el decret com a projecte de llei “amb celeritat” per incorporar les seves demandes durant el tràmit parlamentari.^[220001.0]

Tanmateix, la seqüència es va resoldre de manera diferent: segons la informació recopilada en la recerca a la premsa general i especialitzada, el Congrés va rebutjar ambdós decrets en la sessió del 2 d'octubre, amb votacions negatives que van impedir la seva convalidació (per exemple, 172 vots a favor i 178 en contra en un dels textos, i 166 a favor front a 184 en l'altre).^{[1][7][10][11][14]} Això significa que:

• No s'han convalidat, per la qual cosa perden la seva vigència com a reials decrets‑llei.
• Tampoc s'obre automàticament una tramitació com a projecte de llei, perquè aquesta decisió requereix precisament l'aval del Ple en el moment de la convalidació.

En conseqüència, estrictament parlant ja no hi ha “pròxims passos parlamentaris” d'aprovació per a aquests dos decrets concrets: la seva via com a decret‑llei ha conclòs amb la derogació parlamentària. El Senat no intervé en aquesta fase; tota la decisió sobre convalidar o derogar recau en el Congrés dels Diputats.^[2][7][10]

El que sí pot haver-hi són noves iniciatives legislatives que recullin total o parcialment el contingut dels decrets derogats. A partir d'ara, si el Govern vol recuperar aquestes mesures d'habitatge, les opcions passen per:

• Presentar un nou projecte de llei ordinari o una sèrie de projectes de llei sectorials (per exemple, sobre desnonaments, lloguers o habitatge públic), que seguirien el procediment legislatiu comú: presa en consideració, esmenes, comissió, Ple del Congrés, pas pel Senat i aprovació definitiva.
• Intentar reconstruir una majoria i replantejar un nou reial decret‑llei d'habitatge, assumint de nou el risc de la convalidació però incorporant canvis negociats amb els grups que van votar en contra.
• Impulsar reformes parcials a través de altres lleis en tramitació, incorporant esmenes que reintrodueixin algunes de les mesures previstes en els decrets derogats.

És a dir, des de la perspectiva de l'estudi, els “pròxims passos” ja no són la fase natural d'aprovació d'aquells decrets, sinó la reconfiguració de l'estratègia legislativa en matèria d'habitatge: noves normes, noves negociacions i, eventualment, un nou calendari parlamentari per intentar que mesures similars arribin a aprovar-se com a llei estable.

Segons els Estatuts vigents del Partit Popular (reformats i aprovats en el XXI Congrés Nacional de 2025), el President nacional del Partit Popular és el màxim responsable del partit i concentra funcions clau de representació, direcció política, configuració de la cúpula, coordinació del discurs i disciplina interna. Aquestes competències es recullen principalment a l'article 44 dels Estatuts, completat per altres preceptes sobre òrgans i designacions.

1. Màxima representació i presidència dels òrgans

L'article 44.1 estableix, en primer lloc, que el president nacional ostenta la representació política i legal del Partit Popular. Això implica que:

• Actua com a principal portaveu i cara pública del PP davant institucions, altres partits i l'opinió pública.
• Pot representar el partit en actes i relacions jurídiques que exigeixin una representació formal.
• Presideix la Junta Directiva Nacional i el Comitè Executiu Nacional, és a dir, els principals òrgans de direcció entre congressos.
• En aquests òrgans, disposa de vot de qualitat en cas d'empat, la qual cosa li permet desfer equilibris interns en decisions clau.

Aquesta doble condició –representació externa i presidència interna– situa el president al cim tant orgànic com polític del partit.

2. Execució d'acords i direcció política

Una altra funció central, prevista també a l'article 44.1, consisteix a impulsar i executar els acords adoptats per:

• El Congrés Nacional del PP.
• La Junta Directiva Nacional i el Comitè Executiu Nacional.

En la pràctica, això converteix el president en el responsable últim de la línia política aprovada en els congressos i en els òrgans col·legiats, i en qui ha de traduir les decisions estratègiques en organització, missatges, aliances i oposició al Govern.

3. Nomenaments i configuració de la direcció

Els Estatuts atribueixen al president un poder determinant en la formació de la cúpula. L'article 44.1 c) i d) li reconeixen la facultat de:

• Proposar al Comitè Executiu el nomenament del Secretari General, del Coordinador General (si n'hi ha), dels Vicesecretaris, Coordinadors, Secretaris i del Director General de Finances i Organització.
• Proposar també les persones que integraran òrgans interns com el Comitè Electoral Nacional, el Comitè de Drets i Garanties i el Comitè d'Afiliacions.

Tot i que formalment aquests nomenaments són acordats pel Comitè Executiu, el fet que neixin de la proposta del president li atorga una capacitat decisiva per a configurar el seu equip i alinear els òrgans interns amb el seu projecte polític.

4. Coordinació de l'acció política i control del discurs

Una altra competència rellevant que recullen els estatuts (art. 44.1 e)) és la de coordinar l'acció política del Partit Popular. Això inclou:

• Marcar les grans línies d'oposició o de suport al Govern.
• Fixar l'estratègia davant eleccions, pactes i negociacions parlamentàries.
• Vetllar perquè els diferents òrgans, portaveus i estructures territorials mantinguin un missatge coherent amb la direcció nacional.

Els estatuts afegeixen que el president ha d'autoritzar les declaracions que es facin en nom del partit o que puguin comprometre'l políticament, la qual cosa li confereix un control efectiu sobre el discurs oficial del PP.

5. Disciplina interna i expedients

En matèria disciplinària, l'article 44.1 f) permet al president:

• Ordenar l'obertura d'expedients disciplinaris contra afiliats.
• Decretar la suspensió provisional d'un afiliat de totes les seves responsabilitats al partit mentre es tramita l'expedient.

Aquestes facultats s'exerceixen en coordinació amb el Comitè de Drets i Garanties, que és l'òrgan garant del procediment, però reforcen el paper del president com a garant de la imatge pública i la integritat interna de l'organització.

6. Facultats excepcionals en situacions d'urgència

Finalment, l'article 44.2 preveu que, en cas d'urgent necessitat, el president nacional pugui assumir temporalment competències d'altres òrgans col·legiats, sempre que:

• La mesura sigui proporcionada a la situació.
• Es sotmeti després a coneixement i possible ratificació del Comitè Executiu o de la Junta Directiva Nacional.

Aquesta clàusula dota el president d'un marge de maniobra extraordinari davant crisis internes o externes que exigeixin respostes ràpides, tot preservant un cert control posterior dels òrgans col·legiats.

En conjunt, els Estatuts del Partit Popular configuren el seu president nacional com una figura amb una concentració molt elevada de poder orgànic i polític: dirigeix l'estratègia, proposa la cúpula, controla el missatge, impulsa l'execució d'acords i pot intervenir en la disciplina i en situacions d'emergència, sempre dins del marc estatutari i amb el contrapès dels congressos i òrgans col·legiats.

A Espanya no existeix una definició legal tancada de “enquesta representativa” amb una mida mostral mínima obligatòria o un mètode concret imposat per llei. El que sí que hi ha són requisits legals molt precisos per a la realització i publicació de sondejos electorals, sobretot durant el període electoral, i una sèrie de criteris tècnics que, en la pràctica, determinen si una enquesta pot considerar-se metodològicament seriosa i, per tant, representativa.

1. Marc legal bàsic: LOREG i Junta Electoral Central

El principal marc normatiu és la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General (LOREG), en particular el seu article 69, que regula el règim de publicació d'enquestes electorals en campanya. A això s'afegeixen les instruccions de la Junta Electoral Central (JEC), entre elles la Instrucció 1/2024 sobre enquestes d'intenció de vot realitzades per organismes públics en període electoral.

Segons l'article 69 LOREG, entre la convocatòria i la celebració d'eleccions, tota publicació de sondejos o enquestes electorals ha de complir les següents exigències de transparència:

• Identificació del responsable: s'ha d'indicar la denominació i domicili de l'organisme, entitat (pública o privada) o persona física que ha realitzat el sondeig, així com qui l'ha encarregat.
• Fitxa tècnica mínima, que inclogui, almenys:
  • Sistema de mostreig utilitzat.
  • Mida de la mostra.
  • Marge d'error de la mostra.
  • Nivell de representativitat (habitualment, nivell de confiança).
  • Procediment de selecció de les persones enquestades.
  • Dates de realització del treball de camp.
• Qüestionari: s'ha de publicar el text íntegre de les preguntes i el nombre de persones que no han contestat a cadascuna d'elles.

La JEC, conforme a l'article 69, supervisa que les dades no continguin falsificacions, ocultacions o manipulacions deliberades i pot requerir informació tècnica addicional a qui hagi realitzat l'enquesta.

A més, la llei estableix una prohibició absoluta de publicar o difondre enquestes electorals durant els cinc dies anteriors a la votació. L'incompliment d'aquestes obligacions pot donar lloc a rectificacions obligatòries i sancions.

2. Enquestes realitzades per organismes públics

L'article 69.8 LOREG i la Instrucció 1/2024 de la JEC regulen les enquestes d'intenció de vot elaborades per organismes depenents de les Administracions Públiques (per exemple, el CIS, el CEO o centres autonòmics).

Durant el període electoral, quan un organisme públic decideixi realitzar una enquesta amb preguntes sobre intenció de vot o valoració de partits o líders:

• Ha de comunicar-ho prèviament a la JEC, almenys 48 hores abans de l'inici del treball de camp.
• En aquesta comunicació ha de detallar les característiques tècniques (sistema de mostreig, mida prevista, marge d'error, nivell de representativitat, mètode de selecció, tècnica d'enquesta, dates de treball de camp i de finalització, qüestionari previst, etc.).
• Els resultats s'han de posar a disposició dels partits que els sol·licitin, en un termini màxim de 48 hores des que es disposi d'ells, garantint igualtat d'accés.
• Ha de respectar-se la protecció de dades personals, d'acord amb la normativa de protecció de dades.

No complir aquestes condicions no implica automàticament que l'enquesta sigui “no representativa” des del punt de vista estadístic, però sí que pot vulnerar la LOREG i les instruccions de la JEC i, per tant, ser irregular en el seu ús públic.

3. Què s'entén per “representativa” des de l'òptica tècnica

Més enllà de la llei, la representativitat és un concepte estadístic lligat a la qualitat del disseny mostral, no només al compliment formal de la fitxa tècnica. En la pràctica, perquè una enquesta electoral sigui considerada representativa se sol exigir que:

• El univers estigui ben definit (per exemple, població amb dret a vot en una comunitat concreta).
• Es faci servir un mostreig probabilístic o, almenys, un disseny mostral raonable (estratificació per província, mida de municipi, sexe, edat, etc.).
• La mida mostral permeti un marge d'error acceptable (típicament al voltant de ±3 punts percentuals per a resultats estatals, encara que la llei no fixa un llindar).
• Existin ponderacions i controls de qualitat per corregir desviacions respecte a l'estructura real del cens.
• El treball de camp (telèfon, en línia, presencial) estigui ben descrit i sigui coherent amb el tipus de població objectiu.

Aquests criteris no estan detallats numèricament a la LOREG, però es desprenen de les exigències de transparència de l'article 69 (especialment l'obligació de publicar sistema de mostreig, mida, marge d'error i nivell de representativitat) i de les pràctiques habituals d'organismes com el CIS i dels codis professionals del sector.

4. Resum pràctic

En síntesi, a Espanya una enquesta electoral es considera jurídicament conforme i, en la pràctica, representativa quan:

• Cumpleix les obligacions de transparència de l'article 69 LOREG (fitxa tècnica completa i publicació del qüestionari i no respostes).
• Respecta els terminis i prohibicions de publicació (en especial, la prohibició dels cinc dies previs a la votació).
• Està sotmesa a la supervisió de la JEC, que pot exigir aclariments i rectificacions.
• Es recolza en un disseny mostral i una mida de mostra tècnicament sòlids, que permetin un marge d'error raonable i una bona aproximació a l'electorat real.

La llei garanteix sobretot la transparència i el control; la veritable representativitat ve donada per la combinació d'aquest compliment legal amb una metodologia estadística robusta.