Obren Mercadona, Carrefour i Lidl l’11 de novembre? Supermercats i comerços durant la vaga

A 10 de novembre de 2026, les reivindicacions de la vaga general de l'11N no tenen un únic recorregut parlamentari: els nous decrets d'habitatge estan pendents de convalidació, altres iniciatives van caducar amb la dissolució de les Corts i diverses demandes laborals depenen del Govern o de la negociació col·lectiva, no d'una votació parlamentària. La cita immediata és el 12 de novembre, quan la Diputació Permanent decidirà sobre els dos decrets d'habitatge.

Habitatge: dos decrets pendents de votació

Cal distingir els textos rebutjats dels nous. Els reals decrets-lleis 26/2026 i 27/2026, de 29 de setembre, sobre funció social de l'habitatge i estabilitat dels arrendaments, van ser derogats pel Congrés el 2 d'octubre. La seva tramitació va acabar: no continuen esperant aprovació. Així ho recull el butlletí del Congrés.

El Govern va aprovar després dos nous textos, publicats el 7 d'octubre:

• Reial Decret-llei 28/2026, pel qual s'adopten mesures urgents per reforçar l'estabilitat dels contractes d'arrendament d'habitatge habitual.
• Reial Decret-llei 29/2026, pel qual s'adopten mesures urgents per a la protecció de la funció social de l'habitatge i l'ampliació de l'oferta d'habitatge assequible.

Tots dos estan vigents des de la seva publicació, però pendents de convalidació: la votació que decideix si es mantenen o es deroguen. Amb les Corts dissoltes, correspon a la Diputació Permanent, que els debatrà el 12 de novembre, a les 9:00, segons la convocatòria del Congrés. No estan en fase d'esmenes ni pendents del Senat.

Altres reformes residencials: caducades

La dissolució del 6 d'octubre va acabar la tramitació de diverses propostes relacionades amb les demandes de lloguer assequible, estabilitat i lluita contra l'especulació:

• La regulació de lloguers temporals i d'habitacions —122/000136—, que ja tenia esmenes publicades.
• La proposició per impulsar el lloguer a preus assequibles —122/000196—, amb mesures fiscals i de mobilització de patrimoni públic.
• La proposició de prevenció de l'especulació i garanties de l'habitatge com a bé social —122/000102—.
• La reforma de l'IBI vinculada al dret a l'habitatge —122/000278— i la garantia de l'ús residencial a Illes Balears —122/000289—.
• El projecte sobre suspensió de llançaments de col·lectius vulnerables —121/000024—: va caducar la seva tramitació com a llei, cosa que no equival a derogar el decret prèviament convalidat.

Per tant, no s'han de presentar com a reformes encara negociant-se en comissió; necessitarien una nova iniciativa. La dissolució consta en el BOE del 6 d'octubre.

Condicions laborals: diferents vies

• Reducció de jornada: la cobertura consultada recull el seu rebuig parlamentari. No consta una nova iniciativa activa que permeti situar-la actualment en ponència, comissió o Senat.
• Prevenció de riscos laborals: la reforma no va arribar al Congrés abans de la dissolució. Continua sent una demanda d'impuls governamental, no una llei pendent de votació.
• Registre horari: es va plantejar mitjançant reial decret, per la qual cosa pot continuar per via governamental sense convalidació parlamentària. La reforma per impedir que els complements absorbeixin les pujades del SMI seguia sense resolució acreditada, segons Demócrata.
• SMI i convenis: l'augment reclamat del 7 % per a 2027 depèn d'un reial decret del Govern; les pujades del 4 % al 7 %, les garanties davant la inflació i els complements d'habitatge depenen d'acords amb la patronal. No són augments aprovats automàticament, explica Demócrata.

En la legislació laboral espanyola, UGT i CCOO no tenen “competències” pròpies en el sentit d'una administració pública, sinó que exerceixen les facultats que la Constitució i les lleis reconeixen a tots els sindicats, reforçades per la seva condició de organitzacions sindicals més representatives a nivell estatal. Els seus poders deriven de:

• La Constitució (art. 7 i 28): reconeix els sindicats com a canal fonamental de participació en la vida política, econòmica i social, i garanteix la llibertat sindical.
• La Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) i l'Estatut dels Treballadors (ET): regulen la seva actuació a l'empresa i en la negociació col·lectiva.

1. Representació dels treballadors a l'empresa

En el pla laboral ordinari, CCOO i UGT actuen a través de:

• Delegats de personal i comitès d'empresa, elegits pels treballadors. Tot i que les candidatures poden ser de qualsevol sindicat, en la pràctica moltes estan impulsades per CCOO i UGT, cosa que els dóna una àmplia presència representativa.
• Seccions sindicals a les empreses, que agrupen afiliats i simpatitzants i poden designar delegats sindicals amb drets d'informació, acció sindical, hores retribuïdes i garanties davant l'acomiadament.

A través d'aquestes estructures, les seves funcions principals són:

• Rebre informació sobre la marxa de l'empresa (plantilla, contractes, reestructuracions, etc.).
• Ser consultats en decisions com modificacions substancials de condicions, expedients de regulació d'ocupació, trasllats col·lectius o calendaris laborals.
• Defensar drets individuals i col·lectius davant l'empresa, impulsant reclamacions i conflictes col·lectius.

2. Negociació col·lectiva

Una de les funcions nuclears de CCOO i UGT és la negociació de convenis col·lectius. La legislació:

• Reconeix legitimació als sindicats per negociar convenis d'empresa, sector o altres àmbits.
• Atorga un paper reforçat als “sindicats més representatius”. CCOO i UGT ho són a nivell estatal, perquè superen els llindars de representativitat fixats per llei en les eleccions sindicals.

Això es tradueix en què amb freqüència:

• Encapçalen la negociació dels convenis sectorials d'àmbit estatal i autonòmic.
• Participen en acords interconfederals i pactes marc amb les organitzacions empresarials que fixen criteris sobre salaris, ultraactivitat, ocupació estable, subcontractació, teletreball, etc.

Els convenis que signen tenen força vinculant per a empreses i treballadors de l'àmbit pactat, formant part del “dret del treball” aplicable com a norma general, per sota de la llei però per sobre del contracte individual si millora les seves condicions.

3. Diàleg social i incidència en les polítiques públiques

Per la seva condició de sindicats més representatius, CCOO i UGT tenen facultats específiques d'interlocució institucional:

• Participen formalment en el diàleg social amb el Govern i les organitzacions empresarials (per exemple, en acords sobre salaris mínims, pensions, ERTO, o reformes laborals).
• Formen part d'òrgans consultius i de participació institucional, com el Consell Econòmic i Social o altres consells sectorials (ocupació, seguretat social, formació professional, prevenció de riscos, igualtat, etc.).
• Poden presentar informes, propostes i observacions en processos normatius i plans de política econòmica i social.

No dictaminen normes, però la seva signatura en acords tripartits amb el Govern pot servir de base a reformes legals o reglamentàries, i la legislació els reconeix aquest paper consultiu reforçat precisament per la representativitat que ostenten.

4. Defensa de drets, conflicte col·lectiu i vaga

CCOO i UGT exerceixen també funcions de defensa jurídica i de pressió col·lectiva:

• Presten assessorament i defensa legal a treballadors afiliats i, sovint, a no afiliats, davant els jutjats socials.
• Estan legitimats per interposar conflictes col·lectius quan una empresa o una administració incompleix normes laborals o convenis.
• Assumeixen un paper central en la convocatòria i organització de vagues, tant en empreses concretes com generals o sectorials, i en altres mesures de pressió (manifestacions, concentracions, campanyes públiques).

5. Acció en àmbits específics

Dins del marc legal general, CCOO i UGT han desenvolupat funcions especialitzades en:

• Prevenció de riscos laborals: presència en comitès de seguretat i salut, vigilància del compliment de la normativa de prevenció i promoció de la cultura preventiva.
• Igualtat i no discriminació: negociació i seguiment de plans d'igualtat, protocols contra l'assetjament, conciliació i corresponsabilitat.
• Formació professional i ocupació: participació en sistemes de formació per a l'ocupació, polítiques actives, orientació laboral i programes per a col·lectius vulnerables.

6. Límits i pluralisme sindical

Totes aquestes funcions s'exerceixen dins d'un sistema de pluralisme sindical. Qualsevol sindicat que compleixi els requisits legals pot competir en les eleccions de representants i participar en la negociació. CCOO i UGT no són òrgans públics, ni tenen un monopoli legal, però la seva àmplia representació electoral fa que, en la pràctica, concentrin una part molt rellevant de les competències sindicals previstes en la legislació laboral espanyola.

Una vaga general a Espanya no necessita autorització administrativa prèvia, però sí una convocatòria vàlida, comunicació escrita i preavís, a més del respecte dels serveis essencials. El seu marc bàsic és l'article 28.2 de la Constitució i el Reial Decret-llei 17/1977, sobre relacions de treball, interpretat conforme a la STC 11/1981 i la jurisprudència posterior.

1. Convocants legitimats i acord vàlid

Poden convocar vagues els sindicats amb implantació en l'àmbit afectat, els representants dels treballadors i els propis treballadors mitjançant acord col·lectiu. En una vaga general, la legitimació ha de correspondre a l'àmbit de la convocatòria: un comitè d'empresa no representa per si sol el conjunt de treballadors del país.

• Convocatòria sindical: ha d'aprovar-la l'òrgan competent conforme als seus estatuts i majories internes. No s'exigeix una votació nacional de tots els treballadors ni unanimitat sindical.
• Representants dels treballadors: han d'adoptar l'acord per majoria.
• Convocatòria directa: requereix acord majoritari mitjançant votació secreta, conforme a les regles aplicables.

Una convocatòria general vàlida no necessita que cada empresa la ratifiqui. Cada treballador inclòs en el seu àmbit decideix individualment si participa.

2. Finalitat relacionada amb interessos laborals

La vaga ha de defensar interessos professionals, econòmics o socials dels treballadors. Protestar contra decisions del Govern no la converteix automàticament en il·legal: les reivindicacions sobre ocupació, pensions o condicions laborals poden quedar protegides pel dret de vaga.

Queden fora les finalitats exclusivament polítiques i completament alienes a aquests interessos. També existeixen límits per a les vagues dirigides únicament a modificar el pactat en un conveni vigent, la qual cosa exigeix atendre l'objecte concret del conflicte.

3. Comunicació escrita i preavís

La convocatòria ha de comunicar-se per escrit als empresaris afectats i a l'autoritat laboral competent. En vagues d'àmbit supraempresarial, la comunicació pot canalitzar-se mitjançant les organitzacions empresarials corresponents, sense notificar individualment a cada empresa.

• Regla general: almenys cinc dies naturals de preavís.
• Empreses encarregades de serveis públics: almenys deu dies naturals. En una vaga general que els inclogui s'ha de respectar aquest termini per a aquest àmbit.

La comunicació ha de recollir els objectius, les gestions realitzades per resoldre les diferències, la data d'inici i la composició del comitè de vaga. Ha d'identificar clarament qui convoca, l'àmbit territorial i professional i la durada prevista, o el seu caràcter indefinit. En serveis públics també s'ha de donar la publicitat necessària perquè els usuaris coneguin la convocatòria.

4. Comitè de vaga i negociació

Cal designar un comitè de vaga que actuï com a interlocutor. Des del preavís, el comitè i la representació empresarial han de negociar per intentar assolir un acord, sense que sigui obligatori aconseguir-lo abans d'iniciar la vaga.

A més, s'han de garantir els treballs indispensables per a la seguretat de persones i béns, conservació d'instal·lacions i posterior reprensió de l'activitat.

5. Serveis essencials i llibertat de treball

Els serveis mínims els estableix l'autoritat governativa competent, amb motivació i proporcionalitat; no pot imposar-los unilateralment l'empresari. Han de protegir serveis essencials de la comunitat, no mantenir necessàriament tota l'activitat ordinària. Els treballadors designats han de complir-los.

També s'ha de respectar la llibertat dels qui no secundin la vaga. La informació i persuasió pacífiques estan protegides; la violència, les coaccions i els danys no. La convocatòria tampoc elimina les prohibicions específiques de vaga de determinats col·lectius, com militars i membres de les forces i cossos de seguretat.

6. Conseqüències de l'incompliment

Els tribunals poden declarar il·legal una vaga per la seva finalitat o per incompliments substancials, però no qualsevol defecte menor provoca automàticament la seva il·legalitat. Les sancions individuals exigeixen valorar la conducta i la seva gravetat; tampoc tota pèrdua empresarial genera una indemnització. En una vaga legal, participar no és sancionable, encara que es descompti el salari corresponent.