Com veure La Séptima? Així pots sintonitzar el nou canal de televisió

L'assignació de noves llicències de canals de TDT no segueix, per regla general, un procediment parlamentari, sinó administratiu. Per a les llicències d'àmbit estatal, el Consell de Ministres convoca i resol el concurs públic. Les Corts Generals aproven les regles legals i controlen el Govern, però no voten quina empresa obté cada llicència.

1. El marc legal i l'autoritat competent

La norma central és la Llei 13/2022, General de Comunicació Audiovisual. El seu article 17.2 estableix que la televisió mitjançant ones hertzianes terrestres requereix una «llicència prèvia atorgada mitjançant concurs». Per tant, per emetre en TDT no n'hi ha prou amb comunicar l'inici de l'activitat, com passa amb altres serveis audiovisuals.

L'article 22 atribueix al Consell de Ministres l'atorgament de llicències estatals. Per a les d'àmbit autonòmic i local, l'article 23 disposa que cada comunitat autònoma determini l'autoritat competent. La prestació del servei públic té un règim específic i no s'ha de confondre amb el concurs per a operadors privats.

2. Les fases de l'assignació

• Disponibilitat de capacitat radioelèctrica. Primer ha d'existir espai per a les emissions dins de la planificació estatal de l'espectre, és a dir, les freqüències disponibles. La planificació tècnica i la llicència audiovisual són decisions relacionades, però diferents: disposar de capacitat tècnica no adjudica automàticament un canal a una empresa.
• Convocatòria i bases. Per a les llicències estatals, el Consell de Ministres aprova el plec i convoca el concurs. El plec fixa les condicions de participació, la documentació, els criteris de valoració i les obligacions de l'adjudicatari. La convocatòria es publica al BOE.
• Presentació i avaluació d'ofertes. Les empreses interessades presenten les seves candidatures conforme al termini i els requisits de les bases. Es comprova la seva admissió i es valoren les propostes. L'avaluació desemboca en una proposta d'adjudicació.
• Resolució i obligacions. El Consell de Ministres adjudica la llicència estatal. L'operador queda vinculat per les condicions del concurs i els compromisos de la seva oferta. Conforme a l'article 21.2, la llicència porta aparellada la concessió d'ús privatiu del domini públic radioelèctric reservat per prestar el servei.

Com a exemple del funcionament d'aquestes fases, el 2015 es van publicar per separat la convocatòria de sis llicències i la resolució del concurs. Són antecedents administratius, no votacions parlamentàries d'adjudicació.

3. Quan intervé el Parlament

Si cal modificar la llei, sí que existeix tramitació parlamentària. Un projecte del Govern es publica, rep esmenes i passa per ponència i comissió; després continua fins a la seva aprovació i remissió al Senat. Si aquest introdueix canvis o veta el text, el Congrés torna a pronunciar-se. Aquest recorregut està regulat als articles 109 a 123 del Reglament del Congrés. Una proposició de llei segueix el seu curs corresponent.

Per controlar el Govern, els parlamentaris poden formular preguntes i interpel·lacions i sol·licitar compareixences sobre la convocatòria, els criteris o l'adjudicació. També poden promoure proposicions no de llei: iniciatives que insten el Govern a actuar, però no substitueixen el concurs ni concedeixen llicències.

Finalment, si una reforma normativa s'aprova mitjançant reial decret-llei, el Congrés ha de pronunciar-se sobre la seva convalidació o derogació. Això no converteix cada adjudicació en un assumpte subjecte a ratificació parlamentària. Tampoc s'ha de confondre un reial decret de planificació tècnica amb un reial decret-llei.

En definitiva: el Parlament estableix i fiscalitza les regles; l'Administració tramita el concurs i l'òrgan competent adjudica. No és necessària una nova llei per a cada llicència si el seu atorgament encaixa en el marc vigent.

El Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública té competències sobre la dimensió tècnica de la radiodifusió —freqüències, instal·lacions i emissions— i sobre l'ordenació dels serveis de comunicació audiovisual. No concentra, però, totes les facultats sobre ràdio i televisió: ha d'actuar respectant les atribucions d'altres administracions i de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Marc normatiu i organització

El marc organitzatiu és el Reial Decret 210/2024, de 27 de febrer, modificat pel Reial Decret 1185/2024, de 28 de novembre. Aquesta reforma és important: va traslladar l'ordenació i l'impuls dels serveis de comunicació audiovisual a la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, de la qual depèn la Direcció General d'Ordenació dels Serveis de Digitalització i de Comunicació Audiovisual.

Per la seva banda, la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals compta amb la Secretaria General de Telecomunicacions, Infraestructures Digitals i Seguretat Digital. Per tant, no s'ha de confondre l'ordenació del servei audiovisual amb la gestió tècnica de les xarxes i freqüències que permeten difondre'l. Vegi's el Reial Decret 210/2024 i la seva reforma de 2024.

Competències tècniques sobre radiodifusió

En aquest àmbit, les funcions ministerials comprenen:

• Normativa tècnica: elaborar i proposar la regulació dels sistemes de radiodifusió i televisió, sigui quin sigui el seu suport tècnic.
• Planificació de freqüències: preparar les propostes del Quadre nacional d'atribució de freqüències i dels plans tècnics nacionals de radiodifusió i televisió, així com desenvolupar aquesta planificació.
• Gestió de l'espectre: establir les condicions d'utilització de les bandes de freqüències i tramitar l'atorgament, modificació, extinció o revocació dels títols que permeten utilitzar el domini públic radioelèctric.
• Projectes i instal·lacions: tramitar l'aprovació de projectes tècnics de radiocomunicacions, inspeccionar o reconèixer les instal·lacions i autoritzar la seva posada en servei.
• Control d'emissions: comprovar tècnicament les emissions, localitzar i identificar interferències perjudicials i emissions no autoritzades, i actuar per eliminar-les. També inclou controlar els nivells d'exposició a emissions radioelèctriques i protegir l'espectre.
• Gestió administrativa: gestionar les concessions radioelèctriques, les actuacions sobre el seu mercat secundari i la taxa per reserva del domini públic radioelèctric.

Aquestes matèries apareixen desenvolupades a l'article 7 del Reial Decret 210/2024, especialment en les seves previsions sobre normativa tècnica, planificació, gestió i inspecció radioelèctrica, que s'han de llegir amb la reorganització posterior.

Ordenació audiovisual, supervisió i límits

La vessant audiovisual comprèn l'elaboració i proposta de regulació, la planificació i l'impuls del sector, la interlocució amb els seus operadors i la cooperació amb altres administracions. També abasta la tramitació dels títols habilitants audiovisuals que corresponguin a l'Administració General de l'Estat, sense estendre aquesta atribució a tots els serveis autonòmics o locals.

El departament exerceix també funcions de control, inspecció i sanció dins del seu àmbit competencial. Això no equival a una competència exclusiva sobre els continguts: l'estructura ministerial deixa a salvo les atribucions de la CNMC i del Ministeri de Cultura. La coordinació amb la CNMC s'articula també mitjançant el conveni publicat al novembre de 2025.

En termes pràctics, convé distingir sempre dues qüestions: l'habilitació per prestar un servei audiovisual i l'habilitació tècnica per utilitzar freqüències i instal·lacions. Són plans relacionats, però diferents, i la intervenció ministerial depèn de quin sigui el tràmit i de l'àmbit territorial del servei.

Per rebre emissions de televisió digital terrestre (TDT) en UHD, el televisor ha de combinar un sistema de recepció compatible, un descodificador de vídeo adequat i una pantalla capaç de mostrar aquests continguts. La referència és el Reial Decret 250/2025, de 25 de març, que aprova el Pla Tècnic Nacional de la TDT: no n'hi ha prou que l'aparell s'anunci comercialment com a «4K».

Recepció, descodificació i imatge

Els requisits es desprenen de la disposició transitòria sisena i de les especificacions de les emissions de l'article 11. Convé distingir què ha d'incorporar el receptor i quines característiques corresponen al senyal emès:

• Sintonització DVB-T i DVB-T2. Els receptors posats al mercat espanyol des de l'entrada en vigor del reial decret han de rebre ambdues tecnologies, conforme a les normes EN 300 744 i EN 302 755, respectivament. Per a l'evolució de la TDT a UHD, cal comprovar expressament la compatibilitat amb DVB-T2.
• Descodificació H.265/HEVC. És el sistema de codificació de vídeo previst per a les emissions UHD. Tenir només compatibilitat amb H.264/AVC, utilitzat per a l'alta definició, no satisfà aquesta especificació.
• Resolució UHD. L'emissió ha de tenir una resolució vertical igual o superior a 2160 línies actives i una relació d'aspecte de 16:9. El televisor ha de disposar dels components adequats per rebre, descodificar i mostrar aquests continguts, amb l'excepció d'escalat permesa per a pantalles petites.

Obligacions segons la mida del televisor

La disposició transitòria sisena estableix dues situacions per als aparells que es posen al mercat espanyol:

• Pantalles de 40 polzades o més —101,6 centímetres de diagonal visible—: des de l'entrada en vigor del reial decret han d'incorporar sintonitzador, descodificador i pantalla adequats per a les emissions UHD de l'article 11.
• Pantalles inferiors a 40 polzades: transcorreguts dotze mesos des d'aquesta entrada en vigor, han d'incorporar sintonitzador i descodificador adequats, a més de pantalla compatible o, alternativament, capacitat d'escalat per mostrar els continguts. Per tant, rebre un senyal UHD no implica necessàriament mostrar-lo amb resolució UHD nativa en aquests models.

Aquestes obligacions regulen els equips que es posen al mercat; no estableixen una obligació general de substituir tots els televisors que els usuaris ja posseeixen.

Àudio, HDR i serveis interactius

L'article 11 permet àudio estèreo, multicanal o de nova generació. La seva codificació ha d'ajustar-se a la norma ITU-R BS.1196 i a l'apartat 6 d'ETSI TS 101 154. La normalització a −23,0 LUFS, amb tolerància de ±1,0 LU, és una exigència sobre la sonoritat de les emissions, no un ajust que hagi de fer l'espectador.

El senyal de vídeo pot incorporar alt rang dinàmic —HDR—, gamma ampliada de colors i alta freqüència d'imatge. L'article no els imposa universalment ni exigeix, en el text consultat, una marca comercial concreta d'àudio o HDR.

A més, els receptors d'almenys 24 polzades posats al mercat transcorreguts dotze mesos des de l'entrada en vigor han de disposar de connexió de banda ampla i compatibilitat HbbTV 2.0.2 o posterior, conforme a ETSI TS 102 796 v1.5.1 o posterior. Aquesta obligació correspon als serveis interactius.

Quina informació ha de facilitar el fabricant

L'article 9 obliga a informar clara i detalladament sobre la recepció HD amb DVB-T i H.264/AVC, la recepció UHD amb DVB-T2 i H.265/HEVC, la versió de HbbTV i altres funcionalitats. També exigeix interfícies obertes i interoperables i accés senzill als serveis i ajustos. En comprar, comprova aquestes especificacions: l'etiqueta «4K» per si sola no acredita tota la compatibilitat exigida.