Espanya té interessos concrets en les eleccions presidencials que Brasil celebra aquest diumenge 25 d'octubre. La disputa entre Luiz Inácio Lula da Silva i Flávio Bolsonaro determinarà qui dirigeix un país en el qual companyies espanyoles gestionen bancs, xarxes elèctriques, telecomunicacions i aeroports. També definirà l'interlocutor de Madrid en una relació que ha guanyat pes polític amb la primera cimera bilateral, celebrada a l'abril a Barcelona.
El que està en joc per a Espanya abasta la seguretat de les inversions, les condicions per accedir a nous contractes i l'evolució dels intercanvis comercials. La dimensió d'aquesta exposició explica l'interès empresarial: al febrer de 2025, la Secretaria d'Estat de Comerç situava a Espanya com a segon major inversor estranger a Brasil, amb més de 41.600 milions d'euros invertits.
Les empreses espanyoles que miren a Brasil
La presència espanyola travessa sectors essencials de l'economia brasilera. Santander compta amb un negoci bancari implantat al país; Telefónica opera a través de Vivo; i Iberdrola desenvolupa la seva activitat mitjançant Neoenergia. La documentació d'Exteriors recull, a més, empreses espanyoles d'automoció, alimentació, indústria i edició.
En electricitat, les xifres permeten mesurar l'abast d'aquesta presència. Iberdrola informa de 16,8 milions de consumidors i uns 760.000 quilòmetres de línies elèctriques a Brasil, amb dades al tancament del primer semestre de 2026. La seva previsió d'inversió fins al 2028 arriba als 5.000 milions d'euros. Les decisions sobre tarifes, concessions, planificació energètica i remuneració de les xarxes formen, per tant, part de l'entorn en què s'executen inversions espanyoles a llarg termini.
També hi ha una exposició directa del gestor aeroportuari espanyol. Aena administra 17 aeroports brasilers, que van registrar més de 3,8 milions de passatgers només al setembre, segons la seva última estadística mensual publicada. El creixement del trànsit i les condicions de les concessions són variables rellevants per a aquest negoci. aena.es
Des d'una perspectiva econòmica, l'interès espanyol consisteix en que el proper Govern ofereixi un marc previsible per operar i invertir. Això obliga a observar les seves decisions fiscals i regulatòries, l'estabilitat dels contractes i l'evolució de l'economia, a més del resultat electoral.
Petróleo, aliments i exportacions industrials
La relació comercial també connecta l'elecció brasilera amb empreses i cadenes de subministrament espanyoles. Segons les dades de 2024 recollides a la fitxa d'Exteriors, Espanya va exportar béns a Brasil per 3.234 milions d'euros i va importar per 8.767 milions. Entre les vendes espanyoles destacaven maquinària, combustibles, medicaments i productes químics. En les compres sobresortien els combustibles, les llavors oleaginoses, els minerals i el cafè.
Aquests intercanvis expliquen per què les condicions d'accés al mercat brasiler i la continuïtat del subministrament tenen rellevància per a Espanya. Com a lectura econòmica, un augment de la demanda brasilera pot obrir oportunitats per a exportadors espanyols, mentre que les variacions de preus i del tipus de canvi poden modificar costos i marges.
Mercosur: un acord que ja ha començat a aplicar-se
El resultat arriba, a més, en una nova fase de les relacions comercials entre Europa i Sud-amèrica. L'acord comercial interí entre la Unió Europea i Mercosur s'aplica provisionalment des de l'1 de maig de 2026, amb eliminació de drets duaners per a determinats productes des del primer dia.
Per a Espanya, la qüestió passa ara per com s'aprofita aquesta obertura: exportacions, inversions i cooperació empresarial. El Ministeri de Comerç ha identificat oportunitats en àmbits com les infraestructures i les energies renovables.
L'altra cara està en els sectors exposats a una major competència. La UE ha aprovat un reglament de salvaguardes agrícoles per permetre una resposta quan l'augment de les importacions de Mercosur amenaça amb causar un perjudici greu als productors europeus. L'evolució de l'acord afecta, per tant, tant a empreses que busquen vendre a Brasil com a agricultors que reclamen protecció al mercat comunitari.
Sánchez i Lula han reforçat la relació bilateral
La dimensió política té un antecedent recent: Pedro Sánchez i Lula van presidir el 17 d'abril la primera Cimera Espanya-Brasil, a Barcelona. La trobada va elevar la interlocució bilateral i va estar acompanyada d'acords entre ambdós governs. Entre ells figura un memoràndum sobre minerals fonamentals, un àmbit vinculat a les necessitats industrials i a la transició energètica.
Una reelecció de Lula mantindria l'interlocutor amb el qual l'Executiu espanyol ha construït aquesta agenda. Una victòria de Flávio Bolsonaro obriria una nova etapa política i obligaria a comprovar quines prioritats manté, quines modifica i com desenvolupa la cooperació amb Madrid.
Les urnes decideixen qui gestionarà una relació econòmica i institucional de llarg recorregut. Per a les empreses, l'examen posterior estarà en les normes, els contractes i les inversions. Per al Govern, en la capacitat de preservar la cooperació amb Brasil i avançar en els compromisos bilaterals.