Entre retrets de tot tipus, a esquerra i dreta, el Govern va trobar aquest dijous al Congrés suports suficients per tirar endavant la convalidació de la última pròrroga del decret-llei ‘anticrisi’.
La pròrroga manté els descomptes sobre els carburants en una retirada gradual, i ajudes focalitzades a professionals del transport i el sector primari, els més afectats per l'augment dels preus energètics a causa de la guerra a l'Iran.
La mesura estrella, no obstant això, és la desaparició del conegut impost de generació, l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica que paguen les elèctriques, i per al qual es preveu una reducció progressiva fins a la seva desaparició a partir de 2028.
A els 1.825 milions d'euros d'impacte d'aquest segon decret-llei hi ha d'afegir altres 2.700 milions en menor recaptació per aquesta retirada entre 2027 i 2028, va citar el vicepresident econòmic, Carlos Cuerpo, que va apuntar que aquesta mesura era “una petició insistente de la indústria” i està “en consonància amb les propostes de diversos grups”.
Particularment, del PP, Junts i PNV, però que també va ser recolzada per Esquerra Republicana aquesta legislatura. Amb una mesura de tal calat, i amb tant impacte econòmic –Cuerpo cita que la rebaixa impactarà en una minoració de la factura d'empreses i llars del 6%--, el Govern s'assegurava la convalidació.
Malgrat no avançar-ho a la tribuna, ni PP ni Junts bloquejaran el decret-llei. Els ‘populars’ apunten a l'abstenció i els independentistes catalans, malgrat les crítiques en el debat, recolzaran la convalidació al celebrar la incorporació de moltes de les seves propostes.
Josep Maria Cruset, diputat de Junts, va exigir en tot cas mesures estructurals, centrades particularment en la indústria, per assegurar la seva viabilitat. Idoia Sagastizabal, del PNV, va celebrar que les mesures del decret-llei fossin focalitzades i es centraven en els sectors professionals més afectats.
I ERC i Bildu van pressionar l'Executiu per redoblar esforços en polítiques mediambientals, amb la paradoxa, va relatar Mikel Otero (Bildu), que gran part de l'esforç fiscal del decret-llei va dirigit a subvencionar els carburants.
També va afeure Podemos, a través del seu diputat Javier Sánchez Serna, “la subvenció a la indústria petroliera”. El diputat ‘morado’ va criticar al vicepresident Cuerpo que, en lloc de limitar els marges de beneficis, tracti de intimidar-les amb una llista de gasolineres no complidores. “No baixaran els preus per sortir en una llista”, va assegurar.