El fiscal general d'Hongria, Gábor Bálint Nagy, va presentar aquest dimecres la seva renúncia, una decisió que emmarca en la necessitat de protegir la Fiscalia de les lluites partidistes, després que el nou primer ministre, Peter Magyar, fixés com a prioritat la seva sortida per deixar enrere l'etapa de Viktor Orbán.
"La protecció de la independència i l'autoritat del poder judicial, incloent la Fiscalia, és un dels pilars d'un sistema institucional democràtic. La Fiscalia no pot convertir-se en un instrument de les lluites dels actors polítics ni en escenari d'interessos polítics quotidians o jocs de poder", va afirmar Nagy en un comunicat en què oficialitza la seva marxa, després de registrar la seva renúncia com a vicepresident del Parlament hongarès amb data del 25 d'agost, dia en què expirava el seu mandat.
El fiscal general denuncia que la institució ha estat "objecte d'una sèrie d'atacs en la meva contra", que, al seu judici, "excedeixen amb escreix els límits del debat públic i professional acceptable".
"El funcionament i la independència del Ministeri Públic no han de veure's perjudicats sota cap circumstància per les lluites immorals i amb motivacions polítiques que s'han desfermat al voltant del càrrec. Ja no desitjo formar part d'un conflicte que s'ha generat al meu voltant, basat en falsedats i amb fins polítics, convertint-se en un mitjà per erosionar encara més la confiança institucional", va afegir.
Nagy ha reivindicat la seva trajectòria professional i la seva actuació al capdavant del Ministeri Públic. "Ni jo ni els meus familiars hem tingut vincles amb partits polítics, i ostento el càrrec de fiscal general des de fa poc més d'un any", va subratllar.
També va alertar d'un fenomen creixent en l'àmbit judicial. "Resulta cada vegada més freqüent que actors en processos penals i advocats que actuen com a representants legals utilitzin els seus propis casos per llançar atacs polítics contra certs actors del sistema judicial, incloent la Fiscalia", va indicar, insistint que aquestes conductes "posen en perill l'autoritat de la Fiscalia" i socaven la seva independència.
En el seu missatge a la classe política hongaresa, Nagy adverteix del "missatge extremadament negatiu" que suposa que figures públiques reclamin la substitució del fiscal general "perquè els processos penals en curs no es desenvolupen com esperaven". "Tot això comporta que el fiscal general en funcions temi que, si la seva gestió no compleix amb les expectatives dels polítics, s'enfronti a la seva destitució", va alertar, emmarcant la seva dimissió com un gest per "vetllar pels interessos de la Fiscalia".
Reacció de Peter Magyar i pols institucional
La sortida de Nagy va ser celebrada de seguida pel primer ministre, que va destacar que "el país es libera d'un altre titella d'Orbán" i va acusar el fiscal general d'haver "estat obstaculitzant la transformació política".
Després de la seva àmplia victòria electoral d'abril, Magyar va defensar que els alts càrrecs nomenats sota el mandat d'Orbán havien de abandonar les seves responsabilitats per facilitar la renovació institucional.
Amb aquest objectiu, va donar de termini fins al 31 de maig al president Tamas Sulyok i a responsables d'organismes clau, entre ells la Fiscalia, perquè presentessin la seva dimissió. A més, el cap del Govern va impulsar una reforma exprés de la Constitució, aprovada finalment al juliol, amb l'objectiu d'accelerar la sortida d'aquests alts càrrecs i apuntalar la nova etapa política.