Amnistia Internacional ha recopilat 61 casos amb els quals denuncia el "ús excessiu de la força policial" contra manifestants i periodistes que actuaven de forma "pacífica" durant la vaga general per l’habitatge de l’11 de novembre. L’organització reclama al Ministeri de l’Interior que les investigacions internes per aclarir l’actuació policial es facin públiques "al detall" i que es revisi "tot l’armament menys letal utilitzat en protestes".
Tal com explica en un comunicat, a partir dels equips d’observació desplegats sobre el terreny, de l’anàlisi d’abundant material audiovisual i de 24 entrevistes personals amb testimonis que denuncien un ús desproporcionat de la força, Amnistia Internacional ha pogut registrar "cops de porra contra persones que no suposaven una amenaça", molts d’ells "a la part superior del cos, inclosa el cap, i també contra persones d’esquena que fugien o s’allunyaven dels agents".
L’organització documenta també "l’ús indiscriminat de spray pebre contra persones i grups de manifestants pacífics", en alguns casos llançat "a molt curta distància", a més de bales de gas lacrimogen dirigides contra "una multitud pacífica que va acabar encapsulada" i trets de pilotes de goma "per l’esquena".
"Aquestes actuacions són incompatibles amb els principis de necessitat i proporcionalitat que regeixen l’ús de la força per la policia en una manifestació", recalca Amnistia Internacional, que subratlla que la jornada de l’11 de novembre "va ser, en la seva immensa majoria, una protesta pacífica" i que els "fets aïllats" de violència registrats, sobretot a Barcelona, no legitimen l’ús de la força "contra qui es manifesta pacíficament".
Actuació policial a la protesta de Madrid
En aquest marc, l’organització centra part del seu anàlisi en la manifestació de l’11 de novembre a Madrid al vespre. Segons detalla, la marxa "transcorria de forma pacífica per la Gran Vía i tenia previst acabar a la Plaza de España", però la Policia Nacional "va bloquejar el pas de la majoria dels participants mitjançant un cordó policial i diversos furgons, impedint que continuessin el seu recorregut".
Amnistia Internacional sosté que aquesta intervenció es va dur a terme sense avisos clars de dispersió, de manera que molts assistents desconeixien per què se’ls impedí avançar. A partir d’aquell moment, i sempre segons l’organització, els agents van iniciar la dispersió mitjançant càrregues, cops de porra, el llançament de botes de gas lacrimogen i trets de pilotes de goma, mentre als carrers propers les sortides estaven restringides pel mateix desplegament policial.
L’entitat recorda que l’Observació General núm. 37 del Comitè de Drets Humans "estableix que el gas lacrimogen tendeix a tenir efectes indiscriminats, i que només es poden emprar com a últim recurs" i, en conseqüència, "només s’ha d’utilitzar en situacions de violència tan generalitzada que no és possible actuar contra les persones concretes que la exerceixen".
"El seu ús ha d’anar precedit d’avisos clars, deixar temps i vies de sortida segures, i mai no s’ha de produir on les persones no poden dispersar-se. A Madrid no es va donar cap d’aquestes condicions", insisteix Amnistia Internacional, que vincula l’ús desproporcionat d’aquest material amb cops, sensació de cremor i dificultats respiratòries entre les persones que participaven a la protesta.
Exigències al Ministeri de l’Interior
Davant d’aquests fets, Amnistia Internacional reclama a les autoritats que garanteixin l’exercici del dret a la protesta pacífica i que les intervencions policials potencialment lesives contra manifestants pacífics des de l’11 de novembre siguin objecte d’una investigació "pròpia, exhaustiva i imparcial", les conclusions de la qual es facin públiques. A més, demana que aquestes recerques arribin a la cadena de comandament, incloses les ordres transmeses als agents.
L’organització sol·licita al Ministeri de l’Interior i a les Delegacions del Govern una revisió "en profunditat " dels protocols i les normes que regulen l’actuació policial en manifestacions i protestes, amb especial atenció a l’ús d’armament menys letal, per garantir que "compleix els estàndards internacionals de drets humans".
Pel que fa als pots de gas lacrimogen, Amnistia reclama que l’ordre de no utilitzar-los “es concreti en un protocol públic” i que, mentre segueixin en servei, només s’emprin davant una violència generalitzada que no es pugui afrontar actuant contra les persones responsables. També exigeix que el seu ús vagi sempre precedit de “avisos clars, amb temps i vies de sortida segures”, que no es disparin en llocs on la gent no es pugui dispersar ni contra multituds encapsulades i que els pots mai no es dirigeixin de manera directa contra les persones.
Pel que fa a l’esprai de pebre, l’organització planteja que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil n’aprovin i en difonguin un protocol específic que contempli avís previ, un marge de temps per apartar-s’hi, la prohibició d’utilitzar-lo davant la resistència passiva i de projectar-lo als ulls, així com l’obligació de garantir rutes de sortida segures.
Respecte a l’ús de porres, Amnistia Internacional sosté que només s’haurien d’emprar contra qui causi o amenaci de causar un dany imminent i mai “contra el cap, el coll o la part superior del cos”. Reitera també la necessitat de prohibir les bales de goma “per ser intrínsecament imprecises” i, mentre no se’n retirin, que en cap cas no es disparin a curta distància, a la part superior del cos, contra persones que fugen ni amb l’objectiu de dispersar una multitud pacífica.