Ada Colau, candidata de Front Ampli per a les eleccions del 29N, ha defensat la creació d’un nou impost adreçat als ultra-rics, que s’aplicaria a patrimonis a partir d’un milió d’euros. Aquesta figura formaria part d’una reforma fiscal més àmplia que incrementa la càrrega tributària sobre la banca i les grans empreses, amb la meta d’obtenir en total més de 10.000 milions d’euros.
Segons ha detallat, aquest tribut tindria un tipus del 2% sobre el patrimoni global per a qui superi el milió d’euros, i s’incrementaria al 3% per a fortunes de més de 50 milions d’euros. La quantitat a pagar es minoraria en funció de l’ja satisfet mitjançant els impostos sobre Patrimoni i Grans Fortunes, i no recaigaria sobre salaris ni pensions.
Des de la candidatura calculen que l’impost arribaria a unes 231.000 persones, al voltant de l’1% dels contribuents que presenten la declaració de la renda. Estimen a més que les 1.200 majors fortunes del país, amb patrimonis superiors a 50 milions d’euros, aportarien aproximadament un terç de la recaptació. Els fons es destinarien a reforçar serveis públics, pensions i la inversió a la xarxa ferroviària, entre altres àmbits.
El programa de Front Ampli inclou també l’eliminació de determinades deduccions fiscals de les grans corporacions i del sector financer, amb la finalitat d’elevar el tipus efectiu que suporten sobre els seus beneficis nets. En el cas de les entitats financeres, han obtingut fins al setembre unes guanys de 26.000 milions d’euros.
Colau ha indicat que, en l’actualitat, el tipus efectiu de la gran empresa i de la banca se situa entre el 7 i el 9%, mentre que les pimes suporten entre un 19 i un 20%, és a dir, aproximadament el doble del que abona el sector financer.
Suport de Nacho Álvarez a la proposta de Colau
Aquestes propostes han estat exposades aquest dijous durant un esmorzar informatiu de Nova Economia, celebrat a Madrid i presentat per l’exdirigent de Podemos i exsecretari d’Estat Nacho Álvarez, que va ser el responsable econòmic de la formació morada.
Àlvarez ha expressat el seu suport explícit a la candidata de Front Ampli en afirmar que Colau i el seu projecte polític representen la millor alternativa per a qui, en aquests comicis, vulgui “reconstruir contractes socials que cosin les fractures” que travessa actualment el país.
En la seva intervenció, Colau ha desenvolupat diverses iniciatives econòmiques i ha perfilat una reforma fiscal orientada a redistribuir la riquesa i a garantir l’accés a l’habitatge.
En aquest marc, ha defensat un impost específic per als plurihabitatgers amb més de quatre habitatges, que afectaria el 10% de la població amb més recursos i deixaria fora el petit propietari. El propòsit és mobilitzar unes 500.000 habitatges amb preus «abusius» cap al lloguer assequible, incentivant una rebaixa substancial del 30% per quedar exempt del pagament. Ha insistit que aquesta imposició, amb un tipus del 10%, no persegueix una finalitat recaptatòria, sinó dissuasòria.
Front Amplio aspira a ser clau en el 29N
Colau ha criticat el president del Govern per haver anunciat l’abril de 2024 que aquesta seria «la legislatura de l’habitatge» quan, al seu parer, el que seria honest seria admetre que la situació és dolenta i fins i tot que és «pitjor que mai».
Per revertir aquest escenari, ha subratllat que Front Amplio ha d’entrar amb força al Congrés i que l’esquerra alternativa ha de formar part de l’Executiu per pressionar el PSOE cap a polítiques més ambicioses.
Ha recordat que, tot i que les enquestes inicials dibuixaven un context complicat, amb un bloc de dretes encaminat a la victòria, ara interpreta el panorama amb més optimisme després de l’impuls de Front Amplio. Calcula que ja han assolit al voltant del 8% d’intenció de vot i veu viable arribar aviat al 10%, llindar a partir del qual es multipliquen els escons i podrien resultar decisius per a la governabilitat.
La dimissió de Puente i el debat sobre el ferrocarril
Pel que fa a la dimissió de l’exministre de Transports, Óscar Puente, Colau ha reiterat que valora aquest gest de «dignitat» per assumir responsabilitats polítiques després de dos accidents greus a l’alta velocitat.
Al seu entendre, aquesta renúncia impedeix que la dreta utilitzi el sinistre d’Urda per fer «electoralitàs», perquè, segons ella, s’ha quedat «sense arguments», ja que Puente ha «marcat la diferència».
Amb tot, ha reclamat ser «prudent amb el llenguatge» i no presentar aquesta dimissió en termes de «heroïsme o calvari» quan hi ha gairebé 70 morts, i ha recalcats que la «prioritat és bolcar-se amb les víctimes, recuperar el lideratge públic del sistema ferroviari i oferir solucions a la gent».
Crítiques a la ingerència dels EEUU a l’Amèrica Llatina
Sobre la cimera Iberoamericana que té lloc a Madrid, Colau ha sostingut que, en termes geopolítics, el més convenient seria que els Estats Units "es treguessin les urpes" de llatinoamèrica, on, segons el seu parer, ha exercit "injerències colonials" per afavorir governs d'extrema dreta. Ha arribat a qualificar com a "cop d'estat" la intervenció militar nord-americana a Veneçuela per capturar l'expresident Nicolás Maduro.
Respecte al paper d'Espanya davant els conflictes internacionals actuals, ha alertat que líders com Donald Trump i Benjamin Netanyahu alimenten guerres i ha defensat intensificar l'aposta per la pau, evitant entrar en "carreres armamentístiques".
"Seria inadmissible retallar serveis públics per entrar en escalades armamentístiques", ha emfatitzat, tot reprotxant al president català, Salvador Illa, que promogui la diversificació empresarial orientada a la producció d'armament en l'àmbit local.