EXCLUSIVA La polèmica pels 40 minuts eliminats de 'La Revuelta' provoca la suspensió de l’entrevista d’Abascal amb Jordi Wild

La reforma electoral sobre cobertura audiovisual i debats ja no està en tramitació: va caducar el 6 d'octubre de 2026. La iniciativa identificada és el Projecte de Llei Orgànica pel qual es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, presentat pel Govern. Per tant, a 11 de novembre de 2026, no s'ha de descriure com una llei pendent d'aprovació al Congrés, sinó com un projecte el procediment parlamentari del qual va acabar sense convertir-se en llei.

Quina iniciativa és i on va quedar

La descripció que utilitzes correspon a la reforma de la LOREG, la llei que estableix les regles generals de les eleccions. No era una llei independent titulada sobre l'accés i ús de continguts audiovisuals: modificava, entre altres qüestions, la cobertura informativa de les campanyes, l'organització de debats electorals i la transparència de les enquestes.

La dada decisiva és la caducitat que consta a l'expedient del Congrés. Aquest estat és posterior a la publicació inicial i a l'obertura del termini d'esmenes, és a dir, del període perquè els grups parlamentaris proposessin canvis. Les referències que encara situen el projecte en aquesta fase descriuen un moment anterior, no la seva situació actual.

Recorregut de la proposta

• 15 d’abril de 2025: el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte, una primera versió governamental. El Ministeri de l’Interior va explicar que els seus dos eixos eren els debats obligatoris en mitjans públics i la publicació de les dades individuals anonimitzades de les enquestes.
• 13 a 26 de juny de 2025: es va celebrar el tràmit d’audiència i informació pública, obert a aportacions sobre el text. Demócrata va explicar aleshores les novetats previstes per als debats i la cobertura electoral.
• 24 de juliol de 2025: es va publicar el projecte al Butlletí Oficial de les Corts Generals. Es va remetre a la Comissió Constitucional i s’hi va obrir un termini inicial d’esmenes que finalitzava el 17 de setembre de 2025, segons la publicació parlamentària.
• 6 d’octubre de 2026: el projecte va caducar, sense culminar la seva aprovació parlamentària.

Quins canvis van quedar sense aprovar

El text publicat proposava modificar l’article 66 de la LOREG. La seva previsió central deia: «Durant la campanya electoral, els mitjans de comunicació de titularitat pública celebraran, almenys, un debat entre formacions polítiques que concorren a les eleccions».

També preveia remetre els plans de cobertura informativa a les juntes electorals, incloure-hi debats i entrevistes i informar les formacions amb una antelació mínima de cinc dies sobre els debats. L’assistència seria obligatòria excepte causa justificada apreciada per la junta electoral competent, i els organitzadors donarien difusió a les absències injustificades.

Per als mitjans privats, celebrar debats seguiria sent una decisió pròpia, respectant els principis electorals aplicables. La proposta contemplava també la participació de grups polítics significatius i canvis en l’article 69 sobre transparència de les enquestes.

Conseqüència pràctica

Aquestes novetats no van entrar en vigor per aquest projecte. La seva caducitat no equival a una suspensió temporal ni deixa pendent una següent votació dins del mateix procediment. Per recuperar la reforma seria necessària una nova iniciativa parlamentària.

No s’ha de confondre amb la Llei Orgànica 2/2026, de 30 de juny, una altra modificació de la LOREG que sí es va publicar al BOE del 2 de juliol: aquesta última adapta la legislació electoral a la reforma de l’article 69.3 de la Constitució, no aprova el projecte sobre debats i cobertura audiovisual.

Segons els Estatuts de Vox, aprovats el 2023 i subsanats el 2 d’octubre d’aquell any, el president exerceix la representació general i la direcció superior política i organitzativa del partit. Les seves competències abasten les relacions externes, la coordinació interna i l’execució d’acords, però han d’exercir-se respectant les atribucions dels altres òrgans i el marc estatutari.

Representació del partit

La presidència representa Vox davant autoritats, entitats, institucions, tribunals i particulars. Aquesta funció comprèn la possibilitat d’exercir els drets, accions i recursos que corresponguin al partit. Per tant, el seu paper no es limita a actuar com a portaveu polític: també inclou la representació de l’organització en les seves relacions institucionals i jurídiques.

Així mateix, correspon al president la representació internacional de Vox. Els Estatuts permeten delegar aquesta funció, de manera que no totes les actuacions internacionals han de ser realitzades personalment per qui ocupa la presidència.

Direcció política i organització interna

El president dirigeix i coordina superiorment l’acció política i l’activitat organitzativa general del partit. Es tracta d’una competència transversal: abasta tant l’orientació política com el funcionament de l’organització. Aquesta direcció superior s’ha d’entendre juntament amb la distribució de funcions entre els diferents òrgans, no com una substitució automàtica de les seves decisions.

També pot dictar ordres, instruccions i directrius internes relatives al funcionament del partit. Aquesta capacitat està subjecta a dos límits: ha d’ajustar-se als Estatuts i respectar les competències dels òrgans corresponents. No equival, per tant, a una autorització per alterar mitjançant instruccions les regles estatutàries.

Presidència d’òrgans i compliment d’acords

El president presideix el Comitè Executiu Nacional i els altres òrgans col·legiats dels quals formi part. Aquesta atribució connecta la seva responsabilitat individual de direcció amb el funcionament dels òrgans en què les decisions s’adopten col·lectivament.

A més, ha d’adoptar les mesures necessàries per executar i fer complir els acords del Comitè Executiu Nacional, del Comitè d’Acció Política, del Comitè de Gestió i dels altres òrgans competents. Aquí la funció presidencial és d’execució: fer efectius acords que procedeixen d’òrgans amb atribucions pròpies.

Funcions electorals i relació amb Disenso

En matèria electoral, el president designa la persona que representa Vox davant l’Administració electoral en els tràmits relatius a la presentació de candidatures. Convé distingir aquesta facultat concreta d’altres decisions electorals: designar el representant no significa, per si mateix, tenir atribuïda qualsevol competència sobre la selecció o aprovació de candidatures.

Els Estatuts també li assignen la direcció de la relació institucional amb la Fundació Disenso. L’atribució es refereix a la relació entre ambdues organitzacions; no s’ha de confondre amb una competència general sobre totes les decisions de la fundació.

Facultats complementàries i límits

La presidència pot realitzar les actuacions addicionals necessàries per desenvolupar les responsabilitats que els Estatuts li atribueixen. Són facultats instrumentals: serveixen per desenvolupar les seves funcions, no per crear competències noves al marge del text estatutari.

En conjunt, el president reuneix àmplies capacitats de representació, direcció, coordinació i execució. Tanmateix, no pot modificar per si sol els Estatuts ni substituir decisions reservades a altres òrgans. Les seves actuacions han de respectar els acords vàlidament adoptats, els procediments interns i la normativa aplicable. La clau és distingir entre dirigir el partit i disposar d’un poder il·limitat: els Estatuts reconeixen la primera, no la segona.

Els mitjans públics poden editar i difondre entrevistes de candidats durant el període electoral, però han de respectar el pluralisme, la igualtat, la proporcionalitat i la neutralitat informativa. La llibertat editorial no permet manipular les respostes ni afavorir injustificadament una candidatura. Aquestes obligacions afecten tota la programació, no només els informatius.

1. Normes aplicables i durada

La base és l’article 66.1 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), desenvolupat per la Instrucció 4/2011 de la JEC, modificada el 2015. El període electoral comprèn des de la publicació de la convocatòria fins al dia de la votació: les garanties no comencen només amb la campanya. Per a RTVE, l’article 26 de la Llei 17/2006 remet expressament a la legislació electoral.

2. Planificar les entrevistes i permetre’n el control

El mitjà ha de sotmetre a la Junta Electoral competent el seu pla de cobertura informativa, incloent-hi les entrevistes, debats i programes electorals previstos, a més dels criteris de cobertura de campanya. Les modificacions posteriors s’han de comunicar immediatament. Les candidatures poden reclamar contra el pla; aquest control no equival a que la Junta hagi d’autoritzar prèviament cada tall o pregunta.

3. Seleccionar candidats i distribuir la presència

L’apartat quart.3 de la Instrucció estableix que «correspon als òrgans de direcció dels mitjans la decisió d’organitzar o difondre entrevistes o debats electorals», respectant els quatre principis indicats. Han de tenir particularment en compte els resultats de les últimes eleccions equivalents. Igualtat no significa minuts idèntics, preguntes o formats per a tothom.

A més, la Instrucció 1/2015 exigeix incloure en els plans els grups polítics significatius: formacions sense representació anterior que hagin assolit posteriorment almenys el 5 % dels vots vàlids en processos recents dins l’àmbit territorial del mitjà. La seva cobertura no pot igualar o superar la de qui va obtenir representació. Aquesta regla no implica un dret automàtic a participar en cada programa.

4. Editar sense desvirtuar

Els preceptes citats no contenen un catàleg tècnic de talls permesos. El límit jurídic deriva de la neutralitat i del tractament equilibrat: adaptar una entrevista al format no ha de convertir-la en una versió enganyosa. A la pràctica, s’han d’evitar:

• Retalls que canviïn el significat d’una resposta o eliminin un matís decisiu.
• Muntatges que presentin una declaració com a resposta a una altra pregunta.
• Rètols, imatges o recursos audiovisuals que introdueixin un biaix partidista injustificat.
• Seleccions de fragments o condicions d’emissió que produeixin avantatges injustificats entre candidatures.

No s’exigeix formular preguntes idèntiques, però sí evitar un tractament globalment esbiaixat. Tampoc apareix en aquests preceptes una obligació general d’emetre íntegrament les entrevistes o de sotmetre el muntatge a l’aprovació del candidat. Conservar la gravació completa i documentar els criteris d’edició són precaucions recomanables, no requisits expressos d’aquests articles.

5. Diferenciar informació i propaganda; atendre reclamacions

Una entrevista periodística no es regeix pel barem de minuts dels espais gratuïts de propaganda. L’article 60 de la LOREG prohibeix contractar publicitat electoral en mitjans públics.

Els representants acreditats poden impugnar una emissió davant la Junta competent en 48 hores; aquesta ha de resoldre dins dels cinc dies següents i adoptar les mesures necessàries per restablir els principis vulnerats. A més, l’article 68 permet exercir el dret de rectificació davant fets considerats inexactes i perjudicials. Per tant, complir els temps del pla no basta si el contingut editat vulnera la neutralitat.