El PP exigeix la sortida immediata de Puente i adverteix que "no hauria d'arribar al dimarts" com a ministre

La sol·licitud més recent de compareixença de Pedro Sánchez davant la Diputació Permanent, relativa a l'accident ferroviari d'Urda, va ser registrada el 29 d'octubre de 2026 i està pendent que es resolgui sobre ella. A data d'avui, 30 d'octubre, les fonts consultades no recullen un acord d'admissió, la seva inclusió en un ordre del dia ni una votació. Per tant, hi ha una petició presentada, però no una compareixença del president aprovada o amb data fixada.

Quina sol·licitud s'ha presentat

La iniciativa va ser presentada a primera hora de la tarda del 29 d'octubre per diputats titulars i suplents del Grup Parlamentari Popular que formen part de la Diputació Permanent. L'escrit està dirigit a la Mesa d'aquest òrgan i sol·licita la presència urgent del president del Govern, segons la informació de Demócrata.

L'objecte de la petició és que Sánchez informi sobre les “causes, conseqüències, actuacions i responsabilitat del Govern” en relació amb l'accident ocorregut el 28 d'octubre a Urda, Toledo. No es limita, per tant, a les causes tècniques del sinistre: també reclama explicacions sobre l'actuació de l'Executiu. Aquest és el contingut de l'escrit reproduït per Demócrata el 29 d'octubre.

En quin punt està cada tràmit

• Presentació: consta el registre de la sol·licitud el dijous 29 d'octubre. Aquest és l'esdeveniment concret acreditat fins ara.
• Qualificació i admissió: a les fonts consultades no consta un acord de la Mesa ni una data de qualificació. No s'ha de donar per admesa només perquè hagi estat registrada.
• Convocatòria i ordre del dia: no consta que la petició relativa a Sánchez hagi estat incorporada a l'ordre del dia d'una reunió de la Diputació Permanent.
• Debat i votació: no consta que s'hagin celebrat. La informació publicada el 29 d'octubre els situa com a actuacions encara pendents.
• Celebració de la compareixença: no hi ha una data anunciada per a la intervenció del president per aquest assumpte, ni consta que la sol·licitud hagi conclòs per celebració, rebuig o retirada.

La informació de Demócrata assenyala que la petició haurà de debatre's i sotmetre's a votació a la Diputació Permanent, la convocatòria de la qual correspon a la presidenta del Congrés, Francina Armengol. La conseqüència pràctica és que el registre no equival a una citació aprovada: encara falta una decisió sobre la sol·licitud. Tampoc consta a les fonts consultades el seu número d'expedient parlamentari.

No s'ha de confondre amb la compareixença d'Óscar Puente

Existeix una actuació diferent sobre el mateix accident: la compareixença del ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, anunciada per al dimarts 3 de novembre, a les 17.00 hores, davant la Diputació Permanent. Puente la va sol·licitar a petició pròpia, segons la notícia sobre la seva compareixença. Aquesta data correspon al ministre, no a Sánchez, i no acredita que s'hagi aprovat la petició relativa al president.

També s'ha de distingir de sol·licituds anteriors sobre Ceuta, investigacions judicials o reunions del Consell Europeu, que tenien objectes i recorreguts diferents. En particular, l'expedient 210/000152 correspon a una compareixença davant el Ple sobre investigacions judicials i el Consell Europeu, no a aquesta petició per Urda.

En síntesi: la sol·licitud està presentada, sense resolució ni data de compareixença acreditades. L'actualització rellevant serà l'acord que adopti la Mesa o la convocatòria que inclogui expressament aquesta petició per al seu debat.

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible dirigeix la política estatal d'infraestructures, transports i mobilitat sostenible, dins de les competències atribuïdes a l'Estat. Per entendre les seves funcions cal distingir entre les facultats que exerceix personalment com a membre del Govern i les tasques que corresponen al Ministeri, executades mitjançant els seus òrgans i entitats dependents.

1. Funcions generals com a ministre

L'article 4 de la Llei 50/1997, del Govern estableix que els ministres tenen competència i responsabilitat en l'esfera específica de la seva actuació. En particular, correspon al titular de Transports:

• Desenvolupar l'acció del Govern en el seu departament, conforme als acords del Consell de Ministres i les directrius del president.
• Exercir la potestat reglamentària en les matèries pròpies del Ministeri, respectant les lleis i les competències reservades a altres òrgans.
• Exercir les altres atribucions que li confereixin les lleis i les disposicions d'organització i funcionament del Govern.
• Refrendar, quan correspongui, els actes del Rei relacionats amb les seves competències.

Això no significa que pugui adoptar individualment totes les decisions del sector: l'aprovació de projectes de llei i dels reglaments que corresponen al Consell de Ministres competeix a aquest òrgan col·legiat.

2. Àmbits materials del departament

L'article 1 del Reial Decret 253/2024, de 12 de març, publicat al BOE del 13 de març, atribueix al Ministeri la proposta i execució de la política governamental en els següents àmbits:

• Infraestructures de transport: terrestres, aèries i marítimes de competència estatal, juntament amb la planificació i programació de les seves inversions.
• Serveis de transport: control, ordenació i regulació administrativa dels corresponents serveis terrestres, marítims i aeris.
• Mobilitat sostenible: impuls de les seves dimensions social, econòmica i mediambiental, inclosa la mobilitat activa, per garantir desplaçaments segurs i sostenibles amb criteris de justícia social.
• Serveis postals: la seva ordenació normativa.
• Informació geogràfica i ciències de la Terra: impuls i direcció dels serveis estatals d'astronomia, geodèsia, geofísica i cartografia.

3. Planificació, execució i coordinació

Sota la direcció del ministre, la Secretaria d'Estat desenvolupa la planificació estratègica d'infraestructures i serveis, programa inversions i executa infraestructures directament o mitjançant entitats adscrites. Les prioritats comprenen seguretat, manteniment, mobilitat quotidiana, tecnificació i intermodalitat, és a dir, la connexió entre diferents modes de transport.

També impulsa estratègies de mobilitat sostenible, ajudes i instruments econòmics, innovació i aplicació de la política europea de transports. Coopera amb les administracions territorials en els plans de mobilitat urbana sostenible i en la integració urbana d'infraestructures d'interès general.

El reial decret contempla decisions específicament elevades al ministre, com l'autorització per establir i qualificar aeroports civils i les propostes de plans directors d'aeroports d'interès general i de navegació aèria. Així mateix, una unitat directament dependent del titular coordina les relacions internacionals del departament, especialment amb la Unió Europea, en col·laboració amb Exteriors.

4. Organització i límits

Del ministre depenen directament la Secretaria d'Estat i la Subsecretaria. La primera articula les àrees de transport terrestre, aeri i marítim i mobilitat sostenible. A través d'ella s'adscriuen Ports de l'Estat, les autoritats portuàries, Adif, Adif-Alta Velocitat, Renfe-Operadora i Enaire, a més del CEDEX.

Les funcions es distribueixen entre òrgans: no tota autorització, inspecció o actuació operativa correspon personalment al ministre. El Reial Decret 253/2024 va ser modificat pel Reial Decret 690/2025.

Finalment, les seves atribucions han de coordinar-se amb les d'altres ministeris i respectar les competències autonòmiques i locals. Transports no equival a trànsit: la Direcció General de Trànsit pertany al Ministeri de l'Interior, conforme al Reial Decret 1009/2023.

Fátima Báñez va desenvolupar una trajectòria que va combinar l'especialització econòmica al Partit Popular, gairebé set anys al capdavant del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social i una etapa posterior en l'àmbit empresarial. Va ser diputada per Huelva entre 2000 i 2019 i ministra amb Mariano Rajoy entre desembre de 2011 i juny de 2018. Segons el comunicat de CEOE, el seu decés es va confirmar el 29 d'octubre de 2026, després de l'accident ferroviari d'Urda, a Toledo.

Formació i primers passos professionals

Nascuda a San Juan del Puerto, Huelva, el 1967, es va llicenciar en Dret i en Ciències Econòmiques i Empresarials per ICADE, de la Universitat Pontifícia Comillas. Abans de dedicar-se plenament a la política, va treballar al grup empresarial familiar, on va ser responsable d'Estratègia i Desenvolupament Corporatiu entre 1993 i 1997. També va formar part del Consell d'Administració de Ràdio Televisió d'Andalusia entre 1997 i 2000.

La seva incorporació a la direcció del PP andalús es va consolidar durant els anys noranta: va entrar al Comitè Executiu Regional el 1996 i va assumir funcions de coordinació de la Presidència regional el 1997. Aquests primers càrrecs van precedir el seu salt a la política nacional, segons la semblança de Forbes.

Dinou anys al Congrés

Elegida diputada per Huelva el 2000, va mantenir el seu escó fins al 2019. Durant aquests anys va ser portaveu adjunta a la Comissió d'Economia i Hisenda, portaveu de Pressupostos, coordinadora de l'àrea econòmica i portaveu adjunta del Grup Popular. La seva tasca parlamentària es va concentrar en assumptes econòmics, pressupostaris i laborals, com recull Demócrata.

Després d'abandonar el Govern, va tornar a l'activitat parlamentària i va presidir la Comissió d'Afers Exteriors entre novembre de 2018 i març de 2019. La seva sortida de la política activa es va produir el 2019, després de gairebé dues dècades com a diputada.

Ministra durant la crisi econòmica

Rajoy la va nomenar ministra d'Ocupació i Seguretat Social el desembre de 2011. Va romandre en el càrrec durant els seus dos governs, fins a la moció de censura de juny de 2018. Va ser la primera dona a dirigir la cartera laboral des de la restauració de la democràcia.

La seva principal actuació va ser la reforma laboral de 2012, que va modificar les regles de l'acomiadament, la negociació col·lectiva i la flexibilitat empresarial. Va ser una de les decisions més controvertides del seu mandat i va provocar una intensa oposició sindical. També va estar al capdavant de la reforma de pensions de 2013. Ambdues reformes van marcar la seva gestió durant la crisi econòmica, segons el repàs de Demócrata.

A més, entre el 16 d'agost i el 4 de novembre de 2016 va assumir provisionalment el despatx ordinari de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, sense deixar Ocupació. No va ser nomenada titular de Sanitat: va gestionar temporalment les seves competències durant el Govern en funcions, com precisa ConSalud.

L'etapa empresarial i social

El desembre de 2019 es va incorporar com a consellera independent a Laboratorios Rovi. Posteriorment va ocupar responsabilitats en societats del grup Iberdrola, inclosa la seva filial mexicana, Avangrid i Iberdrola Energia Internacional. També va presidir l'Institut de Talent i Innovació EYSagardoy.

A l'abril de 2020 va entrar al patronat de la Fundació CEOE i al juliol va assumir-ne la presidència. Des d'allà va centrar la seva activitat en formació, ocupabilitat, inserció laboral i projectes socials vinculats a les empreses. Aquesta responsabilitat, que va mantenir fins al seu decés, va tancar una carrera que va passar de la representació parlamentària i la gestió ministerial als consells empresarials i l'acció social.