El Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) ha advertit que l'ús d'armes explosives està darrere de més de dos terços de les morts i mutilacions de menors registrades entre 2021 i 2025, un període en què es van contabilitzar més de 35.900 nens morts o ferits de gravetat en contextos de guerra.
En l'informe "Armament Explosiu i Víctimes Infantils en Conflicte", l'agència de l'ONU subratlla que aquest tipus d'armament està "registrant una incidència creixent en diferents escenaris de guerra" i precisa que va estar relacionat amb prop del 66% dels falleixements i lesions greus sofertes per nens durant aquells anys.
La proporció de víctimes infantils associades a armes explosives ha anat augmentant de manera continuada. En 2021 representaven el 54% dels casos i en 2025 van superar el 72%. La majoria d'aquests episodis es concentren a Palestina, Birmània, Síria, Afganistan, Sudan, Ucraïna, Somàlia i Iemen.
"Cap altre tipus d'arma mata o fereix més nens que les armes explosives. (...) En 2021, per primera vegada, les armes explosives van causar més de la meitat de totes les víctimes infantils verificades. Aquesta tendència ha seguit agreujant-se any rere any", recull el text.
El document detalla també que "en aquest mateix període de cinc anys, la proporció de víctimes infantils causades per trets i altres armes de foc va disminuir del 33% en 2021 al 18% en 2025". Així mateix, apunta que "altres conjunts de dades mundials que registren les víctimes civils derivades de l'ús d'armes explosives --en tots els grups d'edat-- indiquen que s'estima que el 97% d'aquestes víctimes es produeixen en zones poblades".
UNICEF ressalta que les operacions militars aèries s'han convertit en la principal causa de víctimes infantils a escala global, al concentrar el 30% de tots els casos verificats en aquests quatre anys. El nombre de nens morts o ferits per aquest tipus d'accions es va disparar a partir de 2022, assolint els nivells més alts en 2023 i 2025.
Aquest repunt es vincula sobretot a l'ofensiva israeliana sobre Gaza, encara que l'informe identifica també increments rellevants a Birmània, Sudan, Líban i Ucraïna. Afganistan i Síria van continuar registrant víctimes infantils confirmades per atacs aèris, encara que en xifres més baixes que en exercicis anteriors.
Aumento del uso de drones armados
L'organització posa igualment el focus en el risc creixent lligat a l'ús de drons. Malgrat l'escassetat d'informació completa, UNICEF indica que dels dades i la documentació disponibles se'n desprenen tres conclusions principals. "En primer lloc, el dany que causen els drons armats als nens ha assolit un llindar simbòlic i és motiu de preocupació mundial, amb més de 1.000 nens confirmats com a morts o mutilats en atacs amb drons armats entre 2021 i 2025", sosté el text.
"El major nombre de víctimes infantils --415 morts o mutilats-- es va verificar el 2025. A més, el 2025, es van verificar víctimes infantils en 13 situacions de conflicte en quatre continents, Àfrica, Àsia, Amèrica i Europa, en comparació amb dues situacions de conflicte el 2020", ha explicat.
En segon lloc, l'informe conclou que l'ús de drons armats està ampliant el radi geogràfic de les hostilitats, elevant el perill per als menors en àrees que abans no estaven directament exposades al foc creuat. "Els drons armats poden recórrer llargues distàncies i afectar zones molt més enllà de les línies de front tradicionals", ha subratllat.
"En tercer lloc, encara que poc documentat, l'impacte psicològic dels drons armats en els nens és significatiu. El so constant dels drons armats i la dificultat per distingir-los dels no armats poden generar angoixa psicològica, por, ansietat i indefensió constants entre els nens, i aquesta por pot alterar les seves rutines diàries, com els seus desplaçaments habituals a l'escola o als centres de salut", ha assenyalat.
UNICEF recorda a més que el 48% de les víctimes infantils són menors que pateixen ferides greus que els deixen algun tipus de discapacitat permanent. L'organització adverteix que l'artilleria i els atacs amb projectils —incloent morters, coets i altres explosius— suposen una amenaça considerable per a la infància i han causat el 14% de totes les morts i mutilacions de nens entre 2021 i 2025.
"Els restes explosius de guerra, incloent els restes de municions en racimo, van representar la major proporció, amb un 46%. Les mines, incloent les mines improvisades, van suposar aproximadament el 14 per cent", ha aclarit.
Davant d'aquest escenari, UNICEF reclama a totes les parts enfrontades que adoptin mesures per "protegir i garantir el respecte dels drets dels nens, incloent-hi posar fi a l'ús d'armes explosives en zones poblades i fer rendir comptes als autors de violacions greus contra la infància". També insisteix que "els actors amb influència sobre les parts en conflicte han d'utilitzar la seva capacitat d'incidència per reforçar la protecció dels nens davant l'impacte dels drons armats".