Les enquestes tornen a enfrontar-se aquest dimarts a una de les grans incògnites de la política nord-americana: estan aconseguint mesurar correctament el suport electoral al Partit Republicà o hi ha una part dels seus votants que queda insuficientment reflectida als sondeigs?
La pregunta cobra una importància especial en les eleccions de mig mandat, on petites diferències en un grup reduït de districtes poden determinar quin partit controla la Cambra de Representants i el Senat.
El problema no és nou. Des de la primera victòria presidencial de Donald Trump, el 2016, els instituts demoscòpics nord-americans han tingut dificultats per captar determinats sectors de l’electorat republicà.
Tanmateix, els estudis metodològics també adverteixen que no tots els errors de les enquestes responen a les mateixes causes ni es poden extrapolar automàticament dhas unes eleccions a unes altres.
Per què alguns votants republicans participen menys en les enquestes
Un informe publicat per Pew Research Center el passat 16 de setembre explica que hi ha indicis creixents que els republicans han mostrat una propensió lleugerament menor que els demòcrates a participar en determinats sondeigs, especialment durant les eleccions presidencials.
Aquesta diferència pot provocar el que els especialistes denominen biaix de no resposta partidista.
El fenomen apareix quan les persones que accepten respondre una enquesta tenen preferències polítiques diferents de les que rebutgen participar i els ajustos estadístics no aconsegueixen compensar completament aquesta diferència.
En aquest cas, la mostra pot reflectir una distribució del vot que no coincideix amb la del conjunt de l’electorat.
Pew vincula aquest problema amb part de les dificultats que van experimentar els sondeigs per estimar el suport a Trump i a altres candidats republicans el 2016, 2020 i 2024.
El problema no afecta de la mateixa manera totes les eleccions
Els investigadors també introdueixen una distinció important: els errors de mesurament associats a l’electorat republicà van ser menys greus en les eleccions de mig mandat del 2018 i 2022 que en algunes presidencials.
Això significa que no hi ha cap regla segons la qual els sondeigs hagin d’infravalorar necessàriament els republicans en qualsevol convocatòria.
A més, les diferències territorials són fonamentals. La participació de votants rurals, urbans i suburbans pot canviar d’unes eleccions a unes altres, igual que la composició de l’electorat que finalment va a les urnes.
La hipòtesi que nombrosos republicans rurals rebutgen respondre perquè estan enfadats amb les enquestadores resulta plausible com a explicació parcial d’alguns comportaments, però no es pot donar per demostrada per a les eleccions del 2026 sense estudis específics que identifiquin aquesta motivació.
Les enquestes cada vegada tenen més dificultats per aconseguir respostes
Pew Research Center adverteix que un dels principals problemes de la demoscòpia nord-americana és la davallada de les taxes de participació.
En les enquestes telefòniques del mateix centre, la proporció de persones que responien va passar del 36% el 1997 a percentatges d’un sol dígit en els últims anys de la sèrie estudiada.
L’enquesta telefònica de The New York Times i Siena del 2022, citada per Pew, va obtenir una taxa de resposta del 0,4%.
Això no significa que una enquesta amb poques respostes sigui necessàriament incorrecta. La seva precisió depèn també de com se selecciona la mostra, de la informació disponible sobre els participants i dels ajustos estadístics aplicats.
No obstant això, com més difícil resulta contactar amb els electors, més gran és el risc que qui accepta participar no reflecteixi adequadament el conjunt de la població.
Com intenten corregir el problema les enquestadores
Per reduir aquests errors, nombrosos instituts incorporen ponderacions basades en característiques polítiques, com ara la identificació partidista o el record de vot en eleccions anteriors.
Aquestes tècniques busquen corregir desequilibris entre els participants en l’enquesta i la composició estimada de l’electorat.
Tanmateix, tampoc eliminen completament la incertesa. Si canvia la participació real de determinats grups o si les persones que no responen tenen comportaments diferents de les que sí que ho fan, poden persistir desviacions.
Per això, les estimacions nacionals s’han d’interpretar juntament amb les dades territorials, especialment en eleccions on cada districte de la Cambra de Representants i cada estat amb escons del Senat voten de forma independent.
La resposta arribarà amb l’escrutini
Les primeres hores del recompte permetran comparar les estimacions prèvies amb els resultats efectius, tot i que caldrà esperar que es comptabilitzin prou vots abans d’extreure conclusions.
Una diferència entre enquestes i resultats tampoc no demostraria automàticament l’existència d’un vot ocult republicà. Podria respondre a canvis de participació, errors d’estimació, moviments d’última hora o particularitats del sistema electoral.
La gran qüestió d’aquesta nit no és únicament quin partit aconsegueix més vots, sinó fins a quin punt els sondejos han aconseguit identificar correctament aquells que finalment han anat a les urnes.