El Consell de Ministres reforça la sobirania científica i tecnològica d’Espanya

El decret llei reial aprovat aquest divendres permetrà oferir millors salaris a investigadors de prestigi, agilitzar la compra d’equipament científic i facilitar la creació d’empreses a partir dels descobriments dels centres públics

EuropaPress 7929340 ministra ciencia innovacion universidades diana morant rueda prensa consejo

EuropaPress 7929340 ministra ciencia innovacion universidades diana morant rueda prensa consejo

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 20 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres un reial decret llei per reforçar la sobirania científica i tecnològica d’Espanya que preveu la creació de una xarxa inicial de 20 centres públics d’investigació amb un règim especial d’autonomia i flexibilitat administrativa. La mesura permetrà agilitzar la contractació d’investigadors de prestigi internacional, oferir condicions salarials més competitives i facilitar l’adquisició d’equipament científic, a més d’impulsar la creació d’empreses vinculades als descobriments desenvolupats en aquestes institucions.

Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha explicat que l’objectiu és reduir la dependència tecnològica d’altres països i convertir els avenços de la investigació pública en noves tecnologies, activitat empresarial i ocupació de qualitat. El decret també incorpora mesures que s’estendran al conjunt del sistema públic d’investigació i un tercer bloc destinat a estimular la inversió privada en I+D+i.

Règim especial

La principal novetat del reial decret llei és la creació d’un grup de centres d’interès nacional per a la sobirania científica i tecnològica, integrat inicialment per 20 institucions públiques d’investigació d’excel·lència que treballin en tecnologies considerades estratègiques.

Podran acollir-se a aquest règim institucions públiques de naturalesa diferent, inclosos consorcis, fundacions públiques i entitats acreditades com a centres d’excel·lència Severo Ochoa o unitats Maria de Maeztu. La seva selecció es realitzarà mitjançant un procediment interministerial i haurà de rebre posteriorment l’aprovació del Consell de Ministres.

El règim excepcional tindrà una durada inicial de cinc anys, amb possibilitat de prorrogar-se durant altres cinc. A més, s’avaluarà al tercer any per analitzar els seus resultats i estudiar una possible ampliació a nous centres.

Els avantatges administratius no s’aplicaran de manera indiscriminada a tota l’activitat de les institucions seleccionades, sinó únicament a les línies d’investigació directament relacionades amb les deu àrees tecnològiques estratègiques identificades per la Comissió Europea i recollides a les estratègies espanyoles.

Entre aquestes tecnologies hi ha la intel·ligència artificial, els semiconductors avançats, la biotecnologia, les tecnologies quàntiques, l’energia i l’espai. Segons Morant, són àmbits fonamentals per a la seguretat econòmica, la competitivitat internacional i l’autonomia tecnològica d’Espanya.

Més flexibilitat per contractar investigadors i comprar equipament científic

Amb el nou règim, els centres seleccionats disposaran de més autonomia per gestionar els seus recursos i competir amb les grans institucions científiques internacionals.

Morant ha explicat que un dels obstacles actuals és la dificultat per incorporar amb rapidesa investigadors de prestigi reconegut i oferir-los retribucions comparables a les d’altres centres estrangers. El decret pretén proporcionar eines per superar aquestes limitacions i facilitar l’atracció de talent.

També permetrà agilitzar l’adquisició d’equips científics necessaris per desenvolupar recerques estratègiques, reduint les demores que poden provocar determinats procediments administratius.

La ministra ha defensat que Espanya ja disposa de grups de recerca capaços de competir i col·laborar amb les principals institucions internacionals, però considera necessari dotar-los d’una estructura de gestió més flexible davant l’acceleració tecnològica i la creixent competència entre les grans potències.

Els investigadors públics podran crear empreses i desenvolupar els seus descobriments

Una altra de les novetats és l’impuls a la transferència de coneixement, amb mesures destinades a facilitar que els descobriments científics puguin convertir-se en productes, tecnologies i projectes empresarials.

El règim especial permetrà als centres seleccionats crear empreses o participar-hi per desenvolupar comercialment els resultats de les seves recerques, afavorint que els avenços científics arribin al teixit productiu.

A aquestes possibilitats s’hi sumen reformes d’abast més gran que s’estendran a tot el sistema públic de recerca. Entre elles hi ha l’autorització perquè els investigadors dels organismes públics puguin establir contractes amb empreses destinats a desenvolupar i aplicar els seus descobriments.

Morant ha explicat que aquesta possibilitat ja existeix per al professorat universitari i que el Govern ha decidit estendre-la als investigadors dels organismes públics de recerca.

També se simplificaran els procediments administratius necessaris per subscriure acords de col·laboració entre centres públics i entitats privades, amb la finalitat de facilitar projectes conjunts i accelerar l’aplicació industrial dels resultats científics.

Millors salaris per als investigadors que capten finançament extern

Les mesures del segon bloc del decret beneficiaran les institucions que no formin part de la nova xarxa de 20 centres. Entre elles destaca la possibilitat de millorar les retribucions d’investigadors distingits que aconsegueixin finançament extern, tant de fonts públiques com privades.

Tal com ha detallat la ministra, els centres podran aprofitar els recursos obtinguts per aquests professionals per augmentar els seus salaris i, així, millorar la seva capacitat per atraure investigadors internacionals.

El decret també facilitarà la doble afiliació d’investigadors a diferents institucions i la seva mobilitat entre centres, amb l’objectiu de afavorir la col·laboració científica i aprofitar millor els recursos i les capacitats del sistema públic.

Aquestes reformes busquen reduir les dificultats administratives que afecten la contractació, la mobilitat professional i les relacions entre les institucions científiques i les empreses.

El Govern vol augmentar la inversió privada en I+D+i

El tercer bloc de mesures està dedicat a incentivar la inversió empresarial en recerca, desenvolupament i innovació.

Morant ha reconegut que Espanya ha incrementat la seva inversió conjunta en I+D+i durant els últims anys, però ha advertit que l’aportació del sector privat continua per sota de la mitjana europea i dels nivells que considera necessaris.

La ministra ha defensat l’ús de la inversió pública com a instrument per atraure recursos empresarials i afavorir el desenvolupament de noves tecnologies i projectes industrials.

Aquesta orientació enllaça amb l’Estratègia Nacional Deep Tech 2026-2030, aprovada pel Govern al maig, que preveu mobilitzar més de 8.000 milions d’euros fins al 2030 per reforçar el desenvolupament de tecnologies avançades i la seva aplicació empresarial.

La sobirania tecnològica, una prioritat per al Govern

Durant la seva compareixença, Morant ha vinculat l’aprovació del decret amb les lliçons apreses durant la pandèmia, quan la capacitat científica i tecnològica pròpia va resultar determinant per respondre a l’emergència sanitària.

Segons ha explicat, Espanya ha reforçat les seves capacitats d’investigació durant els últims anys, encara que l’acceleració tecnològica i la competència internacional exigeixen noves reformes per mantenir aquest avenç. La ministra considera que disposar de tecnologies pròpies resulta essencial per reduir la dependència exterior, millorar la seguretat econòmica i reforçar la capacitat de decisió del país.

La norma s’haurà de convalidar pel Congrés dels Diputats en un termini de 30 dies.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procés parlamentari que ha de seguir un reial decret llei després de ser aprovat pel Consell de Ministres a Espanya?

Després d'aprovar-se al Consell de Ministres, un reial decret-llei ha de sotmetre's al Congrés dels Diputats, que decideix si el manté vigent mitjançant la seva convalidació o el deroga. Si el convalida, pot acordar després tramitar-lo com a projecte de llei per introduir canvis. Són dues decisions diferents i successives: mantenir la norma i obrir la seva modificació parlamentària.

1. Publicació i remissió al Congrés

El reial decret-llei es publica al Butlletí Oficial de l'Estat i es remet al Congrés. Pot produir efectes des de la data d'entrada en vigor que estableixi, sense esperar la votació parlamentària: és una disposició amb força de llei inicialment provisional.

Des de la seva publicació pot incloure's a l'ordre del dia per al seu debat, conforme a l'article 151 del Reglament del Congrés.

2. Pronunciament dins de trenta dies

L'article 86.2 de la Constitució exigeix que el Congrés es pronunciï expressament sobre la seva convalidació o derogació dins dels trenta dies següents a la seva promulgació. No n'hi ha prou amb iniciar el tràmit: ha de celebrar-se la votació.

Sobre el còmput, la STC 32/2026 parla de trenta dies hàbils següents a la seva publicació, per aplicació de l'article 90.1 del Reglament. Aquest termini correspon al control inicial, no a l'aprovació d'una eventual llei posterior.

3. Debat i votació del text complet

Un membre del Govern exposa les raons que van justificar aprovar el decret-llei. Després se celebra el debat parlamentari conforme a les regles dels debats de totalitat, amb intervenció dels grups.

La votació afecta al conjunt del text: en aquesta fase no poden introduir-se esmenes ni aprovar-se unes parts i rebutjar-se altres. Els vots afirmatius donen suport a la convalidació; els negatius, a la derogació.

Es necessita majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra, amb assistència de la majoria dels membres de l'òrgan. El Senat no intervé en aquesta decisió.

4. Efectes de la decisió
  • Si es convalida: continua vigent com a reial decret-llei. La convalidació elimina la seva provisionalitat, però no el converteix automàticament en una llei parlamentària.
  • Si es rebutja: queda derogat. Això no equival per si mateix a anul·lar retroactivament tots els efectes produïts mentre va estar vigent.
  • Si venç el termini sense convalidació: queda automàticament derogat, segons la jurisprudència constitucional citada.

L'acord de convalidació o derogació ha de publicar-se al BOE.

5. Possible tramitació com a projecte de llei

Un cop convalidat, la Presidència pregunta si algun grup desitja tramitar-lo com a projecte de llei. Si ho sol·licita, se celebra una segona votació, també per majoria simple.

Si s'aprova, comença el procediment d'urgència: els terminis del Congrés es redueixen, com a regla general, a la meitat. Ara sí poden presentar-se esmenes per modificar-lo, encara que no esmenes de totalitat de devolució, que demanarien rebutjar íntegrament el projecte. En aquesta fase intervenen Congrés i Senat.

Mentre es tramita, el decret-llei convalidat segueix vigent. Si no es sol·licita aquesta via o es rebutja, roman vigent sense obrir-se una fase d'esmenes.

6. Si el Congrés està dissolt

Quan el Congrés està dissolt o ha expirat el seu mandat, decideix la Diputació Permanent, que manté determinades funcions parlamentàries entre legislatures. Pot convalidar o derogar i, si escau, tramitar el text com a projecte de llei urgent.

En canvi, fora dels períodes ordinaris de sessions, però sense dissolució, correspon convocar un Ple extraordinari: la Diputació Permanent no substitueix automàticament el Ple.

Quines són les competències i trajectòria política de Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats?

Diana Morant Ripoll és ministra de Ciència, Innovació i Universitats, cartera que dirigeix des de novembre de 2023, després d'haver estat ministra de Ciència i Innovació des de juliol de 2021. La seva responsabilitat abasta la política científica, la innovació i la política universitària estatal. La seva trajectòria política va començar a Gandia i combina experiència municipal, responsabilitats en el Govern d'Espanya i la direcció del PSPV-PSOE.

Formació i perfil professional

Nascuda a Gandia, València, el 1980, és enginyera de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de València. Abans de dedicar-se plenament a la política va treballar com a enginyera en el sector privat. La seva formació tècnica precedeix, per tant, la seva incorporació a la gestió pública i a la seva posterior responsabilitat sobre recerca, desenvolupament tecnològic i universitats, segons la biografia oficial del Ministeri.

Quines són les seves competències?

Com a titular del departament, dirigeix les polítiques estatals que connecten la generació de coneixement amb la seva aplicació econòmica i social. Els seus principals àmbits de responsabilitat són:

  • Ciència i recerca: planificació, finançament i coordinació del sistema espanyol de recerca, desenvolupament i innovació, conegut com a I+D+i, així com impuls de la recerca pública i privada.
  • Innovació i transferència: promoció de la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses perquè els resultats científics es converteixin en tecnologies, productes i serveis.
  • Personal investigador: programes de formació, incorporació, estabilització i mobilitat de qui desenvolupen la seva carrera en la recerca.
  • Organismes científics: direcció i coordinació de les estructures estatals vinculades a la ciència i dels seus instruments de finançament.
  • Universitats: política universitària estatal, coordinació amb les comunitats autònomes i desenvolupament de la legislació universitària.
  • Dimensió internacional: participació espanyola en programes europeus i internacionals de ciència i innovació.

La incorporació d'Universitats al novembre de 2023 va reunir en un mateix ministeri àrees que durant la legislatura anterior havien estat separades. Aquest àmbit exigeix coordinació amb les comunitats autònomes, les universitats, els organismes de recerca i els sectors productius, com recull la presentació institucional de la ministra.

Trajectòria institucional i política

  • 2011-2015: regidora de Gandia. Va iniciar la seva trajectòria institucional en el grup municipal socialista.
  • 2014-2022: secretària general del PSPV-PSOE de Gandia. Va ocupar la direcció local del partit des de juny de 2014 fins a maig de 2022.
  • 2015-2021: alcaldessa de Gandia. Va accedir a l'Alcaldia el juny de 2015, va revalidar el càrrec el 2019 i el va deixar el juliol de 2021 per incorporar-se al Govern central.
  • 2015-2017: diputada provincial a València. Va compatibilitzar aquesta responsabilitat amb l'Alcaldia i va exercir funcions relacionades amb mancomunitats i comarcalització.
  • 2021-2023: ministra de Ciència i Innovació. Pedro Sánchez la va incorporar a l'Executiu el juliol de 2021, en substitució de Pedro Duque.
  • 2023: diputada per València. Va ocupar un escó al Congrés entre el 17 d'agost i el 6 de desembre.
  • Des de novembre de 2023: ministra de Ciència, Innovació i Universitats. Va mantenir Ciència i Innovació i va afegir la responsabilitat universitària.

També va formar part del Consell de Turisme valencià entre 2015 i 2021, de l'òrgan decisori de Spain Convention Bureau entre 2016 i 2019 i del Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de València entre 2020 i 2021. Aquestes etapes apareixen en el seu perfil de La Moncloa.

Responsabilitats al partit

Entre octubre de 2021 i octubre de 2024 va ser secretària de Ciència, Innovació i Universitats de l'Executiva Federal del PSOE. Al març de 2024 va assumir la Secretaria General del PSPV-PSOE, rellevant Ximo Puig i convertint-se en la primera dona al capdavant de l'organització. A més, al juliol de 2026 va ser proclamada candidata socialista a la Presidència de la Generalitat per a les autonòmiques previstes el 2027, segons va informar Demócrata.

Quins requisits legals han de complir les institucions per ser seleccionades com a centres d'interès nacional per a la sobirania científica i tecnològica?

En les fonts consultades no s'ha localitzat una regulació que estableixi, amb aquesta denominació exacta, els «centres d'interès nacional per a la sobirania científica i tecnològica». Per tant, no seria correcte atribuir-los una llista de requisits legals de selecció. Sí que apareixen disposicions relacionades amb la sobirania tecnològica i amb entitats científiques de referència, però regulen figures diferents i les seves condicions no poden traslladar-se automàticament a la que menciones.

La distinció jurídica fonamental

Cal separar tres qüestions: el reconeixement d'una institució com a centre, la seva participació en un òrgan d'assessorament i la concessió de finançament per a projectes. Cadascuna pot tenir regles diferents. Rebre una subvenció o participar en una estructura de coordinació no equival, per si mateix, a obtenir una declaració d'interès nacional.

La Ordre PJC/809/2025, de 23 de juliol, publica l'acord que crea el Comitè Nacional de Seguretat i Sobirania Tecnològica. El seu objecte és organitzar la coordinació i el seguiment del Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa, no establir una acreditació general de centres científics.

L'acord inclou entre les seves funcions fomentar la col·laboració entre organismes de recerca, empreses, institucions financeres, infraestructures científic-tecnològiques, organitzacions socials i Govern. També estableix un Consell Assessor amb representants d'organitzacions i empreses expressament esmentades. Aquestes previsions no constitueixen requisits de selecció de centres d'interès nacional.

Què exigeix una regulació concreta relacionada

Un exemple diferent és el Reial Decret 317/2025, de 15 d'abril, sobre subvencions directes a entitats de referència en comunicacions quàntiques, publicat al BOE del 28 d'abril. El seu article 4 identifica expressament les entitats beneficiàries: no configura una convocatòria oberta perquè qualsevol institució sol·liciti una declaració d'interès nacional.

Per a aquestes beneficiàries, l'article 5 sí que estableix obligacions concretes:

  • Compliment administratiu: atendre les obligacions generals de la Llei General de Subvencions i les relatives a Hisenda i Seguretat Social.
  • Execució del projecte: acceptar l'ajuda i realitzar les actuacions conforme al projecte i a la resolució de concessió.
  • Col·laboració formalitzada: signar i presentar un acord entre totes les beneficiàries abans de finalitzar les actuacions.
  • Accés i propietat de resultats: regular en aquest acord l'ús de les infraestructures, la propietat intel·lectual i industrial i les patents.
  • Obertura d'instal·lacions: preveure l'accés de futurs usuaris públics i privats, amb especial atenció a les pimes.
  • Seguiment: constituir una comissió amb participació de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial.
  • Recursos humans i justificació: executar almenys el 20 % del pressupost finançat de cada beneficiària en costos de personal, acreditar objectius i despeses i mantenir una comptabilitat diferenciada.

El decret exigeix a més conservar la documentació justificativa durant un mínim de cinc anys i reconèixer públicament el finançament rebut. La manca de l'acord de col·laboració en les condicions i termini establerts pot donar lloc a la devolució total de l'ajuda.

Conclusió per a una institució interessada

Aquestes obligacions corresponen a una ajuda específica, no a la categoria que preguntes. Amb la informació localitzada no es pot afirmar que existeixi per a ella una forma jurídica obligatòria, un pressupost mínim, una composició determinada del govern del centre o un procediment general de selecció. Si m'indiquessis la norma, convocatòria o document on apareix l'expressió, podré distingir els requisits vinculants dels simples criteris de valoració i precisar qui decideix la selecció.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és la principal novetat del reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres per reforçar la sobirania científica i tecnològica?

Pregunta" 1 de 3

Quines àrees tecnològiques estratègiques es mencionen com a prioritàries en el decret?

Pregunta" 2 de 3

En quin termini ha de ser convalidat el reial decret llei pel Congrés dels Diputats?

Pregunta" 3 de 3