El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, va expressar aquest dilluns la seva preocupació pel recent "empitjorament" de la seguretat a Etiòpia i per la creació de la Coalició per la Supervivència de les Forces Populars Etíops (CSFPE). Aquesta plataforma, formada per set organitzacions polítiques, algunes d'elles amb braç armat, busca treure del poder el Partit de la Prosperitat del primer ministre Abiy Ahmed i establir un ampli govern de transició.
El seu portaveu, Stéphane Dujarric, va declarar des de Nova York que "ens preocupa profundament l'empitjorament de la situació de seguretat i els recents esdeveniments a Etiòpia, incloent la formació d'una nova coalició de grups armats i les notícies sobre la persistència de la inseguretat i els atacs amb drons".
Guterres ha instat a "totes les parts" a evitar accions i declaracions "que puguin agreujar encara més la situació" en un escenari marcat per "tensions creixents" al país i a la regió.
El secretari general ha reclamat a més als actors polítics etíops que "renoven el seu compromís amb el diàleg", insistint que "l'acció militar no resoldrà les diferències polítiques ni abordarà els motius de descontentament subjacents". També ha reiterat el suport de l'ONU a la feina de la Unió Africana per "impulsar l'aplicació de l'Acord de Pretoria" (Sud-àfrica), subscrit fa quatre anys.
La Coalició per la Supervivència responsabilitza el Govern de no actuar davant la inseguretat generalitzada, els enfrontaments armats, el desplaçament massiu de població, l'augment de la pobresa i el deteriorament dels drets democràtics i dels drets humans. Acusa el primer ministre de liderar un "règim dictatorial personalista i genocida" que ha portat al país "la guerra, el genocidi i la destrucció" i adverteix d'una possible "desintegració total" de l'Estat.
Al juliol, l'Executiu va donar per trencat l'acord de pau signat el 2022 a Pretoria amb el TPLF, la qual cosa va suposar la reanudació d'un conflicte que, entre 2020 i 2022, va deixar entre 100.000 i 600.000 morts, segons diferents estimacions.
Després del pacte de Pretoria, Tigray va quedar sota un govern provisional acceptat per les autoritats federals fins al retorn del TPLF al lideratge regional a començaments de maig. Des de llavors, aquest partit ha acusat repetidament el Govern etíop de vulnerar els compromisos assolits a Pretoria i de mantenir la regió en una situació de marginació absoluta.
L'Executiu federal, en canvi, es nega a reconèixer l'administració restituïda pel TPLF i sosté que l'única autoritat legítima a Tigray continua sent l'Administració Regional Provisional de Tigray, creada sota l'empara de l'Acord de Pretoria i ara desplaçada per l'antic moviment rebel.