La Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), considerada la segona gran força política del Kurdistan iraquià, ha comunicat la seva sortida de l’actual Executiu regional, ha declarat il·legal el nou Parlament i ha advertit que podria aixecar una administració paral·lela, en plena escalada de la crisi institucional desencadenada després de la posada en marxa del nou legislatiu.
L’anunci l’ha fet el líder de la UPK, Bafel Talabani, fill de l’històric president iraquià Yalal Talabani, mitjançant un missatge televisat en què proclama el «fracàs» del gabinet encapçalat per Masud Barzani, màxim dirigent del tradicional rival de la UPK, el Partit Demòcrata del Kurdistan (PDK).
La tensió es va disparar amb l’elecció, el passat dimecres, d’un nou president del Parlament d’aquesta regió semiautònoma, més de dos anys després de la celebració de les últimes eleccions. La UPK va decidir no participar a la sessió, però la votació va tirar endavant gràcies a un quòrum molt ajustat, assolit, segons denuncia la formació, «mitjançant suborns, amenaces i pressions psicològiques» sobre diputats de petits partits i fins i tot sobre tres parlamentaris de la pròpia UPK que van trencar la disciplina interna.
En resposta, Talabani ha proclamat que «aquest govern ha fracassat» i ha detallat que la primera mesura del seu partit després de la controvertida votació és «la retirada immediata d’aquest govern fallit que s’autodenomina Govern del Kurdistan». El dirigent ha afegit que «utilitzarem tota la força i el poder al nostre abast» per garantir que la població de Suleimaniya i Halabja rebi «tot el que necessitin». La influència de la UPK en aquestes dues províncies és tan àmplia que sovint es consideren gairebé una entitat diferenciada dins del territori kurd.
Durant dècades, ambdues formacions han compartit el control polític del Kurdistan iraquià, una de les zones petroleres clau de l’Iraq. En els últims anys, el Partit Demòcrata del Kurdistan ha concentrat habitualment la Presidència i el càrrec de primer ministre, mentre que la UPK reclama un pes molt més gran en els llocs de màxima responsabilitat —fins i tot exigint la meitat de les carteres del gabinet—, fet que ha deteriorat profundament la relació entre socis.
Aquest pols intern es veu, a més, condicionat per una complexa xarxa d’adscripcions externes que es remunta a la guerra civil que va enfrontar tots dos partits l’any 1994. Llavors, el Partit Demòcrata del Kurdistan va comptar amb el suport del règim iraquià de Sadam Husein, mentre que la UPK es va recolzar en l’Iran, una aliança que es manté vigent en l’actualitat i que continua marcant l’equilibri de poder a la regió.