La Intel·ligència de Dinamarca ha assenyalat aquest dijous que, segons les seves avaluacions, les autoritats russes podrien dur a terme accions militars contra determinats objectius "sempre que considerin que aquestes agressions "eviten una possible guerra oberta" al "provocar una resposta militar col·lectiva per part de l'OTAN"".
"És probable que Rússia dugui a terme atacs militars només si considera que aquests atacs no desembocaran en una guerra", ha indicat el Servei d'Intel·ligència de Defensa de Dinamarca (DDIS) en un comunicat, en el qual també adverteix que Moscú podria actuar fins i tot sense disposar de "certeses" plenes sobre aquest extrem.
"En conseqüència, existeix el risc que Rússia consideri que els països de l'OTAN no respondran de manera col·lectiva, especialment si considera que els Estats Units no poden o no volen donar suport als països europeus en una possible guerra contra Rússia", ha alertat l'organisme, que considera molt probable que el Kremlin "intensifiqui la seva guerra híbrida durant els pròxims mesos".
En aquesta línia, el DDIS subratlla que les operacions híbrides russes contra objectius a Europa "han tingut com a principal objectiu generar por i debilitar el suport públic a l'entrega d'ajuda a Ucraïna". "Rússia ha començat cada cop més a intentar impedir directament que aquesta ajuda arribi al país; per exemple, mitjançant actes de sabotatge contra empreses de defensa o contra el transport ferroviari que trasllada material militar", recull el document.
"El Servei d'Intel·ligència estima que Rússia intensificarà la seva guerra híbrida duent a terme atacs més freqüents contra Occident i l'OTAN, amb conseqüències més greus per als països afectats. Això podria incloure ciberatacs destructius que paralitzin funcions socials de vital importància, així com actes de sabotatge que podrien comportar víctimes", afegeix l'informe.
Al mateix temps, l'organisme danès adverteix que el risc d'un atac militar "limitada" per part de Moscú contra un o diversos Estats membres de l'OTAN que comparteixen frontera amb Rússia és "baix" però "creixent", i podria produir-se fins i tot encara que el país "no hagi desenvolupat les capacitats necessàries per lliurar una guerra regional".
"Un atac militar limitat seria una mesura desesperada per part de Rússia i, igual que la intensificació dels atacs híbrids, podria produir-se en els pròxims mesos. L'objectiu seria desviar els recursos europeus destinats a donar suport a Ucraïna i sembrar la divisió en el si de l'OTAN, en cas que l'Aliança no aconseguís acordar una resposta col·lectiva", ha afegit.
Segons el text, "dit atac militar podria adoptar la forma d'atacs aïllats amb armes de llarg abast contra infraestructures vitals per al suport a Ucraïna. En tal situació, Rússia podria al·legar que els projectils van impactar en territori de l'OTAN únicament perquè la seva trajectòria va ser alterada per interferències ucraïneses. També podria tractar-se d'una operació de falsa bandera en la qual Rússia utilitzés drons de fabricació ucraïnesa per atacar un país de l'OTAN".
Per a la Intel·ligència danesa, tampoc es descarta que Rússia desplegui un contingent reduït de forces en territori de l'OTAN colindant amb les seves fronteres, tot i que puntualitza que, abans d'una mesura d'aquest tipus, "podria concentrar tropes primer en zones properes a la frontera", un moviment que seria "difícil d'amagar".
"Canvi de trajectòria" sota una pressió creixent
L'informe sosté que Rússia es troba sotmesa a una pressió cada cop més gran, la qual cosa podria derivar en un "canvi de trajectòria" per part del president, Vladimir Putin. "Ucraïna continua endavant amb els atacs de llarg abast i està provocant més danys dins de Rússia, que està patint dures pèrdues a canvi de victòries marginals. A això s'afegeix que l'economia russa es troba a punt de veure's submergida en una greu crisi causada pels gastos militars, les sancions internacionals i els forts atacs d'Ucraïna contra la seva infraestructura energètica", detalla el document.
"El suport econòmic i militar d'Occident a Ucraïna és vital per a la capacitat del país de contenir les forces russes i augmentar el cost que suposa per a Rússia mantenir la guerra. No hi ha perspectives que Rússia aconsegueixi avenços significatius en la guerra contra Ucraïna en els pròxims sis mesos", exposa la Intel·ligència danesa.
Per aquest motiu, el DDIS considera "molt poc probable que el president Putin estigui disposat a cedir en els seus objectius fonamentals". "Rússia considera que Europa desenvoluparà gradualment una capacitat militar autònoma que, per a l'any 2030, suposarà una amenaça creixent per al país", assenyala l'informe.
"En conseqüència, els pròxims anys representen per a Rússia una finestra d'oportunitat durant la qual el president Putin podria concloure que val la pena assumir el risc d'intentar modificar dràsticament l'ordre de seguretat a Europa. Per tant, és probable que Putin busqui alterar el curs actual dels esdeveniments", conclou el document de la Intel·ligència danesa.