El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha carregat contra el PP després que el Senat rebutgés, gràcies a la majoria absoluta dels populars, el Tractat d'Amistat amb França, coincidint amb la visita d'Estat del president francès, Manuel Macron. El cap de la diplomàcia espanyola els ha acusat de mancar de "sentit d'Estat".
En un missatge difós a les xarxes socials, Albares ha denunciat que "El PP torna a sabotejar el històric Tractat d'Amistat i Cooperació amb França en contra del benefici dels espanyols", subratllant que els d'Alberto Núñez Feijóo "no tenen sentit d'Estat, ni sentit de l'amistat i la cooperació europea".
El ministre ha insistit que "Tampoc pensen en els interessos d'Espanya", i ha criticat que, al seu judici, la línia de política exterior del PP "és entorpir les relacions amb un país veí, amic i soci europeu i debilitar Europa". Davant d'això, ha recalcat que l'Executiu continua "treballant perquè el Tractat s'aprovi en benefici dels nostres ciutadans, de la relació econòmica i de la construcció europea".
Malgrat que el mateix Macron va intentar mostrar-se confiat —"ho aconseguirem", va afirmar durant el sopar de gala al Palau Reial després del cop al Senat—, l'escenari per a la ratificació de l'acord s'ha complicat per al Govern.
DIFÍCIL RATIFICACIÓ
Al tractar-se d'un tractat internacional, la seva entrada en vigor exigeix el suport tant del Congrés, que ja l'ha atorgat al juny, com del Senat. El rebuig a la Cambra Alta bloqueja la ratificació, llevat que s'introdueixi alguna modificació en el text i el Govern ho enviï de nou a les Corts Generals.
Per reobrir el procés, seria imprescindible pactar prèviament amb França qualsevol canvi, ja que una esmena a un tractat ja ratificat per París, com succeeix amb el d'amistat amb Espanya, obligaria a repetir tot el procediment de ratificació al país veí.
El punt de fricció a Espanya se centra en l'article 2.4, que preveu que un ministre francès pugui participar periòdicament en el Consell de Ministres espanyol, i a la inversa. El PP va sostenir que aquest precepte vulnerava la Constitució, cosa que va motivar el seu vot en contra al Congrés al maig de 2025, tombar el text i recórrer des del Senat al Tribunal Constitucional perquè es pronunciés sobre el seu encaix jurídic.
En aquella ocasió, el Constitucional evità entrar en el fons, al considerar que no podia ratificar-se un tractat que ja havia estat rebutjat per la Cambra Baixa. No obstant això, la setmana passada el tribunal donà finalment el seu vistiplau, recolzant l'acord interpretatiu assolit entre ambdós governs, que precisa que el ministre francès no s'integrarà en el Consell de Ministres en sentit estricte, sinó en una reunió ad hoc.
Aquest enteniment entre Madrid i París va permetre que el Congrés aprovés el Tractat d'Amistat al juny, amb el suport dels socis parlamentaris del Govern, tot i que tant el PP com el Vox mantingueren el seu vot en contra.