El Govern ha patit aquest dijous una nova derrota parlamentària, en aquesta ocasió a la Diputació Permanent del Congrés, en no aconseguir frenar l’anul·lació d’un altre decret llei, el decimocuarto que se li cau en el que va de legislatura. Comptant les votacions celebrades tant al Ple com a l’únic òrgan que continua en marxa després de la dissolució de les Corts, el PSOE acumula ja 42 votacions de lleis perdudes.
Pedro Sánchez va decidir dissoldre les Corts després que el 2 d’octubre el Ple rebutgés els dos decrets de l’habitatge aprovats pel Govern després del desnonament de Maricarmen Abascal i les acampades per l’habitatge. Més tard, el Consell de Ministres va donar llum verda a altres dos textos molt semblants, la convalidació dels quals s’ha sotmès aquest dijous al criteri de la Diputació Permanent.
En aquest fòrum, l’aritmètica parlamentària resultava, en principi, més favorable a l’Executiu. Al Ple, PP, Vox, Junts i UPN havien unit les seves forces per tombar els dos decrets amb els 178 vots que sumaven davant els 172 de la resta del semicercle. Tanmateix, a la Diputació Permanent UPN ja no té representació, en assumir Podem la veu de tot el Grup Mixt, i l’oposició es queda en 34 vots, els mateixos que apleguen PSOE, Sumar, ERC, Bildu i la formació morada.
La decisió quedava així en mans del PNV, que ha donat suport al decret amb un paquet més ampli de mesures per intervenir en el mercat de l’habitatge, però ha mantingut el seu rebuig al que incloïa els contractes d’arrendament indefinits, que en conseqüència ha quedat derogat.
Juntament amb aquests 14 decrets llei, el Govern ha vist fracassar en aquest temps dos projectes de llei. El Ple també ha rebutjat vuit proposicions de llei impulsades pel PSOE i set promogudes pels seus socis parlamentaris que l’Executiu havia donat suport, mentre que ha acceptat tramitar, tot i el vot en contra socialista, una dotzena d’iniciatives, en la seva majoria del PP.
Primer revés després de les eleccions i cadena de decrets derogats
El primer decret llei que no va superar el tràmit de convalidació es va ensorrar el desembre de 2023 i incloïa canvis en el servei de Justícia. Altres dos textos van ser anul·lats el mateix dia de gener de 2025: un relatiu al gravamen a les energètiques i l’altre de caràcter 'òmnibus' que contemplava la revalorització de les pensions, ajudes al transport públic, la prohibició de tallar subministraments bàsics a persones vulnerables i mesures per als afectats per la dana.
El juliol de l’any passat es va derogar un quart decret llei, amb mesures per evitar un nou apagament, i el 2026 va arrencar amb la caiguda del conegut com a 'escut social', que recollia l’increment de les pensions i el veto als desnonaments i als talls de llum per impagament.
El 26 de febrer, altres dos decrets van córrer la mateixa sort: un que tornava a incorporar la moratòria de desnonaments i un altre que fixava un límit al preu de determinats serveis de transport i allotjaments en situacions d’emergència.
El 28 d’abril va decaure el decret llei que prorrogava els contractes de lloguer que vencien el 2026 i el 2027, impulsat per Sumar, i el 25 de juny el Congrés va derogar el que pretenia augmentar el finançament de Renfe. Més tard, el 14 de juliol, la Cambra va tombar el decret que proposava que els impostos no deduïbles de RTVE es consideressin cost del servei públic.
Projectes de llei bloquejats, retirats o rebutjats
En aquesta legislatura, el PSOE també ha vist com es feia aigua el projecte de llei per reduir la jornada laboral a 37,5 hores, així com la primera norma que regulava l’Agència Estatal de Salut Pública, que posteriorment es va recuperar amb més fortuna. A més, el maig de 2024, el Govern es va veure obligat a retirar la seva reforma de la Llei de sòl davant la falta de suports suficients per superar el debat de totalitat.
L’Executiu també ha encaixat derrotes amb el camí d’estabilitat pressupostària en diverses ocasions i fins i tot amb el tractat hispanofrancès que el PP va recórrer davant el Tribunal Constitucional per permetre que un ministre francès pogués seure al Consell de Ministres. El 18 de març, la Cambra també va rebutjar dos convenis internacionals relatius a esdeveniments ja celebrats.
A això s’hi suma l’enderroc, en la primera votació, de vuit proposicions de llei promogudes pel PSOE sobre assumptes com la lluita contra la prostitució, la reforma de la llei d’Estrangeria, el testament vital, una iniciativa sobre habitatge pactada amb el PNV, el traspàs de les polítiques d’immigració a Catalunya acordat amb Junts, una altra per analitzar l’impacte en la joventut de totes les normes, una més per habilitar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència com a coordinador de serveis digitals i l’última, el 16 de juny, relativa a l’Institut de les Dones.
També s’han rebutjat set iniciatives legislatives impulsades pels seus socis que comptaven amb el suport del PSOE. Entre aquestes s’hi incloïen propostes del soci minoritari del Govern, com la regulació dels lloguers de temporada, la prohibició d’aprovar expedients de regulació d’ocupació en empreses que traslladin la seva activitat fora d’Espanya o la creació d’una Oficina de Prevenció per a la Corrupció.
Sense superar aquest primer filtre, també van quedar fora les lleis d’ERC per constituir un Consorci Govern-Generalitat encarregat de planificar inversions a Catalunya, la que plantejava nous impostos a partir del tercer habitatge i una del BNG per reduir la jornada laboral. La coincidència de PP, Vox i Junts va resultar determinant per tombar aquestes propostes.
Lleis tramitades malgrat el rebuig del PSOE
En paral·lel, el PSOE ha vist com s’admetia a tràmit una dotzena de proposicions de llei a les quals s’havia oposat. Destaca una de Sumar per reconèixer la nacionalitat als sahrauís nascuts sota administració espanyola, que el PSOE va acabar donant suport, tot i que la iniciativa va decaure amb la dissolució de les Corts.
El PP també va aconseguir que es comencessin a tramitar una proposició de llei d’habitatge, una altra antiokupes i diverses més per reformar els assegurances agraris, relaxar la protecció del llop ibèric, reforçar l’atenció primària a l’estiu, exigir autorització del Congrés per a l’enviament de material militar a l’estranger, modificar la Llei de Costes, transformar el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), revertir el tancament de les centrals nuclears i obligar a sotmetre a votació parlamentària els crèdits extraordinaris per a la despesa militar.
Els 'populars' també van aconseguir tirar endavant una reforma del Reglament del Congrés perquè els ministres hagin de justificar les seves absències en els Plens de control. Moltes d’aquestes iniciatives van prosperar en la fase inicial gràcies que Junts va optar per no votar en contra.
Ara bé, la majoria de PSOE i Sumar a la Mesa del Congrés ha anat prorrogant de manera successiva els terminis de presentació d’esmenes, impedint que aquestes proposicions continuessin el seu tràmit. La mateixa tàctica es va aplicar amb els textos tramesos des del Senat, on el PP disposa de majoria absoluta.
Reprovacions, PNL i rècord de votacions perdudes
Durant aquesta legislatura, el Congrés ha reprovat tres ministres socialistes: el titular de Transports, Óscar Puente, que acumula set reprovatòries a les Corts; el d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la ministra d’Igualtat, Ana Redondo. A més, PP, Vox i Junts es van aliar per aprovar una moció dels 'populars' que instava Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança i a assumir responsabilitats pels casos de corrupció.
El PSOE també ha sortit derrotat en votacions de proposicions no de llei del PP en matèria econòmica, contra la regularització d’immigrants o a favor de l’execució d’ordres d’expulsió. El rècord de revesos en una sola sessió plenària es va produir el 19 de desembre de 2024, quan els socialistes van encadenar 23 derrotes entre esmenes aprovades malgrat la seva oposició i punts de mocions impulsades per l’oposició.
El PP ha convertit en pràctica habitual sotmetre a votació les seves iniciatives punt per punt, cosa que multiplica les possibilitats que el PSOE perdi votacions. A aquesta dinàmica s’hi han sumat de vegades socis del Govern com el PNV i ERC.