Els ministres de Defensa dels cinc països europeus que més recursos destinen a l'àmbit militar —França, Alemanya, Itàlia, Polònia i Regne Unit— han decidit aquest dilluns intensificar la seva coordinació política i militar davant l'increment de les amenaces procedents de Rússia. El propòsit és avançar cap a una cooperació "més estructurada" i "més eficaç" mitjançant noves rondes de treball entre els seus responsables de planificació estratègica i els seus alts comandaments militars.
L'anunci s'ha produït després de la reunió a París del anomenat format E5, un encontre que ha comptat a més amb la participació de l'Alta Representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Kaja Kallas; el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius; i la vicesecretària general de l'OTAN, Radmila Shekerinska.
El titular alemany de Defensa, Boris Pistorius, ha detallat que els cinc socis aspiren a dotar a aquest fòrum d'una cooperació "més organitzada" i "més eficaç", capaç d'anticipar-se als reptes de seguretat i de traduir els compromisos polítics en accions tangibles.
En aquesta línia, ha avançat que, a més de les cites al màxim nivell, els cinc països celebraran trobades específiques entre els seus responsables de planificació política i els seus comandaments militars, amb les primeres reunions previstes per a aquest mateix any a Berlín.
"Volem parlar amb una sola veu com a europeus", ha subratllat Pistorius, remarcant que les cinc principals potències militars del continent han de seguir "alineades" per donar una resposta conjunta als desafiaments de seguretat.
La ministra francesa de Defensa, Catherine Vautrin, ha posat l'accent en la necessitat que aquestes cinc potències europees col·laborin estretament per construir "una Europa més forta dins d'una OTAN també més forta", en un entorn internacional cada vegada més inestable.
Vautrin ha advocat igualment per reforçar la interoperabilitat dels exèrcits europeus, augmentar la resiliència de les cadenes de subministrament i assegurar un major control sobre les tecnologies estratègiques, objectius per als quals considera essencials els instruments financers de la Unió Europea.
En la mateixa línia, el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, ha ressaltat que l'E5 s'està consolidant com un espai informal de coordinació entre les principals potències militars i industrials del continent, amb capacitat per exercir un "lideratge polític" sobre el conjunt dels Estats membres de la UE i, al mateix temps, estretir la cooperació amb el Regne Unit.
La cooperació ha d'afiançar-se més enllà de la política
El ministre italià de Defensa, Guido Crosetto, ha incidit en que cap dels cinc països, per molt àmplies que siguin les seves capacitats militars o industrials, està en condicions d'afrontar en solitari els actuals riscos de seguretat.
"Junts tindrem la força i la capacitat per fer-ho des del punt de vista industrial, econòmic i militar", ha afirmat, abans de recalcar que la cooperació ha de passar més enllà de les reunions polítiques i consolidar-se mitjançant el treball coordinat dels responsables militars.
En termes similars s'ha pronunciat el viceministre de Defensa polonès, Pawel Zalewskiha, que ha defensat reforçar el pilar europeu de l'OTAN i augmentar la responsabilitat d'Europa en la seva pròpia defensa. No obstant això, ha advertit que qualsevol eventual reducció de la presència militar nord-americana al continent ha de pactar-se amb Washington per evitar buits de seguretat.
Al mateix temps, ha recalcat que els Estats Units segueixen sent "un soci important de l'OTAN" i que els europeus "no volem que això canviï".
En aquesta línia, Kaja Kallas ha recordat que Europa està destinant quantitats "récord" a defensa, tot i que ha avisat que aquest esforç pressupostari ha de plasmar-se en "capacitats reals" mitjançant la modernització de les Forces Armades i una major preparació militar europea.
Regne Unit alerta de la major amenaça des de la Guerra Freda
El ministre britànic de Defensa, Wes Streeting, ha alertat que Europa s'enfronta a un escenari d'amenaces i inestabilitat "que no havíem vist des del final de la Guerra Freda", i ha recalcat que el risc que representa Rússia "no és només una amenaça hipotètica de futur", sinó que es concreta "dia rere dia, setmana rere setmana" a través d'atacs híbrids contra els països europeus.
Streeting ha defensat, per això, reforçar la cooperació militar entre aliats i augmentar la inversió en defensa, alhora que ha posat en valor que Regne Unit està duent a terme "l'augment més gran sostingut de la despesa en defensa des de la fi de la Guerra Freda".
També ha insistit que Europa no només ha de gastar més, sinó "gastar de manera més intel·ligent", accelerar la innovació militar i ampliar la seva base industrial per "produir més que els nostres adversaris".
Suport ferm a Ucraïna davant les amenaces russes
Durant la reunió, els ministres han analitzat el repunt de les amenaces híbrides atribuïdes a Rússia que, segons ha denunciat Pistorius, persegueixen "sembrar la por", minar la confiança dels ciutadans en les seves institucions i erosionar la unitat dels països aliats.
El ministre alemany ha acusat a més al president rus, Vladimir Putin, d'estar "guanyant temps" amb les negociacions per posar fi a la guerra d'Ucraïna, al considerar que no hi ha indicis que Moscou busqui realment la pau mentre continua intensificant els seus atacs contra infraestructures energètiques i la població civil ucraïnesa.
Per la seva banda, el viceministre polonès de Defensa ha denunciat els atacs híbrids "brutals" de Rússia contra els països europeus i ha reclamat reforçar la cooperació entre aliats per fer front a aquestes accions.
En aquest context, els cinc països han reiterat el seu compromís de mantenir el suport militar a Kíev i de aprofundir en la col·laboració amb la seva indústria de defensa, amb especial atenció a l'augment de la producció d'armament i a la millora de les capacitats de defensa aèria davant dels atacs russos.
La vicesecretària general de l'OTAN, Radmila Shekerinska, ha demanat finalment als aliats fer "més" i fer-ho "ara" per reforçar les capacitats de defensa aèria i antimisils d'Ucraïna, alhora que ha insistit en l'urgència d'incrementar la producció industrial europea.
"Com més puguem produir, més podrem donar suport a Ucraïna", ha subratllat, defensant també una cooperació més estreta amb la indústria militar ucraïnesa per a la fabricació de drones i sistemes antidrones.