El cap de llista del PP per Barcelona al Congrés, Xavier García Albiol, va afirmar aquest dijous que «a les Corts es continuarà podent parlar català» en cas que la seva formació guanyi les eleccions generals.
En el debat de candidats catalans organitzat per Ser Catalunya i El País (Prisa), en el qual van participar Jordi Hereu (PSC), Ernest Urtasun (Comuns-Front Ampli), Jordi Albert (ERC), Miriam Nogueras (Junts), Xavier García Albiol (PP) i Carina Mejías (Vox), el popular va reiterar que «el català no s’eliminarà de les Corts».
Les seves paraules van arribar després de les crítiques del PSC, els Comuns, ERC i Junts a la proposta inclosa en el programa del PP per modificar el reglament del Congrés, amb la finalitat que els debats parlamentaris es desenvolupin en castellà.
Albiol va recalcar que el PP no impulsarà cap iniciativa contra Catalunya ni contra el català i va defensar que el seu partit aposta per mesures «adequades per garantir l’ús del català» davant el retrocés d’aquesta llengua en la vida quotidiana a Catalunya, una situació que va dir que el preocupa, però que, al seu parer, s’ha d’afrontar amb normalitat.
Defensa de l’autogovern
Hereu li va respondre sostenint que «el senyor Albiol no mana res al PP, perquè el PP català no determina res en el programa», mentre que Urtasun també va interpel·lar el dirigent popular per la línia del seu partit.
Urtasun va acusar també Nogueras de donar passes en fals de cara al 29N, situant-se, segons ell, en una posició equidistant entre un bloc de dretes que pretén eliminar l’autogovern i perseguir la llengua, i el bloc progressista: «El poble de Catalunya, davant l’arribada d’un bloc d’extrema dreta, no serà equidistant».
Per la seva banda, Albert va reivindicar el paper d’ERC com a «pedra angular» en la defensa dels interessos de Catalunya al Congrés, entre aquests l’ús del català a la Cambra, i va acusar Junts de mantenir una postura equidistant quan, al seu entendre, el bloc que pot arribar a governar seria molt pitjor que l’actual.
Nogueras va replicar que al Congrés es parla català gràcies a Junts: «Tant els socialistes com el PP i els Comuns, abans que arribés Junts, ens feien fora del Congrés per parlar català», i va subratllar que el seu grup hi intervé «al 100%» en català, mentre que ERC, segons va dir, no ho fa sempre.
Xoc per la política migratòria
El apartat dedicat a la política migratòria i social va tensar especialment el debat. PSC, Comuns i ERC van qualificar de racistes les propostes, sobretot, de PP i Vox, mentre que Junts va defensar que Catalunya disposi de més competències en aquesta matèria.
Mejías es va carregar contra el que va descriure com una política de fronteres obertes del Govern en els dos últims mandats, que, segons ella, ha “destrossat absolutament” tant les urgències sanitàries com el sistema educatiu i la seguretat.
Hereu va acusar PP i Vox de no aportar solucions reals i els va atribuir “una enorme capacitat d’intentar destruir la convivència” i els barris, cosa que va assegurar que els socialistes impediran, reivindicant el model de convivència a Catalunya.
Urtasun, que es va carregar contra Albiol i Mejías pels seus plantejaments sobre immigració, va sostenir que el veritable perill en aquestes eleccions recau sobre les dones, no sobre les persones migrants: “El Govern de PP-Vox és un risc per als drets de les dones, conquerits durant molts anys”.
Des d’ERC, Albert va defensar que les prioritats socials són clares i passen per “enfortir els serveis públics” i garantir al màxim la seguretat de la ciutadania, cosa que, va dir, no s’aconsegueix restringint la immigració, sinó incrementant el poder adquisitiu de la població.
Nogueras va reclamar un major control de la immigració des de Catalunya, “com fan la resta de països de la UE”, i va criticar que la regularització extraordinària de migrants es portés a terme sense control ni criteri.
Albiol va sostenir que és imprescindible limitar el nombre de persones que entren a Espanya per evitar conflictes greus, i es va mostrar partidari d’una immigració “en xifres molt concretes i que s’adapti” a Espanya i orientada a cobrir necessitats laborals.