El Parlament francès ha donat aquest dimecres el seu vistiplau definit a una llei que reconeix el dret a la mort assistida per a persones adultes amb malalties incurables, posant fi a anys d'intens debat sobre una iniciativa que ha dividit la societat i que va ser presentada a l'abril de 2024 pel president, Emmanuel Macron.
La norma, aprovada en una quarta i última votació a l'Assemblea Nacional amb 291 vots favorables i 241 en contra, autoritza els pacients a administrar-se per si mateixos la medicació que posarà fi a la seva vida. Només quan la persona no tingui capacitat física per fer-ho podrà intervenir un metge o una infermera per dur a terme el procediment.
El text fixa criteris molt estrictes per accedir a la mort assistida: s'exigeix ser ciutadà francès o resident legal i permanent a França; patir una malaltia greu i incurable que amenaci la vida; trobar-se en fase avançada o terminal, i patir un dolor físic que no pugui alleujar-se mitjançant tractaments disponibles ni amb cures pal·liatives.
A més, el pacient haurà de manifestar la seva voluntat de morir amb "ple coneixement" i de "forma lliure" i "informada", cosa que exclou explícitament els qui es troben en coma o pateixen demència. La llei estableix igualment un protocol detallat que obliga a oferir al sol·licitant alternatives com les cures pal·liatives, a recordar-li que pot desistir en qualsevol moment i a recaptar l'opinió d'altres professionals durant un període de 15 dies, segons ha informat la cadena TF1 Info.
La legislació preveu també l'objecció de consciència per al personal sanitari. No obstant això, el metge que rebutgi participar en el procés estarà obligat a derivar el pacient a un altre professional disposat a assumir el cas.
Fins a l'aprovació d'aquesta reforma, seguia en vigor la llei Claeys-Leonetti de 2016, que únicament permetia la sedació profunda i contínua per a malalts terminals amb una expectativa de vida molt limitada. Encara que l'Assemblea Nacional havia donat suport al projecte en tres ocasions amb àmplies majories, la seva tramitació al Senat, dominat per la dreta, va patir múltiples bloquejos, esmenes i rectificacions que van retardar la seva aprovació definitiva.
Amb aquest pas, França s'incorpora al grup de països europeus que permeten, sota condicions estrictes, el suïcidi assistit o l'eutanàsia, com Bèlgica, Països Baixos, Suïssa, Canadà o Uruguai. La reforma va ser impulsada per Macron després de la creació d'una convenció ciutadana que va donar 'llum verda' a l'"ajuda per morir".
El text haurà de ser ara examinat pel Consell Constitucional, que haurà de pronunciar-se sobre si algunes disposicions, com el termini mínim de reflexió de dos dies des que s'autoritza la mort assistida, respecten els "principis de llibertat individual i dignitat".
Escolta, diàleg i debat
Macron ha assenyalat en un missatge a les xarxes socials que "amb una qüestió tan íntima com greu, que toca la vida, el sofriment i la dignitat", només hi ha una via possible, que és "prendre's el temps de l'escolta, del diàleg i del debat".
"El 2022, em vaig comprometre a obrir aquest camí amb els francesos. Amb gravetat, amb humilitat i en el ple respecte a la nostra democràcia, aquest compromís s'ha complert. Les remissions al Consell Constitucional seguiran el seu curs segons els principis del nostre Estat de dret", ha dit.
El president ha agraït als diputats i senadors que hagin permès "un debat constructiu i respectuós". "També vull saludar a tots aquells que han participat en aquesta reflexió col·lectiva: els ciutadans de la convenció ciutadana, els cuidadors, les associacions", ha precisat.
"Tinc un pensament per a totes aquelles i aquells que m'han interpel·lat personalment, que han compartit les seves històries, els seus dubtes, les seves conviccions i les seves esperances. Els seus testimonis han nodrit profundament aquest text", ha conclòs.