El president dels Estats Units, Donald Trump, va declarar aquest dijous que el règim iranià "s'està desmuntant", en sostenir que la seva economia està devastada, que les seves Forces Armades han estat "aniquilades" i que Washington manté un "control total" sobre l'estret d'Ormuz, tot això sense registrar baixes militars nord-americanes durant els últims cinc mesos.
En una entrevista telefònica amb la cadena conservadora nord-americana Salem News Channel, l'ocupant de la Casa Blanca va recalcar que està disposat a recórrer de nou a la força militar si aprecia que la situació a la regió es torna desfavorable, després de remarcar que els Estats Units fa tres setmanes que combaten "a un ritme força ràpid".
"Tenen una inflació del 301%. La seva economia ha desaparegut. No paguen als seus soldats. El seu Exèrcit ha estat aniquilat. La seva Armada ha desaparegut. La seva Força Aèria ha desaparegut. La seva defensa antiaèria ha desaparegut i han perdut l'estret d'Ormuz", va enumerar Trump, que va afegir que els Estats Units extreu del pas estratègic "més petroli que abans que comencés la guerra".
El mandatari també va defensar l'ofensiva nord-americana a l'Orient Pròxim, advertint que l'amenaça islamista —que va situar per sobre del comunisme com el major perill actual— no es limitarà a Israel o al seu entorn immediat, sinó que podria estendre's a Europa i a ciutats dels Estats Units com Los Ángeles o San Diego, en alertar que l'Iran disposa de míssils amb abast suficient per colpejar territori europeu.
Espionatge amb la Xina i el cas de Jimmy Lai
En un altre ordre de qüestions, en abordar la pugna tecnològica i d'intel·ligència amb Pequín —arran de l'escàndol que afecta l'exja conseller delegat de Nvidia, Jensen Huang, per els seus vincles amb una suposada espia xinesa, episodi que Trump ha qualificat de "trist"—, el president va reconèixer que ambdues potències duen a terme activitats d'espionatge recíproc.
"Algú va dir: 'Oh, ens punxen els telèfons'. Jo vaig dir: 'Així és. Nosaltres també punxem els seus telèfons'", va assenyalar Trump, i va remarcar que la seva Administració manté una vigilància estreta sobre la Xina després d'insistir que el domini de la "superintel·ligència" (SI) —terme amb què el seu Executiu fa referència a la intel·ligència artificial (IA)— serà clau per definir l'equilibri de poder mundial.
De cara a la seva propera reunió amb el president xinès, Xi Jinping, Trump va explicar que ja ha tractat en profunditat amb el líder asiàtic la situació del magnat dels mitjans prodemocràcia de Hong Kong Jimmy Lai, empresonat per les autoritats xineses. Tot i que va afirmar haver aconseguit la llibertat d’altres presos en gestions anteriors, va assenyalar que Xi manté una «gran animadversió» cap a Lai pel seu paper en les protestes de Hong Kong, cosa que complica qualsevol acord sobre la seva lliberació.
Amenaces d’impeachment i recurs al veto
En l’àmbit intern, després de les recents eleccions legislatives de mig mandat en què el Partit Demòcrata va recuperar la majoria en ambdues cambres del Congrés, Trump va treure ferro a les possibles iniciatives de judici polític («impeachment») contra el seu Govern, assegurant que els demòcrates «abans no tenien res i ara tenen encara menys» i reivindicant el dinamisme industrial i la creació d’ocupació al país.
No obstant això, el president va advertir que, durant els pròxims dos anys de legislatura, recorrerà de manera intensiva al poder de veto presidencial per bloquejar les propostes de l’oposició, alhora que va instar el Congrés que aprovi amb urgència una partida addicional de 350.000 milions de dòlars (uns 315.000 milions d’euros) destinada a reforçar el finançament de les Forces Armades.