El Ple del Congrés té previst donar llum verda aquest dijous, en una sessió extraordinària, a la modificació del seu Reglament amb l'objectiu de facilitar que les formacions minoritàries puguin comptar amb grup parlamentari propi. La iniciativa, promoguda per ERC, Junts, Podemos, Compromís i el BNG, s'aplicarà ja en la propera legislatura i compta amb l'oposició frontal de PP i Vox.
Les forces minoritàries plantegen retocar l'article 23 del Reglament de 1982, que actualment exigeix per formar grup propi disposar de 15 escons o, com a alternativa, superar els cinc diputats i assolir un 5% dels vots en el conjunt de l'Estat o un 15% en totes les circumscripcions en les quals s'hagi presentat candidatura.
Amb la reforma, els socis parlamentaris de Pedro Sánchez busquen rebaixar del 5 al 3% el percentatge de vot estatal necessari per constituir grup, i reduir del 15 al 10% el llindar en aquelles províncies en les quals obtinguin representació. La idea és que les forces amb menor implantació territorial tinguin més opcions de disposar de veu pròpia a la Cambra.
En la reunió de la ponència s'acceptà a més una esmena plantejada "in voce" per Junts que suaument encara més les condicions per crear grup parlamentari. Si ara s'exigeix assolir almenys el 10% dels sufragis en totes les circumscripcions en les quals es concorre, la proposta dels de Carles Puigdemont limita aquest requisit únicament a les províncies on finalment s'aconsegueixi escaig.
Avantatges polítiques i econòmiques del grup propi
Al començament de l'actual legislatura, ni ERC ni Junts complien els requisits fixats en el Reglament de 1982 i es van veure obligats a recórrer a préstecs de diputats del PSOE i de Sumar per poder constituir grup. La Taula del Congrés va donar el seu vistiplau gràcies a la majoria que sumen PSOE i Sumar, que al seu torn es van fer amb el control de l'òrgan de govern de la Cambra amb els vots dels partits independentistes catalans.
Disposar de grup propi comporta importants beneficis polítics, econòmics i de recursos. Qui ho aconsegueix assegura presència i veu diferenciada en tots els debats, almenys un representant a les comissions parlamentàries, a la Diputació Permanent i a la Junta de Portaveus, així com una pregunta en cada sessió de control al Govern. Des del punt de vista econòmic, suposa accedir a majors subvencions i a les ajudes pel "mailing".
Debat sobre la proporcionalitat i la dissolució de grups
Durant la tramitació en comissió es va rebutjar una esmena del PP que pretenia posar fi al principi d'equitat entre grups parlamentaris vigent des de 1982. Els "populars" defensaven aplicar un criteri de proporcionalitat perquè subvencions, temps d'intervenció i mitjans materials es distribueixin en funció del nombre de diputats que integren cada grup.
El PP també planteja, i tornarà a portar aquest dijous al Ple, modificar l'actual article 27 perquè, quan el nombre de membres d'un grup diferent del Mixt "es redueixi durant el transcurs de la legislatura a menys del mínim exigit per a la seva constitució", dit grup quedi automàticament dissolt i els seus diputats passin al Mixt. En aquest moment, el Reglament només preveu la dissolució si el grup baixa "a un nombre inferior a la meitat del mínim exigit".
Igualment, la comissió va tombar la proposta del PP de suprimir la figura del diputat associat, prevista en el Reglament tot i que gairebé no s'utilitza. Aquesta figura permet que aquells que no s'adscriguin a cap grup a l'inici de la legislatura puguin associar-se posteriorment a un ja constituït per evitar integrar-se en el Mixt.
Les propostes de Vox contra els canvis de grup
Vox, per la seva banda, tornarà a defensar en el Ple l'esmena que li va ser rebutjada en comissió per eliminar el precepte del Reglament que permet canviar d'un grup parlamentari a un altre, excepte al Mixt, durant els cinc primers dies de cada període de sessions. Amb aquesta modificació, la formació de Santiago Abascal pretén acabar amb les cessió temporals de diputats entre grups.
A més, Vox insistirà en la seva proposta d'impedir que puguin formar grup parlamentari al Congrés aquells partits que s'hagin presentat a les eleccions integrats en una mateixa coalició, amb l'objectiu de limitar la fragmentació interna de la Cambra.