La Policia desallotja la acampada de la Puerta del Sol després de més de cinc setmanes

La Delegació del Govern té una doble responsabilitat: protegir l'exercici del dret de reunió i adoptar, dins de les seves competències, les mesures necessàries per preservar la seguretat ciutadana. No concedeix un permís per manifestar-se: les reunions pacífiques i sense armes són un dret fonamental. Les seves decisions estan sotmeses a límits legals, han d'estar motivades i poden ser revisades pels tribunals.

1. Garantir el dret, no autoritzar-lo

L'article 21 de la Constitució reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes sense necessitat d'autorització prèvia. Per a les reunions en llocs de trànsit públic i les manifestacions exigeix comunicació prèvia a l'autoritat. Aquesta comunicació permet organitzar la protecció de participants i tercers, ordenar el trànsit i coordinar els serveis necessaris; no transforma el dret en una activitat subjecta a llicència.

La Llei Orgànica 9/1983 regula aquesta comunicació: ordinàriament ha de presentar-se entre deu i trenta dies naturals abans; quan concurrin causes extraordinàries i greus que justifiquin l'urgència, pot fer-se amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores.

2. Tramitar comunicacions i establir restriccions

Quan actua com a autoritat governativa competent, la Delegació rep les comunicacions i pot recollir informació per valorar les condicions de celebració. També pot proposar modificacions de data, lloc, durada o itinerari, o prohibir la convocatòria, però no per mera conveniència política ni per desacord amb les seves reivindicacions.

La prohibició o modificació requereix raons fonamentades d'alteració de l'ordre públic amb perill per a persones o béns. La resolució ha de ser motivada i notificar-se dins de les setanta-dues hores següents a la comunicació. Les molèsties ordinàries, les dificultats de circulació o el caràcter crític d'una protesta no justifiquen per si soles impedir-la.

Els organitzadors poden impugnar aquestes decisions mitjançant un procediment judicial urgent. La Delegació no té, per tant, l'última paraula sobre la legitimitat de la restricció.

3. Organitzar la protecció i coordinar l'actuació policial

La Delegació dirigeix les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en el seu àmbit territorial, amb la dependència funcional corresponent, i coordina actuacions de seguretat. Això comprèn preparar dispositius per protegir la protesta, prevenir agressions, facilitar serveis d'emergència i compatibilitzar la mobilització amb els drets d'altres persones.

No dirigeix automàticament totes les policies presents a la comunitat autònoma. La distribució de funcions depèn de les competències autonòmiques, de l'existència de policia pròpia i dels mecanismes de coordinació. En determinats territoris, les funcions administratives sobre manifestacions corresponen a autoritats autonòmiques; les policies locals exerceixen les seves pròpies atribucions, especialment en trànsit urbà.

4. Intervenir o dissoldre: una facultat limitada

La intervenció policial ha de respectar els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat. La Llei Orgànica 4/2015 exigeix que les mesures per mantenir o restablir la seguretat en reunions i manifestacions siguin graduals i proporcionades; la dissolució constitueix l'últim recurs.

La Llei Orgànica 9/1983 contempla supòsits com reunions il·lícites penalment, alteracions de l'ordre públic amb perill per a persones o béns i determinats usos d'uniformes paramilitars. Com a regla, s'ha d'advertir prèviament als participants, amb excepcions davant riscos que exigeixen una resposta immediata. La violència de persones concretes no converteix automàticament tots els assistents en responsables.

5. Sancionar sense castigar la protesta

La Delegació també pot tramitar i resoldre procediments sancionadors dins de les seves atribucions. Tanmateix, participar en una protesta no és, per si mateix, sancionable: cal acreditar una infracció concreta i la responsabilitat individual, amb garanties de defensa i possibilitat de recurs. Tampoc tota infracció administrativa justifica dissoldre una concentració.

Francisco Martín Aguirre ha desenvolupat una trajectòria que combina enginyeria, gestió del PSOE i responsabilitats a la Presidència del Govern. La seva carrera va passar dels projectes mediambientals i de reconstrucció internacional a llocs de confiança a La Moncloa, abans d'exercir com a delegat del Govern a Madrid entre març de 2023 i octubre de 2026.

Formació i primers treballs

Nascut a Madrid el 1981, és enginyer de Montes per la Universitat Politècnica de Madrid des de 2007 i compta amb un MBA en Comerç Internacional per ICEX-CECO. La referència biogràfica publicada amb el seu nomenament destaca que va treballar com a enginyer tant en el sector públic com en el privat (referència de La Moncloa).

Les seves primeres experiències van estar relacionades amb l'enginyeria civil, forestal i mediambiental. Entre 2007 i 2008 va treballar a Tragsatec en avaluació d'impacte ambiental; el 2011 va ser cap del Gabinet de la Presidència del Grup Tragsa i, el 2012, responsable d'actuacions en el projecte de reconstrucció civil de Badghis, a l'Afganistan. Aquesta etapa va precedir la seva dedicació a l'administració del partit i del Govern (perfil a La Vanguardia).

Del PSOE a la Presidència del Govern

Militant socialista des del 2000, la seva vinculació amb Pedro Sánchez va adquirir especial rellevància durant les primàries de 2017. Va presidir Bancal de Rosas, l'associació que va canalitzar aportacions de militants i simpatitzants per a aquella candidatura; després va ser director d'Administració i Finances del PSOE entre 2017 i juny de 2018 (trajectòria recollida per Demócrata).

Després de l'arribada de Sánchez al Govern, va encadenar tres responsabilitats a La Moncloa. La seqüència mostra el seu pas des de la gestió tècnica a la direcció administrativa de Presidència:

• Juny de 2018-gener de 2020: director del Gabinet Tècnic de la Secretaria General de la Presidència del Govern, en l'estructura dirigida per Félix Bolaños.
• Gener de 2020-juliol de 2021: director del Departament de Planificació i Seguiment de l'Activitat Governamental.
• Juliol de 2021-març de 2023: secretari general de la Presidència del Govern.

Durant aquesta etapa també va formar part del Consell d'Administració de Patrimoni Nacional i del Patronat de la FIIAPP (cronologia professional). Al partit, va assumir al novembre de 2021 la Secretaria d'Estratègia i Acció Electoral del PSOE de Madrid (perfil polític).

Delegació del Govern i sortida del càrrec

El Consell de Ministres el va nomenar delegat del Govern a Madrid el 28 de març de 2023, en substitució de Mercedes González. Des d'aquest lloc va assumir la representació de l'Executiu central i la coordinació dels serveis estatals i de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a la regió (nomenament i biografia oficial).

La seva etapa va tenir una exposició política major que les seves responsabilitats anteriors, amb freqüents enfrontaments amb Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida, especialment sobre seguretat i manifestacions. També va ser investigat el 2025 per la contractació d'una assessora vinculada a Begoña Gómez; les actuacions contra ell van ser arxivades per manca d'indicis (balanç del seu mandat).

Va presentar la seva dimissió el 25 d'octubre de 2026, després de quedar fora de les candidatures socialistes per a les generals del 29 de novembre. Al·legà que no es donaven les condicions per continuar; la relació amb altres tensions internes va ser atribuïda a fonts socialistes, no confirmada com a explicació oficial (informació sobre la renúncia). El seu cessament es va publicar el 28 d'octubre mitjançant el Reial Decret 935/2026, i Pilar Trinidad Núñez va ser nomenada successora (cessament al BOE; nomenament de la seva successora).

La Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, no exigeix autorització prèvia per reunir-se o manifestar-se. Per a les reunions en llocs de trànsit públic i les manifestacions estableix una comunicació prèvia; la seva prohibició, modificació, suspensió o dissolució requereix els motius i garanties que s'expliquen a continuació.

1. Un dret que no necessita permís

L'article 3.1 disposa expressament: «Cap reunió estarà sotmesa al règim de prèvia autorització». Per tant, comunicar una manifestació no equival a sol·licitar permís. A més, l'article 3.2 obliga l'autoritat governativa a protegir les reunions i manifestacions davant de qui intenti impedir o pertorbar el seu exercici lícit.

L'article 1 ampara la reunió pacífica i sense armes i defineix, a efectes d'aquesta llei, la reunió com la concurrència concertada i temporal de més de vint persones amb una finalitat determinada.

2. Comunicació: terminis i contingut

Segons l'article 8, els organitzadors o promotors han de comunicar per escrit la celebració a l'autoritat governativa corresponent amb una antelació de deu dies naturals com a mínim i trenta com a màxim. Si existeixen causes extraordinàries i greus que justifiquin l'urgència, l'antelació mínima es redueix a vint-i-quatre hores. En les persones jurídiques comunica el seu representant.

L'article 9 exigeix incloure:

• Nom, cognoms, domicili i identificació oficial dels organitzadors o del seu representant; per a les persones jurídiques, també la seva denominació, naturalesa i domicili.
• Lloc, data, hora i durada prevista.
• Objecte de la reunió o manifestació.
• Itinerari projectat, si es circularà per vies públiques.
• Mesures de seguretat previstes o sol·licitades a l'autoritat.

Excepte convocatòria urgent, l'autoritat trasllada aquestes dades a l'ajuntament afectat, que disposa de vint-i-quatre hores per informar sobre circumstàncies objectives del recorregut: seguretat, estat dels llocs o coincidència amb altres actes. L'informe ha de ser motivat, no és vinculant i, si no arriba en termini, s'entén favorable.

3. Quan pot prohibir-se o modificar-se

L'article 10 permet prohibir la convocatòria quan existeixin «raons fonamentades que puguin produir-se alteracions de l'ordre públic, amb perill per a persones o béns». No n'hi ha prou, per tant, amb invocar genèricament l'ordre públic: han de justificar-se aquestes raons i el perill previst.

En lloc de prohibir-la, l'autoritat pot proposar canvis de data, lloc, durada o itinerari. La resolució ha de ser motivada i notificar-se en un màxim de setanta-dues hores des de la comunicació.

4. Quan pot suspendre's o dissoldre's

L'article 5 estableix quatre supòsits perquè l'autoritat governativa suspengui i, si escau, dissolgui reunions o manifestacions:

• Que siguin il·lícites conforme a les lleis penals.
• Que es produeixin alteracions de l'ordre públic amb perill per a persones o béns.
• Que els assistents utilitzin uniformes paramilitars.
• Que siguin organitzades per membres de les Forces Armades o de la Guàrdia Civil infringint les limitacions legals específiques que el precepte identifica.

La resolució ha de comunicar-se prèviament als concurrents en la forma legalment prevista. La manca de comunicació de la convocatòria no apareix, per si sola, entre aquestes quatre causes de dissolució.

5. Responsabilitat i defensa judicial

L'article 4 responsabilitza els organitzadors del bon ordre i els exigeix adoptar mesures per al correcte desenvolupament de l'acte. L'article 11 permet recórrer judicialment la prohibició o les modificacions no acceptades en quaranta-vuit hores, traslladant còpia del recurs a l'autoritat governativa.

Aquests requisits figuren en el text del BOE; la reforma de 1999 va modificar els articles 9 i 10.