"Les fractures del nostre món s'estan ampliant, i les esquerdes s'han convertit en abismes". António Guterres ha obert la seva última Assemblea General com a secretari general de Nacions Unides descrivint un món en plena transformació del poder. Poc després, Donald Trump ha ocupat la mateixa tribuna per oferir una visió molt diferent: sobirania nacional, fortalesa militar i econòmica i una diplomàcia d'acords construïda al voltant del pes dels Estats Units.
La 81a Assemblea General de Nacions Unides ha arrencat aquest dimarts a Nova York amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial, les guerres d'Orient Mitjà i Ucraïna i les tensions entre les grans potències com alguns dels principals assumptes sobre la taula. Prop de 130 caps d'Estat i de Govern participen presencialment en la Setmana d'Alta Nivell, que es prolongarà fins al 28 de setembre. Nacions Unides ha escollit com a lema per a aquest període de sessions "Restaurar la confiança, gestionar la transformació: unes Nacions Unides que compleixin per a tots".
El contrast entre Guterres i Trump ha marcat el començament d'una jornada en què la discussió sobre el futur del multilateralisme ha conviscut amb una intensa activitat diplomàtica fora de la tribuna. L'acord sobre Groenlàndia, les reunions de Trump amb diversos líders internacionals i els moviments al voltant de Veneçuela han completat una primera jornada que anticipa bona part de les tensions que recorreran aquesta setmana Nova York.
Notícia destacada
Trump converteix l'ONU en aparador del seu nou ordre mundial: sobirania, força i acords sota tutela dels EUA
4 minuts
Guterres es despedeix alertant d'una transformació del poder
El secretari general ha aprofitat el seu últim discurs davant l'Assemblea General abans d'abandonar el càrrec a finals d'any per advertir d'una transformació del poder mundial que, al seu parer, està deixant enrere unes institucions internacionals dissenyades fa vuit dècades. "Les fractures del nostre món s'estan ampliant, i les esquerdes s'han convertit en abismes", ha alertat.
El seu diagnòstic no es limita a les relacions entre Estats. Guterres considera que el poder també s'està desplaçant des dels governs cap a un reduït grup de grans empreses i particulars i ha dedicat una part de la seva intervenció a un altre canvi que considera especialment rellevant: la transferència de capacitat de decisió dels éssers humans cap a les màquines.
El secretari general ha advertit de l'avanç dels agents d'intel·ligència artificial amb una autonomia creixent i de la incorporació de les armes autònomes al terreny militar. "El poder militar no n'hi ha prou per si sol per consolidar la pau. El poder econòmic no n'hi ha prou per si sol per assegurar l'estabilitat. I el poder tecnològic no n'hi ha prou per si sol per garantir la seguretat", ha defensat.
Front a la possibilitat d'una "Gran Fractura" en blocs rivals, Guterres ha reclamat un sistema multilateral més representatiu i unes institucions capaces de reflectir la distribució actual del poder, en lloc de l'existent quan va néixer Nacions Unides fa més de 80 anys. El seu discurs ha abordat també les guerres d'Ucraïna i Orient Pròxim, la desigualtat, el canvi climàtic i els riscos derivats de la intel·ligència artificial.
Trump reivindica la força dels EUA front al multilateralisme
La distància entre ambdós discursos ha condensat bona part de les tensions que travessen aquesta Assemblea General. Per la seva banda, Trump ha reivindicat la capacitat dels Estats Units per defensar les seves prioritats mitjançant la seva fortalesa militar, econòmica i diplomàtica.
"Mentre altres han parlat de pau, jo l'he fet realitat. Mentre altres han ignorat les amenaces, jo les he enfrontat. Mentre altres han parlat de valentia, els Estats Units l'han demostrat", ha proclamat el president nord-americà.
Trump ha utilitzat així el seu retorn a l'Assemblea General per insistir en la soberania nacional i defensar una política exterior en què les organitzacions internacionals no interfereixin en aquelles qüestions que Washington considera competència dels Estats.
La guerra amb Irà ha ocupat bona part de la seva intervenció. El president ha defensat l'ofensiva nord-americana i israeliana contra Teheran, ha reiterat que els Estats Units no permetrà que Irà aconsegueixi un arma nuclear i ha advertit que podria "aniquilar" la República Islàmica si no s'aconsegueix un acord per posar fi al conflicte. Hores després del discurs, Trump ha confirmat que representants nord-americans i iranians han mantingut contactes aquest mateix dimarts, tot i que no ha detallat qui va participar ni el contingut de les converses.
En paral·lel, els ministres d'Exteriors d'Aràbia Saudita, Egipte, Pakistan i Turquia han advocat per reforçar el diàleg com a via per garantir la pau i han expressat la seva preocupació per l'escalada de les hostilitats a Orient Pròxim.
Groenlàndia porta la doctrina Trump de la tribuna als acords
La jornada ha permès comprovar l'estratègia defensada per Trump més enllà del pòdium. Després de mesos de tensions per les seves pretensions sobre Groenlàndia, Estats Units, Dinamarca i Groenlàndia han tancat a Nova York un pacte que amplia la presència militar nord-americana a l'illa sense alterar la seva sobirania.
L'acord permet ampliar la presència nord-americana i contempla, entre altres qüestions, noves instal·lacions militars i el desplegament d'elements del sistema de defensa antimisils conegut com a "Golden Dome". A canvi, queda enrere la pretensió de Trump d'incorporar Groenlàndia a Estats Units, mentre Copenhaguen i Nuuk mantenen la sobirania danesa i el dret dels groenlandesos a decidir el seu futur.
Notícia destacada
EEUU, Dinamarca i Groenlàndia segellen un pacte per reforçar la presència militar de Trump a l'Àrtic
3 minuts
Trump ha signat l'enteniment juntament amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, als marges de l'Assemblea General. "Hem aconseguit l'acord", ha celebrat el president nord-americà.
Des d'Europa, el president del Consell Europeu, António Costa, ha qualificat el pacte com un pas positiu per a la cooperació transatlàntica i la seguretat a l'Àrtic. El canceller alemany, Friedrich Merz, també ha celebrat l'enteniment i ha destacat la seva importància per a l'OTAN i la seguretat de l'Alta Nord.
Lula reivindica el multilateralisme
La primera jornada ha deixat una altra visió de l'ordre internacional des de la tribuna. El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, ha defensat el multilateralisme i ha advertit contra les ingerències estrangeres davant les eleccions brasileres d'octubre, a més de qüestionar la capacitat actual del Consell de Seguretat per respondre als conflictes internacionals.
La seva intervenció ha precedit la de Trump seguint la tradició per la qual Brasil obre el torn dels Estats en el debat general i Estats Units intervé a continuació.
La presidenta del Perú, Keiko Fujimori, que es estrenava davant l'Assemblea General només 57 dies després d'assumir el càrrec, ha aprofitat la seva intervenció per fer una defensa velada del seu pare, l'expresident Alberto Fujimori.
"Vinc d'un país que coneix el preu alt de la pau. Vam vèncer el terrorisme, però lamentablement encara avui, després de 34 anys, aquells que van assumir aquesta missió segueixen sent jutjats malgrat haver demostrat que el deure del procés va ser transgredit", ha afirmat.
Delcy Rodríguez, entre Sánchez i Trump
Veneçuela ha ocupat també part de l'activitat diplomàtica als passadissos de Nacions Unides. La presidenta encarregada, Delcy Rodríguez, s'ha apropat aquest dimarts al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, per saludar-lo i plantejar-li que ambdós governs mantinguin el contacte sobre el futur del país en el que s'ha resumit en un breu encontre informal.
Notícia destacada
Delcy Rodríguez s'apropa a Pedro Sánchez a l'ONU i li reclama mantenir el diàleg sobre Veneçuela
2 minuts
Rodríguez ha traslladat el seu interès per mantenir les converses i Sánchez ha acceptat continuar el contacte, sense que durant l'intercanvi s'abordessin assumptes concrets ni es tanqués una reunió formal.
Sánchez, per la seva banda, no ha assistit a la tradicional recepció que Trump ofereix als caps d'Estat i de Govern presents a Nova York. Moncloa ha atribuït la seva absència a altres compromisos d'agenda de caràcter privat. El president espanyol tampoc va acudir a la recepció oferida per Trump el 2025 ni va participar en la organitzada un any abans per Joe Biden.
Trump multiplica les trobades
Més enllà de la seva intervenció davant l'Assemblea General, Trump ha convertit la seva jornada a Nova York en una successió de reunions amb dirigents internacionals, amb Ucraïna, Orient Pròxim i Veneçuela entre els principals assumptes de la seva agenda.
El president nord-americà s'ha reunit amb el nou primer ministre britànic, Andy Burnham, en el primer encontre entre ambdós des de l'arribada del laborista a Downing Street. Burnham havia arribat a Nova York amb l'objectiu de reforçar la relació bilateral i abordar qüestions com Ucraïna i la relació econòmica entre ambdós països.
Trump també ha mantingut un encontre amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, amb la guerra i les possibilitats d'avançar cap a una desescalada entre els assumptes centrals. La cita s'ha produït mentre Kíev continua reclamant suport nord-americà per reforçar les seves defenses aèries i protegir les seves infraestructures energètiques.
Però una de les reunions amb més càrrega política ha quedat per al final de l'estada de Trump a Nova York. El president nord-americà es reuneix amb Delcy Rodríguez a la matinada d'aquest dimecres, hora peninsular espanyola, en el primer encontre presencial entre ambdós des que Rodríguez va assumir la presidència encarregada de Veneçuela.
L'encontre es produeix a més en un escenari veneçolà completament diferent al d'anteriors Assemblees Generals i col·loca a Rodríguez entre els interlocutors directes de Trump durant el seu pas per Nova York. La cita està prevista per la nit de dimarts a Nova York, ja matinada de dimecres a Espanya.