El Ple del Congrés celebrarà aquest dijous una sessió extraordinària en la qual està previst que s'aprovi la reforma del Reglament de la Cambra destinada a facilitar que les formacions minoritàries puguin comptar amb grup parlamentari propi. La modificació, promoguda per ERC, Junts, Podemos, Compromís i el BNG, s'aplicarà ja en la pròxima legislatura i compta amb l'oposició de PP i Vox.
L' iniciativa dels socis parlamentaris de Pedro Sánchez persegueix rebaixar del 5 al 3% el llindar de vot estatal necessari per formar grup propi, i reduir del 15 al 10% el percentatge exigit a les províncies on obtinguin representació.
En la reunió de la ponència s'incorporà a més una esmena plantejada "in voce" per Junts que flexibilitza encara més les condicions per crear grup. Mentre que la regulació vigent obliga a aconseguir almenys el 10% dels vots en totes les circumscripcions en les quals es concorre, la proposta de la formació de Carles Puigdemont fixa que aquest percentatge només hagi d'assolir-se en aquelles on s'aconsegueixi escó.
Avantatges polítiques i econòmiques del grup propi
Al començament d'aquesta legislatura, ni ERC ni Junts complien les exigències del Reglament de 1982 i van recórrer a la cessió temporal de diputats per part del PSOE i de Sumar per poder constituir grup. La Mesa del Congrés ho autoritzà gràcies a la majoria que sumen PSOE i Sumar, que es feren amb el control de l'òrgan de govern de la Cambra amb els vots dels partits independentistes catalans.
Disposar de grup parlamentari comporta importants beneficis en el pla polític, econòmic i de recursos. Garantix veu pròpia en tots els debats, almenys un representant a les comissions, a la Diputació Permanent i a la Junta de Portaveus, així com una pregunta en cada sessió de control al Govern. En l'àmbit econòmic, implica rebre més subvencions i accedir a les ajudes per al "mailing".
PP i Vox intenten endurir les regles internes
Durant la tramitació en comissió es va rebutjar una esmena del PP que pretenia suprimir el principi d'igualtat entre grups parlamentaris vigent des de 1982. Els 'populars' defensaven aplicar un criteri estrictament proporcional perquè les subvencions, els temps d'intervenció i els mitjans materials es distribuïssin en funció del nombre de diputats de cada grup.
El PP també va plantejar, i tornarà a plantejar aquest dijous en el Ple, reformar l'article 27 perquè, quan un grup diferent del Mixt "es redueixi durant el transcurs de la legislatura a menys del mínim exigit per a la seva constitució", quedi automàticament dissolt i els seus integrants passin al Grup Mixt. La norma actual només preveu la dissolució quan el nombre de membres baixa "a un nombre inferior a la meitat del mínim exigit".
Igualment, la comissió va tombar la proposta del PP de suprimir la figura del diputat associat, una possibilitat recollida en el Reglament però gairebé utilitzada, que permet als parlamentaris que a l'inici de la legislatura no s'integrin en cap grup associar-se posteriorment a un ja constituït per no quedar en el Mixt.
Vox, per la seva banda, tornarà a portar al Ple l'esmena que va ser rebutjada en comissió per eliminar l'article que permet canviar de grup parlamentari, excepte al Mixt, durant els cinc primers dies de cada període de sessions, amb la intenció d'acabar amb les cessió temporals d'escons.
A més, la formació de Santiago Abascal insistirà en la seva proposta d'impedir que puguin constituir grup propi al Congrés aquells partits que s'hagin presentat a les eleccions integrats en una mateixa coalició.