La primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, ha instat aquest dimarts davant l'Assemblea General de l'ONU a Nova York a una profunda actualització del sistema multilateral actual i, en particular, a una reforma "urgent" del Consell de Seguretat, al entendre que la seva configuració continua anclada en l'equilibri de poder de 1945 i no s'ajusta a la realitat internacional contemporània.
En la seva intervenció, ha subratllat que no n'hi ha prou amb incrementar el nombre de seients —tant permanents com no permanents— per reforçar la legitimitat i representativitat de l'òrgan, sinó que ha presentat la transformació del Consell com el primer pas cap a una revisió més àmplia del funcionament de Nacions Unides.
"La reforma de Nacions Unides és essencial", ha afirmat Takaichi, recalcan que els Estats membres han de compartir la responsabilitat de revitalitzar una institució sotmesa a una creixent "fatiga institucional".
En coherència amb aquest plantejament, la cap de Govern japonès ha reclamat també una revisió de la Carta de Nacions Unides, que —ha recordat— suma ja 81 anys de vigència. Entre les modificacions que proposa figura la supressió de les mencions als anomenats "Estats enemics", en línia amb la resolució aprovada per l'Assemblea General el 2005.
Ucraïna i el bloqueig del Consell de Seguretat
La guerra a Ucraïna ha estat un altre dels arguments centrals del Japó per justificar la necessitat de reformar l'arquitectura internacional. En aquest punt, la dirigent ha advertit que qualsevol intent d'alterar l'statu quo per la força o mitjançant la coerció vulnera els principis de la Carta i "no ha de ser tolerat en cap lloc del món".
"L'agressió de Rússia contra Ucraïna és l'exemple més obvi", ha indicat, recordant que Moscú, com a membre permanent del Consell de Seguretat, disposa de poder de veto i ha recorregut a ell en qüestions relacionades amb les seves pròpies actuacions.
"En aquesta situació actual, cal dir que el Consell de Seguretat no funciona per a la pau internacional", ha rematat, situant aquest bloqueig entre els motius que, al seu judici, fan imprescindible modificar la composició i el mode d'operar de l'òrgan.
Hormuz, comerç i cadenes de subministrament
El deteriorament de la situació a Orient Pròxim ha ocupat igualment una part rellevant del seu discurs. Takaichi ha mostrat la seva inquietud pel empitjorament de la seguretat marítima i pel impacte econòmic de les tensions a la zona, amb especial atenció a l'estret d'Ormuz.
La mandatària ha defensat la necessitat de garantir una navegació "lliure i segura" i ha alertat que les interrupcions en el flux de combustibles, productes químics, material mèdic i fertilitzants ja s'estan traslladant a les poblacions i al teixit empresarial, augmentant el risc de noves crisis alimentàries, sobretot a Àfrica i Àsia.
En aquest context, Japó —ha assenyalat— continuarà impulsant gestions diplomàtiques amb altres països per afavorir una desescalada a Orient Pròxim, insistint de nou en la importància de salvaguardar l'ordre marítim internacional.
Segons ha afegit, les tensions geopolítiques estan lastrant el comerç global i desestabilitzant les cadenes de subministrament. Davant de les "restriccions arbitràries" a les exportacions, Tòquio proposa reforçar la resiliència econòmica mitjançant fonts alternatives d'aprovisionament i una major capacitat dels Estats per reaccionar davant possibles interrupcions.
Dins d'aquest enfocament, Japó aposta per estretir la cooperació internacional en energia i minerals crítics, així com per col·laborar amb els països productors per ampliar les seves capacitats d'extracció, refinament i processament.
Defensa del lliure comerç
En la seva intervenció, Takaichi ha vinculat a més la seguretat econòmica amb la protecció dels mercats oberts, recordant el paper decisiu que les rutes marítimes internacionals han tingut durant dècades en el despegament d'Àsia i defensant la continuïtat d'un sistema comercial sense barreres injustificades.
La primera ministra ha lamentat que les actuals tensions geopolítiques estiguin aixecant obstacles al comerç lliure i perturbant les cadenes de subministrament i l'abastiment energètic mundial. Per això, ha advocat per una estratègia que vagi més enllà de diversificar proveïdors i que permeti als països desenvolupar una capacitat de resistència més sòlida davant de futures crisis.
Aquesta perspectiva s'integra en el concepte japonès d'un Indo-Pacífic lliure i obert, presentat com un marc per enfortir l'autonomia, la resiliència i la cooperació econòmica i de seguretat entre els Estats de la regió.
La amenaça nuclear i Corea del Nord
El desarmament nuclear ha estat un altre dels eixos del missatge de Sanae Takaichi davant l'Assemblea General. En aquest àmbit, la líder japonesa ha reivindicat l'experiència històrica del seu país com "l'únic país que va patir bombardeigs atòmics durant la (Segona) Guerra (Mundial)" i ha reiterat el seu compromís amb la no proliferació.
"Les conseqüències catastròfiques de les armes nuclears no han de ser repetides", ha enfatitzat, reclamant preservar i reforçar el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) i avançar en mesures concretes, com una major transparència sobre els arsenals i una comprensió més profunda dels efectes dels bombardeigs atòmics.
Com a exemple dels riscos associats a les armes nuclears, Takaichi ha al·ludit a la situació a Ucraïna i Corea del Nord, manifestant la seva preocupació per la cooperació militar entre Rússia i Corea del Nord i per la possible transferència de capacitats vinculades a tecnologies nuclears i de míssils.
En relació amb Pyongyang, la dirigent ha descrit els seus programes nuclears i de míssils, així com les seves operacions cibernètiques —inclòs el robatori de criptomonedes per finançar-se—, com una seriosa amenaça per la pau internacional. En conseqüència, Japó reclama la plena implementació de les resolucions del Consell de Seguretat i la desnuclearització de Corea del Nord.
Multilateralisme davant desafiaments compartits
Malgrat les crítiques formulades, la primera ministra ha defensat que Nacions Unides continua sent l'eina central per afrontar els reptes que transcendeixen les fronteres nacionals, com la seguretat marítima, el canvi climàtic, els desastres naturals o els riscos associats a la intel·ligència artificial.
El seu missatge final ha girat entorn de l'urgència de recuperar la capacitat de resposta de l'organització davant les crisis internacionals i ha insistit que els grans desafiaments actuals no poden ser gestionats eficaçment per un sol país, reivindicant així un multilateralisme més robust.
"Ara, més que mai, la bandera de Nacions Unides ha de ser mantinguda", ha proclamat, cridant els Estats membres a impulsar noves normes i mecanismes de cooperació, i recordant que l'ONU continua sent l'única entitat amb abast suficient per abordar determinats problemes a escala veritablement global.
La seva proposta, ha resumit, passa per una organització "més resilient i efectiva", acompanyada d'una reforma del Consell de Seguretat que reflecteixi les realitats internacionals actuals. Japó, ha assegurat, seguirà involucrat activament en aquest procés i mantindrà la seva política de contribució a la pau i la prosperitat mundial.