Almeida i Ayuso carreguen contra Sánchez després del desallotjament de Sol i Feijóo celebra la fi de l’acampada

Per modificar les penes per conductes de vandalisme cal aprovar una reforma legal a les Corts Generals. El recorregut és el procediment legislatiu comú, amb les garanties addicionals de les lleis orgàniques quan la reforma afecta matèries reservades a aquestes, especialment penes privatives de llibertat. La decisió correspon al Parlament, no pot ser substituïda per una simple decisió administrativa.

1. Presentar la iniciativa

La reforma pot iniciar-se per diferents vies:

• Projecte de llei del Govern: s'envia al Congrés amb una exposició de motius i els antecedents necessaris per valorar la proposta.
• Proposició de llei del Congrés: pot presentar-la un grup parlamentari, amb la signatura del seu portaveu, o un diputat recolzat per altres catorze.
• Iniciativa del Senat o d'una assemblea autonòmica: també pot donar lloc a una proposta dirigida al Congrés, seguint els seus requisits específics.

El text ha de concretar quines disposicions modifica i quina serà la nova regulació de les conductes i les seves penes. No n'hi ha prou amb aprovar una declaració política que reclami endurir-les o reduir-les.

2. Decidir si comença la tramitació

Les proposicions presentades al Congrés necessiten una presa en consideració: el Ple vota si accepta començar a tramitar la proposta. Abans s'envien al Govern perquè manifesti el seu criteri i, quan correspongui, la seva conformitat pressupostària. La seva oposició política no equival, per si sola, a un veto.

Els projectes del Govern no passen per aquesta votació inicial. La Mesa ordena la seva publicació i enviament a la comissió competent. Si es presenten esmenes a la totalitat, el Ple debateix si retorna el projecte o accepta un text alternatiu. Les proposicions preses en consideració pel Senat no repeteixen aquest tràmit inicial al Congrés.

3. Esmenes, ponència i comissió

El termini ordinari per presentar esmenes és de quinze dies hàbils, encara que pot modificar-se conforme al Reglament. Les esmenes permeten suprimir, modificar o afegir disposicions; per exemple, canviar la redacció d'una conducta castigada o la pena proposada.

Després, una ponència, integrada per parlamentaris de la comissió, estudia el text i les esmenes i elabora un informe. La comissió debateix els articles, vota les propostes i aprova un dictamen. Pot sol·licitar documentació i compareixences d'autoritats o especialistes per rebre assessorament.

4. Votació del Congrés

El Ple debateix el dictamen i les esmenes mantingudes pels grups. Si la reforma té caràcter orgànic, exigeix una votació final sobre el conjunt per majoria absoluta: més de la meitat dels membres de la Cambra, no només dels qui estiguin presents.

Si no s'assoleix aquesta majoria, el text torna a comissió per a un nou dictamen, que ha d'emetre's en un mes. Si tampoc obté la majoria necessària en la següent votació, queda rebutjat. Aquestes regles figuren als articles 130 a 132 del Reglament del Congrés.

5. Intervenció del Senat i decisió definitiva

El text aprovat passa al Senat, que pot aprovar-lo, introduir esmenes o vetar-lo. Si introdueix canvis, correspon al Congrés decidir quines accepta. En una llei orgànica, el conjunt resultant ha d'obtenir novament majoria absoluta; si no la aconsegueix, queda ratificat el text inicial del Congrés i rebutjades les esmenes senatorials.

Si el Senat veta una llei orgànica, aixecar aquest veto exigeix, en tot cas, majoria absoluta del Congrés.

6. Finalització i aplicació

Després de l'aprovació parlamentària procedeix la sanció, promulgació i publicació de la llei. Cal distingir aquesta aprovació de la seva entrada en vigor: les noves penes no comencen a aplicar-se simplement perquè una comissió o una Cambra hagi votat favorablement el text.

La Delegació del Govern a Madrid no concedeix autoritzacions prèvies per celebrar concentracions o manifestacions: rep la seva comunicació i garanteix que puguin desenvolupar-se amb seguretat. Pot modificar-ne les condicions o prohibir-les únicament per causes legals, mitjançant una decisió motivada i sotmesa a control judicial. Aquesta competència s'estén al territori de la Comunitat de Madrid, no només a la capital.

1. Comunicació prèvia, no sol·licitud de permís

L'article 21 de la Constitució reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes, sense autorització prèvia. Per a reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions exigeix comunicació a l'autoritat governativa. La Llei Orgànica 9/1983 desenvolupa aquest règim: els organitzadors comuniquen l'acte, però no sol·liciten que l'Administració els concedeixi el dret.

La comunicació escrita ha de presentar-se amb una antelació de entre deu i trenta dies naturals. Quan hi hagi causes extraordinàries i greus que justifiquin l'urgència, el mínim és de vint-i-quatre hores. Ha d'identificar els promotors i indicar objecte, lloc, data, horari, durada i itinerari, si n'hi ha. La Delegació ofereix informació a la seva pàgina de seguretat ciutadana i existeix un tràmit electrònic.

2. Què pot fer la Delegació

• Tramitar la comunicació: comprovar les dades exigibles i sol·licitar aclariments quan siguin necessaris.
• Avaluar riscos: analitzar les circumstàncies concretes de l'acte, els informes de seguretat i les possibles afectacions a persones, béns i serveis.
• Organitzar la protecció: coordinar les mesures de seguretat amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i la cooperació dels serveis municipals.
• Modificar les condicions: plantejar canvis de data, lloc, durada o recorregut quan resultin necessaris per evitar riscos legalment rellevants.
• Prohibir excepcionalment: impedir l'acte quan hi hagi raons fonamentades d'alteració de l'ordre públic amb perill per a persones o béns.

3. Límits a les seves decisions

La Delegació no disposa d'una facultat discrecional per acceptar o rebutjar protestes per la seva orientació política, les seves reivindicacions o la seva incomoditat per a les autoritats. Les restriccions han d'estar justificades per riscos concrets i objectius; no n'hi ha prou amb conjectures, molèsties genèriques o la mera possibilitat abstracta d'incidents.

Una prohibició o modificació ha de notificar-se motivadament als organitzadors. La finalitat de la intervenció administrativa és compatibilitzar el dret de reunió amb la seguretat i els drets de tercers, no establir una censura prèvia sobre el missatge de la convocatòria.

4. Actuació durant la protesta

Les seves competències no acaben amb la comunicació: també comprenen la protecció durant el desenvolupament de l'acte i la resposta davant incidències. La legislació contempla la dissolució quan concurrin els seus pressupostos, entre ells alteracions de l'ordre públic que generin perill per a persones o béns. No existeix un desallotjament automàtic pel simple fet que una altra Administració ho sol·liciti; cal valorar les circumstàncies i la base jurídica aplicable.

5. Diferència respecte de l'Ajuntament i control judicial

L'Ajuntament de Madrid gestiona les conseqüències municipals: trànsit, desviaments, neteja, protecció civil i cooperació de la Policia Municipal. Pot aportar informació i alternatives tècniques, però no substitueix la Delegació en la decisió sobre prohibir o modificar una manifestació per raons d'ordre públic. Les seves competències sobre l'espai públic tampoc constitueixen una autorització política alternativa.

Els organitzadors poden recórrer les restriccions davant la jurisdicció contenciós-administrativa mitjançant una tutela especialment ràpida. En definitiva: es comunica la protesta; la Delegació protegeix el seu exercici i només el limita conforme a la llei; els tribunals controlen aquesta decisió.

En les últimes eleccions municipals de Madrid capital, celebrades el 28 de maig de 2023, el Partit Popular va obtenir 729.304 vots, el 44,5 % dels vots vàlids i 29 regidors dels 57 que componen l'Ajuntament. La candidatura encapçalada per José Luis Martínez-Almeida va assolir així la majoria absoluta, situada precisament en 29 edils (resultats electorals de Madrid).

La conseqüència principal va ser que el PP va poder governar en solitari: no va necessitar un acord amb Vox ni amb una altra formació per assegurar l'elecció d'Almeida com a alcalde. Aquestes dades corresponen a l'Ajuntament de Madrid, no al conjunt de municipis de la Comunitat de Madrid (eleccions municipals de 2023).

Les xifres del resultat

• Vots: 729.304. És el nombre de paperetes que va rebre la candidatura del Partit Popular a la ciutat de Madrid en aquells comicis (resultat del PP).
• Percentatge: 44,5 %. La xifra expressa la seva proporció sobre els vots vàlids, no sobre tota la població de la ciutat ni sobre el conjunt de persones amb dret a votar (percentatge electoral).
• Representació: 29 regidors. El PP va aconseguir una mica més de la meitat dels 57 llocs del Ple municipal, suficients per assolir per si sol la majoria absoluta (repartiment de regidors).

Què va canviar respecte a 2019?

El contrast més clar està en la representació municipal. El PP va passar de 15 regidors el 2019 a 29 el 2023: va guanyar, per tant, 14 edils i pràcticament va duplicar la seva presència a l'Ajuntament. La comparació pot consultar-se a la informació electoral municipal de la Comunitat de Madrid.

Aquest augment no va suposar només disposar d'un grup municipal més nombrós. El resultat de 2023 va permetre al partit assolir per si mateix el llindar necessari per governar amb majoria absoluta, sense haver de sumar els regidors d'una altra candidatura per arribar als 29 (resultat i formació del govern).

La conseqüència per a l'Alcaldia

José Luis Martínez-Almeida va ser investit alcalde el 17 de juny de 2023. Els vots de Vox no van ser necessaris per a la seva elecció, perquè els regidors del PP eren suficients per assolir la majoria absoluta. Per tant, convé distingir entre que una altra formació tingués representació i que el seu suport fos imprescindible: en aquest cas, no ho era (investidura d'Almeida).

Más Madrid va quedar com a principal grup de l'oposició, seguit del PSOE; Vox també va obtenir representació municipal. La dada decisiva per entendre la formació del govern, però, va ser que el PP va reunir per si sol els 29 regidors necessaris i no va dependre d'una suma amb aquests grups (composició després de les eleccions).

Com interpretar el 44,5 %

Hi ha dos percentatges diferents que no s'han de confondre: el suport electoral i la proporció de regidors. El PP va obtenir el 44,5 % dels vots vàlids, però els seus 29 edils representaven una mica més de la meitat del Ple. Per això és correcte afirmar que va aconseguir majoria absoluta de regidors, encara que no rebés més de la meitat dels vots vàlids (vots i representació).

En definitiva, el resultat es pot resumir en tres xifres: 729.304 vots, 44,5 % i 29 regidors. La seva traducció política va ser una majoria absoluta per a la candidatura d'Almeida i la possibilitat de formar un govern municipal del PP sense necessitat d'un pacte amb un altre partit (balanç dels comicis).