Donald Trump seguirà sent president, però les condicions per exercir el poder han canviat. Els demòcrates han recuperat el Senat i les projeccions recollides els atribueixen també la Cambra de Representants. El recompte continua i encara falta fixar la dimensió exacta dels nous majories.
El resultat colpeja una de les promeses polítiques del trumpisme: que la seva victòria presidencial havia obert un cicle de domini durador. L’oposició ha aconseguit avançar en territoris on una derrota republicana semblava molt menys probable que en els estats habitualment disputats. Texas, Kansas i Carolina del Sud figuren entre els capgiraments senatorials que expliquen l’abast de la nit.
La conseqüència pràctica arribarà a Washington. Trump haurà de negociar amb adversaris que podran bloquejar iniciatives, examinar les seves decisions i exigir explicacions a la seva Administració. Aquestes són les claus per entendre què canvia i fins on arriba el poder dels vencedors.
1. Trump conserva la Presidència, però perd el suport parlamentari
Les midterms no elegeixen el president ni funcionen com una moció de censura. La derrota republicana no obliga Trump a dimitir ni anticipa les eleccions presidencials.
El que canvia és la relació entre la Casa Blanca i el Congrés. Amb les dues cambres en mans de l’oposició, el president deixa de comptar amb una majoria del seu partit capaç d’impulsar el seu programa legislatiu. Cada projecte important necessitarà acords o s’exposarà al bloqueig.
Tampoc no queda automàticament derogat el que s’aprova durant els seus dos primers anys. Canviar una llei exigeix un altre procediment legislatiu, amb les seves votacions i amb la intervenció del president.
2. Perdre el Senat amenaça una de les seves herències més duradores: els jutges
La victòria demòcrata al Senat té conseqüències que poden perllongar-se molt més enllà d’aquest mandat. Aquesta cambra intervé en la confirmació dels jutges federals proposats pel president, inclosos els del Tribunal Suprem.
Trump conservarà la capacitat de presentar candidats, però una majoria demòcrata podrà rebutjar-los o impedir que avancin. Si es produís una vacant al Suprem, l’elecció del substitut obriria una negociació molt més difícil per a la Casa Blanca.
El resultat no canvia els magistrats que ja ocupen els seus càrrecs. El que limita és la capacitat del president per continuar donant forma als tribunals mitjançant nous nomenaments. Aquesta mateixa facultat de confirmació abasta nombrosos alts càrrecs i ambaixadors.
3. Les investigacions passen a ser un problema quotidià per a la Casa Blanca
Controlar el Congrés també significa dirigir les seves comissions i decidir quins afers mereixen compareixences, documents i recerques parlamentàries. Els demòcrates tindran més eines per examinar la gestió presidencial i sotmetre els seus responsables a preguntes públiques.
La fiscalització pot desgastar una Administració encara que no desemboqui en una causa penal. Obliga a respondre, consumeix temps dels seus dirigents i permet reconstruir decisions que l’Executiu preferiria mantenir fora del debat.
L’abast de cada investigació dependrà de les competències de les comissions i dels possibles litigis sobre l’accés a informació. El control parlamentari no equival a disposar sense límits de qualsevol document presidencial.
4. Els diners seran un dels grans camps de negociació
El Congrés té una eina decisiva: l’aprovació dels fons amb què funciona el Govern federal. Una majoria contrària a Trump podrà discutir prioritats, introduir condicions i rebutjar partides.
Això donarà als demòcrates capacitat per influir sobre polítiques que el president vulgui mantenir o ampliar. També elevarà el risc d’enfrontaments sobre el finançament de l’Administració si les parts no arriben a acords.
Un tancament parcial del Govern no és una conseqüència automàtica del resultat electoral. És un dels escenaris possibles quan expiren les autoritzacions de despesa i no hi ha una solució aprovada. La Constitució reserva al procediment legislatiu l’autorització per retirar fons del Tresor.
5. Trump conserva el veto: els demòcrates tampoc no podran imposar tot el seu programa
La victòria parlamentària permet aturar el president amb més facilitat que substituir la seva política per una altra. Trump podrà vetar les lleis que li arribin a la seva taula.
Per superar aquest veto calen dos terços dels vots en cada cambra. Guanyar una majoria ordinària no proporciona aquest poder. Els demòcrates necessitarien sumar suports republicans per tirar endavant una llei contra la voluntat presidencial.
Aquest límit anticipa una presidència d’acords selectius i xocs freqüents. Ambdós bàndols podran impedir decisions de l’altre; aprovar reformes duradores exigirà més que una victòria electoral.
6. Un nou impeachment seria possible; destituir-lo exigeix molt més
La Cambra de Representants pot aprovar una acusació política contra el president per majoria simple. El judici correspon després al Senat.
Però la destitució exigeix el suport de dos terços dels senadors presents: 67 si participen els 100. Una majoria demòcrata no basta per si sola per assolir aquest llindar.
Per això seria incorrecte presentar aquestes eleccions com el pas previ inevitable a l’expulsió de Trump. L’oposició guanya capacitat per investigar i, si decideix fer-ho, formular una acusació. La seva aprovació i una eventual condemna són decisions diferents, amb majories diferents.
7. El cop polític arriba a l’argument que Trump garanteix victòries
James Talarico ha guanyat l’escó de Texas contra Ken Paxton, mentre els demòcrates també han vençut en els combats senatorials de Kansas, Ohio i Carolina del Sud. Són resultats que eixamplen la derrota republicana més enllà dels territoris tradicionalment competitius.
La lectura política és que el suport de Trump no ha bastat per protegir els seus candidats. Això pot alterar els incentius dins del Partit Republicà: qui preparin les següents eleccions tindran motius per revisar quant els convé identificar-se amb el president.
No significa que Trump hagi perdut automàticament el control del seu partit. Sí debilita l’argument que seguir-lo és sempre l’opció electoral més segura. La disputa sobre com interpretar la derrota també serà una disputa per la successió republicana.
8. Els demòcrates reben poder i una exigència: millorar la vida quotidiana
El malestar pels preus, la guerra amb Irán i la gestió del Govern figura entre els motius del gir recollits per AP. La frustració econòmica ha ajudat l’oposició a recuperar terreny.
A partir d’ara, els demòcrates hauran de decidir com combinar les investigacions amb propostes que responguin a aquest malestar. Guanyar contra Trump no resol per si mateix el cost de l’habitatge, l’atenció sanitària o els productes bàsics.
La dificultat serà doble: demostrar que poden aconseguir resultats i explicar quines iniciatives bloqueja el president. Trump, al seu torn, podrà intentar atribuir a les noves majories part de la responsabilitat pel que passi a Washington.
9. El canvi institucional arribarà al gener
La derrota té efectes polítics immediats, però els nous legislador no substitueixen els actuals l’endemà mateix de les eleccions. La data constitucional d’inici del nou Congrés és el 3 de gener de 2027, llevat que una llei en disposi una altra per a la seva reunió.
10. De moment, tot seguirà en mans republicanes
Fins aleshores continuarà funcionant el Congrés sortint. Aquest període permetrà comprovar quines decisions intenten tancar els republicans abans del relleu i quins acords estan disposats a negociar els futurs responsables de les cambres.