El vicepresident d’El Salvador, Félix Ulloa, ha rebutjat aquest divendres posar un límit temporal a l’estat d’excepció, vigent des de 2022, argumentant que compta amb l’aval de més del 90% de la ciutadania salvadorenca. Aquestes declaracions arriben un dia després que presumís de la millora en matèria de seguretat que, segons el Govern, ha aportat aquesta mesura, que permet a les autoritats restringir certs drets fonamentals.
El 'número dos' de Nayib Bukele ha recalcat que l’Executiu només donarà per conclòs l’estat d’excepció «quan el poble vulgui», en una entrevista amb Europa Press en què ha defensat els alts índexs d’adhesió de la població a un decret que ja s’ha prorrogat en 56 ocasions.
«Cada vegada que es consulta a la població si vol que l’estat d’excepció continuï, el 97% diu que sí, que continuï. Per tant, un govern que governa per al poble, fa el que el poble li demana», ha manifestat, abans de subratllar que el suport al president salvadorenc se situa a prop del 90%.
Amb aquestes dades, sobre les quals no ha ofert un desglossament més gran, Ulloa sosté que el suport al règim d’excepció va més enllà de la figura de Bukele. «Gent que no dóna suport al president Bukele vol que el règim d’excepció continuï. La resposta és òbvia. S’alçarà quan la gent digui que ja no», ha insistit.
El vicepresident ha defensat que l’estat d’excepció es dirigeix exclusivament contra els integrants de les bandes i no té cap impacte sobre «absolutament ningú de la població honrada». «Cap llibertat pública no s’ha vist afectada mai. Ni la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació, la llibertat de mobilització estan afectades», ha afirmat amb rotunditat.
En aquesta línia, ha detallat que són «dues les garanties constitucionals» suspeses i que la seva aplicació és «individual». Tal com ha explicat, es tracta de la inviolabilitat de la correspondència i de les garanties processals dels detinguts, de manera que el termini per presentar una persona arrestada davant un jutge o deixar-la en llibertat ha passat de 72 hores a 15 dies.
«Per això és que la resta de la població, com que no sent que està afectada i, al contrari, això li garanteix que els bandolers seran processats, la gent vol que continuï» el règim d’excepció, ha afegit Ulloa des de Madrid, després de la seva participació a la XXX Cimera Iberoamericana.
Aquestes paraules arriben un dia després que el mateix Ulloa subratllés a la cimera el gir radical que, segons ell, ha viscut El Salvador en l’última dècada, en passar de ser «la capital mundial de l’homicidi» el 2015 a «el país més segur de l’hemisferi occidental», assegurant que s’han superat els 1.300 dies sense homicidis.
No obstant això, el vicepresident ha criticat que «a fora hi ha una mala interpretació» i una «lectura equivocada» del decret. «Hi ha qui pensa que la gent té limitat per moure’s o que no pot expressar-se» lliurement, ha apuntat, negant de manera tajant aquestes percepcions.
En ser preguntat per l’origen d’aquestes interpretacions, Ulloa ha explicat que ha hagut d’aclarir l’abast del règim d’excepció fins i tot als seus homòlegs estrangers. «A la Cancelleria de França estaven preocupats per les eleccions de 2024 per si els salvadorencs no podien votar lliurement» en les eleccions de 2024, quan els dic: de què m’estan parlant? Com si amb el règim d’excepció els salvadorencs no poden sortir de casa, qui els ha dit això?», ha remarcat.
«La desinformació és tanta i la mala interpretació és tanta, que a aquest nivell creien que el règim d’excepció afectava les llibertats públiques. Cap llibertat pública s’ha vist afectada i les mesures són per als membres de les bandes (...) no afecta la vida», ha reiterat, insistint que els ciutadans «senten que els protegeix».
Tanmateix, Amnistia Internacional (AI) i altres organitzacions de Drets Humans denuncien un impacte molt diferent: més de 90.000 persones han estat arrestades i almenys 470 han mort sota custòdia policial en els quatre anys de vigència de l’estat d’excepció, segons les seves dades.
Aquestes xifres se sumen a les «milers» de famílies que busquen familiars desapareguts, d’acord amb un informe d’AI publicat al juny, que adverteix que aquesta política ha derivat en «una política permanent de seguretat basada en la suspensió perllongada de drets i el debilitament sistemàtic de l’estat de dret» al país.
«El que va començar com una mesura temporal suposadament per combatre la violència exercida per les bandes s’ha convertit en un sistema permanent que promou i justifica detencions arbitràries massives, suspensió de garanties i greus violacions de Drets Humans que podria constituir crims de lesa humanitat», ha alertat l’organització.
Ulloa dóna suport al tercer mandat de Bukele
Ulloa, que tornarà a presentar-se com a candidat a la Vicepresidència en les eleccions previstes per al febrer de 2027, ha tornat a reivindicar la millora de la seguretat des de 2022 i, en general, des de l’arribada de Bukele al poder tres anys abans.
En aquest sentit, ha recordat que els salvadorencs van elegir per primera vegada Bukele perquè “va veure que 30 anys després de la signatura de l’acord de pau, això era el que hi havia: corrupció i violència”, i ha destacat l’augment del suport electoral al mandatari: 54% el 2019 i més del 85% el 2024.
També ha assenyalat que entre el 2009 i el 2019 van ser assassinats 41.000 salvadorencs, xifres que atribueix a l’Institut de Medicina Legal i que li serveixen per denunciar “gairebé un genocidi i una corrupció exponencial”.
“Tots els presidents que van precedir a Bukele (...) Acaba de sortir (de la presó) un que hi ha estat empresonat deu anys —en referència a Elías Saca (2004-2009) per desviament i blanqueig de fons públics—, un altre està fugitiu, i els dos últims del FMLN (Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional) es van anar a Nicaragua processats per corrupció (...) més de 500 milions de dòlars són els càrrecs”, ha exposat.
Així, ha descrit que Bukele va heretar un país “a tocar del precipici, tocant fons” després de tres dècades de governs d’Arena i del FMLN, i ha contraposat aquesta etapa amb la proposta del seu partit, Nuevas Ideas.
“L’oferta nostra és continuar en la mateixa direcció en què hem estat treballant des del 2019, quan per primera vegada el poble salvadorenc va trencar el bipartidisme que tenia 30 anys d’haver estat instal·lat”, ha indicat, en referència a uns comicis en què Bukele aspira a un tercer mandat després d’una reforma que permet la reelecció presidencial indefinida.
“El que estem garantint és que siguin eleccions lliures, transparents, segures, competitives, perquè el poble esculli lliurement qui vol. Ara (Bukele) es presentarà per tercera vegada, veurem si la gent està satisfeta” amb la seva gestió, ha conclòs.