El Ministeri de l'Interior francès ha informat de 440 arrestos en les noves protestes estudiantils celebrades aquest dimarts, convocades per exigir més recursos per a l'educació i que han tingut lloc al mateix temps que la vaga del sector públic. En aquest context s'han desenvolupat manifestacions multitudinàries per tot el país, amb 206.000 assistents a les marxes, segons les dades d'Interior, mentre que la Confederació General del Treball (CGT) eleva la xifra fins a 300.000 participants.
"En tot el territori nacional s'han produït 440 detencions", ha declarat el ministre d'Interior francès, Laurent Núñez, a la cadena francesa BFMTV, davant la qual ha denunciat una àmplia proporció d'arrestos per "danys materials i agressions a les forces de seguretat interior; és a dir, violència contra agents de l'autoritat".
El titular d'Interior ha assenyalat a més l'existència de "48 membres de les forces de seguretat interior ferits" al llarg de la jornada, uns incidents que ha qualificat de "bastant greus".
Al mateix temps, Núñez ha subratllat que "les forces de seguretat interior han intervingut de manera extremadament proporcionada, sempre en coordinació amb els directors dels centres per evitar incidents greus", criticant, en contrast, la "gran responsabilitat d'alguns en exposar així els joves a la via pública".
Segons el balanç del Ministeri d'Educació, al tancament del dia s'han vist afectats 338 centres educatius, dels quals 45 romanien bloquejats i altres 46 havien patit intents de bloqueig, davant dels 416 centres que, en algun moment de la jornada, es van veure impactats per les mobilitzacions. El departament ha comunicat també un total de 31 ferits entre alumnat i personal.
Per contra, la Unió Sindical d'Estudiants de Secundària (Union Syndicale Lycéenne), que havia animat els estudiants de secundària a unir-se a la vaga del sector públic, sosté que el nombre de centres bloquejats ascendeix a 400, d'un total aproximat de 3.700 instituts a França.
La CGT denuncia repressió i desafia les xifres oficials de la protesta
Per la seva part, la Confederació General del Treball ha condemnat la "feroz repressió" exercida per les autoritats franceses contra els estudiants mobilitzats "per denunciar les seves condicions d'estudi, la falta de personal i les aules massificades".
En aquest context, el sindicat els ha traslladat "la seva total seguretat" i ha fet una "crida als seus sindicats per organitzar la protecció d'aquest moviment".
Pel que fa a la vaga del sector públic, la CGT rebutja el recompte de 206.000 manifestants difós per Interior i l'eleva a 300.000 persones repartides en "més de 180 concentracions a tota França", amb 70.000 només a París. A aquest respecte, ha ressaltat un "nivell de mobilització significativament superior" que el de l'última gran vaga conjunta a l'Administració Pública, celebrada el 5 de desembre de 2024.
"El nostre país es sosté gràcies als seus empleats públics i al treball de qui genera la riquesa", ha destacat el sindicat, que ha remarcat que "ells i elles van estar a primera línia durant aquest estiu catastròfic, conseqüència d'anys d'austeritat en els serveis públics" que han inclòs, entre altres retallades, "45.000 llits d'hospital eliminats (i) 1.000 camions de bombers menys en els últims 20 anys".
L'organització sindical ha advertit d'uns serveis públics "al límit de les seves possibilitats" i ha denunciat que "França és un dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que pitjor paga als seus funcionaris", mentre "creix la indignació davant uns salaris i pensions que ja no arriben, i davant el preu dels combustibles, els lloguers i la cistella de la compra, que no deixen de pujar".
En aquest escenari, la CGT ha rebutjat el "pressupost d'austeritat de 54.000 milions d'euros" plantejat pel Govern i que, al seu judici, "segueix atacant els serveis públics i allarga, una vegada més, la congelació del valor de l'índex salarial". "Mentrestant, el Govern permet que les companyies petrolieres s'enriqueixin amb els seus beneficis de guerra, i els dividends es disparen", ha contrapostat.
Per aquest motiu, la Confederació ha donat al Govern "48 hores per revisar a fons la seva proposta", l'anunci oficial de la qual està previst per al proper dijous 1 d'octubre.
"És necessari augmentar el salari dels funcionaris, destinar recursos als nostres serveis públics i deixar de buidar les butxaques dels treballadors i treballadores, els pensionistes, els malalts, els inquilins i les famílies", ha manifestat la Confederació.
Mentre tant, la central ha recordat que "la indignació creix, es multipliquen els fronts de lluita i ja hi ha pròximes cites programades", tres d'elles fixades per a la pròxima setmana: les manifestacions feministes "contra la violència sexista i sexual" del dilluns 5 d'octubre; la vaga dels treballadors del sector energètic del dimarts 6, i el paró dels empleats de l'empresa energètica TotalEnergies del dijous 8. A més, el dimecres 14 d'octubre està convocada "una acció dels pensionistes contra la congelació de les pensions".
"El govern i la patronal han de sortir de la negació i fer que, per fi, paguin els multimilionaris i les multinacionals", ha conclòs la CGT.