En directe, el Senat vota la reforma de la passarel·la RETA

La reforma de la dita “passarel·la RETA” s’està tramitant mitjançant la Proposició de Llei 122/000143 de modificació del text refundit de la Llei General de la Seguretat Social sobre les mutualitats alternatives. Al Congrés, la iniciativa ja ha superat la fase de ponència i comissió, i l’informe ha estat elevat al Ple, on està pendent la votació final sobre el conjunt. Al Senat figura ja amb número 624/000008, però la tramitació efectiva en aquesta Cambra no pot començar fins que el Congrés aprovi el text. Per a la seva aprovació definitiva resten, per tant, el debat i votació plenària al Congrés, el pas pel Senat (amb possibilitat d’esmenes o veto) i, finalment, la sanció i publicació al BOE.

Situació al Congrés dels Diputats

L’iniciativa clau per a la passarel·la es titula “Proposició de Llei de modificació del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refundit de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb les mutualitats alternatives regulades en les seves disposicions addicionals 18a i 19a”, presentada pel Grup Parlamentari Socialista. Va ser admesa a tràmit i publicada inicialment al Butlletí de les Corts el 29/11/2024, en estat “pendent de qualificació i admissió” (text inicial al BOCG 162-1).

Posteriorment, la Mesa del Congrés va encarregar l’aprovació amb competència legislativa plena a la Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions, obrint un termini d’esmenes que va expirar el 3/6/2025 (BOCG 162-3). Es van presentar nombroses esmenes de tots els grups, i el 7/5/2026 es va publicar l’informe de ponència, que ja perfila el règim de la passarel·la, inclosa la data de tancament de l’alternativitat i les disposicions transitòries (informe de ponència).

El 1/6/2026 la Comissió va aprovar el seu dictamen i el va remetre al Ple, juntament amb els escrits de manteniment d’esmenes per al debat plenari. Aquest dictamen es va publicar el 4/6/2026 (dictamen de la Comissió) i posteriorment, el 3/7/2026, s’ha difós una nova publicació associada a la mateixa iniciativa (publicació recent). L’últim estat registrat és: dictamen aprovat a Comissió i remès al Ple, pendent de debat i votació final. És a dir, encara no s’ha produït la votació definitiva del Congrés sobre el conjunt del text.

Situació al Senat

Al Senat, la proposició de llei apareix identificada com a 624/000008, però no consta encara que s’hagi rebut el text aprovat pel Ple del Congrés ni que s’hagi iniciat formalment la seva tramitació (registre, qualificació i enviament a comissió). Per tant, a dia d’avui la reforma de la passarel·la RETA no està encara en fase activa de tramitació al Senat; falta el pas previ imprescindible de la votació final al Congrés.

Següents passos per a l’aprovació definitiva

En termes procedimentals, i aplicant-ho a aquest cas concret:

• 1. Ple del Congrés: debat final sobre el dictamen de la Comissió i les esmenes mantingudes; la llei s’aprova per majoria simple (més vots a favor que en contra). Si el Ple l’aprova, el text es remet al Senat.
• 2. Tramitació al Senat: el Senat pot:
  • Aprovar el text sense canvis (la llei quedaria llesta per a sanció i BOE).
  • Aprovar esmenes; en aquest cas, el text torna al Congrés, que decideix si accepta o rebutja aquestes esmenes.
  • Plantejar un veto; el Congrés pot aixecar-lo amb majoria absoluta en una primera votació o, transcorreguts dos mesos, amb majoria simple.
• 3. Aprovació definitiva: un cop resoltes eventuals esmenes i vetos, el text es considera definitivament aprovat per les Corts Generals.
• 4. Sanció, promulgació i BOE: el Rei sanciona la llei, es promulga i es publica al Butlletí Oficial de l’Estat, moment en què entra en vigor en la data que disposi la disposició final corresponent.

Altres iniciatives relacionades i context normatiu

En paral·lel existeix una Proposició no de Llei relativa a la regulació del dret d’opció de trasllat al RETA d’advocacia i procuradoria (161/000696, Grup Mixt), amb el text disponible al BOCG D-138, però es tracta d’una iniciativa no vinculant, sense rang de llei.

El debat sobre autònoms i mutualitats s’insereix en un marc més ampli de reformes i reials decrets-llei sobre cotització i protecció social, com: el Reial Decret-llei 1/2025 sobre mesures urgents en matèria econòmica, de transport i Seguretat Social (referència Consell 28/01/2025, BOE 29/01/2025); el Reial Decret-llei 9/2024, finalment rebutjat pel Congrés, que també introduïa ajustos en el règim d’autònoms (referència 23/12/2024, BOE 24/12/2024); el Reial Decret-llei 7/2023 sobre conciliació i atur (BOE 20/12/2023, amb referència complementària en aquesta referència); el Reial Decret-llei 3/2026 de revalorització de pensions i mesures de Seguretat Social (referència 03/02/2026, BOE 04/02/2026); i el Reial Decret-llei 4/2024, de mesures fiscals, energètiques i socials, tramitat també com a projecte de llei (referència 25/06/2024, BOE 27/06/2024, i desenvolupament retributiu en BOE 02/07/2025 i referència 01/07/2025).

A nivell autonòmic i sectorial s’estan movent també normes sobre ocupació autònoma, ajudes i subvencions, amb múltiples bases reguladores i convocatòries en butlletins oficials (per exemple, diverses ordres i resolucions a Canàries, Extremadura, Astúries, Andalusia, Madrid i altres, accessibles en aquests enllaç 1, enllaç 2, enllaç 3, enllaç 4, enllaç 5, enllaç 6, enllaç 7, enllaç 8, enllaç 9, enllaç 10, enllaç 11, enllaç 12, enllaç 13, enllaç 14, enllaç 15, enllaç 16).

El Senat, segons la informació disponible, exerceix un paper de revisió en el procediment legislatiu espanyol: rep les lleis aprovades pel Congrés dels Diputats i pot aprovar-les sense canvis, modificar-les mitjançant esmenes o vetar-les. Si introdueix esmenes, el text torna al Congrés, que decideix si les accepta o les rebutja. Quan el Congrés no accepta les modificacions, pot rebutjar-les per majoria simple i mantenir el text que va aprovar inicialment, de manera que l’última paraula correspon al Congrés. Sobre tractats internacionals i reformes constitucionals o legislatives més específiques, no es disposa d’informació addicional a les fonts consultades, per la qual cosa només és possible descriure amb detall aquest esquema general de funcionament.

Paper del Senat en el procediment legislatiu ordinari

En el procediment legislatiu ordinari, la llei s’inicia i aprova primer al Congrés dels Diputats. Només després d’aquesta aprovació inicial el text passa al Senat, que actua com una cambra que revisa la feina ja realitzada. En aquesta fase, les funcions del Senat es concreten en tres opcions clarament diferenciades:

• Aprovar la llei sense canvis: El Senat pot acceptar íntegrament el text que li arriba des del Congrés. En aquest cas, el contingut de la llei no s’alterarà en aquesta cambra i el procediment avança cap a la seva aprovació definitiva.
• Proposar esmenes: El Senat pot introduir modificacions a l’articulat de la llei. Aquestes modificacions es formulen com a esmenes al text aprovat prèviament al Congrés. Aquesta és una funció rellevant, perquè permet matisar, corregir o precisar el text legislatiu.
• Vetar la llei: El Senat pot rebutjar la llei en el seu conjunt, és a dir, oposar-se al text tal com va ser aprovat pel Congrés. Aquest veto implica que el Senat no només proposa canvis puntuals, sinó que manifesta la seva oposició general al projecte legislatiu.

En tots els casos, la seva intervenció es produeix després de l’aprovació inicial del Congrés. Això significa que el Senat no substitueix la voluntat del Congrés, sinó que la revisa, proposant correccions o, si escau, un rebuig global que el Congrés haurà de considerar.

Relació entre Senat i Congrés quan hi ha esmenes

Quan el Senat opta per introduir esmenes al text legislatiu, s’obre una segona fase clau: el text torna al Congrés dels Diputats, que ha de pronunciar-se sobre aquestes modificacions.

• Si el Congrés accepta les esmenes del Senat, la llei queda aprovada incorporant aquests canvis. D’aquesta manera, les modificacions proposades pel Senat s’integren plenament en el text final.
• Si el Congrés rebutja total o parcialment les esmenes, preval el text aprovat inicialment pel propi Congrés. És a dir, el Congrés no està obligat a assumir les modificacions proposades pel Senat.

Pel que fa a la manera de rebutjar les esmenes del Senat, la informació disponible indica que el Congrés pot fer-ho per majoria simple, és a dir, amb més vots a favor del rebuig que en contra. No s’exigeix una majoria reforçada per deixar sense efecte les propostes de modificació del Senat.

Aquesta regla pràctica té una conseqüència institucional molt clara: el Congrés dels Diputats és la cambra que té l’última paraula en l’elaboració de les lleis, mentre que el Senat actua com a instància revisora la influència de la qual depèn que les seves esmenes siguin assumides pel Congrés.

Veto del Senat i funció de control polític

A més de les esmenes, el Senat pot formular un veto, és a dir, rebutjar la totalitat del text legislatiu que ha rebut. Tot i que la informació disponible es centra especialment en el tractament de les esmenes, el fet mateix que el Senat pugui vetar una llei mostra que la seva funció no és merament formal: pot enviar al Congrés un senyal polític clar de rebuig a una determinada orientació legislativa.

En la pràctica, el veto es tradueix en què el Congrés ha de tornar a debatre el text. Tanmateix, en conservar el Congrés la capacitat de mantenir la seva posició inicial per majoria simple en el cas de les esmenes, el pes decisiu en l’aprovació final de les lleis continua residint a la cambra baixa.

Tractats internacionals i reformes constitucionals

En relació amb les competències del Senat en l’aprovació de tractats internacionals i en la reforma constitucional, les fonts consultades no aporten informació específica sobre procediments, majories requerides o fases concretes d’intervenció de la Cambra Alta. Tampoc es detalla un règim diferenciat per a reformes de lleis orgàniques enfront de lleis ordinàries més enllà de l’esquema general ja descrit d’aprovació al Congrés, revisió al Senat, possible introducció d’esmenes i última decisió del Congrés.

Per tant, des del punt de vista estrictament derivat de la informació disponible, el que es pot afirmar amb seguretat és que el Senat exerceix una funció de revisió i possible modificació dels textos que li remet el Congrés, que les seves esmenes només s’incorporen si el Congrés les accepta i que, quan el Congrés no comparteix els canvis proposats, pot rebutjar-los per majoria simple i mantenir el seu propi text, exercint la decisió final sobre el contingut de les lleis.

En l’ordenament espanyol vigent no existeix un recurs previ d’inconstitucionalitat específic per a tractats internacionals que, pel simple fet d’interposar-se, paralitzi la tramitació parlamentària o la ratificació del tractat. El que hi ha és, d’una banda, un mecanisme de declaració sobre la constitucionalitat dels tractats internacionals davant del Tribunal Constitucional i, d’una altra, el recurs d’inconstitucionalitat ordinari un cop perfeccionat el tractat o la seva llei d’autorització. Per tant, avui no es preveuen requisits subjectius, objectius, formals o temporals d’un “recurs previ” amb efecte suspensiu front a tractats, senzillament perquè aquesta figura va ser derogada.

1. Marc normatiu bàsic

La clau està en la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional, i en la seva modificació per la Llei Orgànica 4/1985, de 7 de juny.

• LO 2/1979, art. 2.1.e: d’acord amb el fragment reproduït a les fonts, el Tribunal Constitucional coneix de la “declaració sobre la constitucionalitat dels tractats internacionals” i del “control previ d’inconstitucionalitat en el supòsit previst a l’article setanta-nou de la present Llei”. Aquest precepte es visualitza en el text de la LO 2/1979 accessible al BOE: Llei Orgànica 2/1979.
• LO 4/1985 suprimeix el recurs previ. Segons el seu preàmbul i articles, la llei:
  • Deroga “el recurs previ d’inconstitucionalitat contra projectes d’Estatuts d’Autonomia i de Lleis Orgàniques”.
  • Disposa que el títol VI de la LO 2/1979 passi a denominar-se “De la declaració sobre la constitucionalitat dels tractats internacionals”.
  • Modifica l’art. 2.1.e perquè es refereixi només a aquesta declaració, sense mantenir el recurs previ general. Tot això es recull a la Llei Orgànica 4/1985.

És a dir: l’únic veritable “recurs previ d’inconstitucionalitat” –que afectava projectes d’Estatuts i lleis orgàniques– va ser expressament eliminat. I no es va crear un recurs previ específic per a tractats, sinó un canal diferent: la declaració de constitucionalitat dels tractats.

2. Declaració sobre la constitucionalitat dels tractats

El títol VI de la LO 2/1979 (després de la reforma de 1985) regula un procediment autònom de declaració sobre la constitucionalitat d’un tractat internacional. Les fonts consultades mostren que:

• El Tribunal coneix en Ple de “la constitucionalitat o inconstitucionalitat dels tractats internacionals”, segons el text intern de la LO 2/1979 localitzat a la investigació.
• El propi règim general de recursos d’inconstitucionalitat de la LO 2/1979 (a la part transcrita) inclou expressament els tractats internacionals entre els actes susceptibles de declaració d’inconstitucionalitat i menciona els subjectes legitimats (President del Govern, Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, i òrgans de les comunitats autònomes quan afecti la seva autonomia).

Tanmateix, en els extractes disponibles de la LO 2/1979 no apareixen regles específiques que atribueixin a aquesta declaració un efecte suspensiu automàtic sobre la tramitació parlamentària o sobre la ratificació, ni es defineixen requisits propis d’un “recurs previ” (terminis molt breus, efectes sobre el calendari parlamentari, etc.).

3. Recurs d’inconstitucionalitat ordinari front a tractats

A més del canal de declaració prèvia, el sistema general de control de normes de la LO 2/1979 –als passatges aportats– inclou:

• La possibilitat d’interposar recurs d’inconstitucionalitat contra “tractats internacionals” un cop que s’han integrat a l’ordenament, juntament amb lleis estatals i autonòmiques i reglaments parlamentaris.
• La legitimació activa ja citada (President del Govern, Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, determinats òrgans autonòmics), recollida expressament a la part de la llei reproduïda a la investigació.

Aquest recurs és un control a posteriori, pensat per revisar normes ja aprovades o tractats ja perfeccionats. Als passatges de la LO 2/1979 que es mostren no s’estableix que tingui un efecte suspensiu automàtic sobre l’aplicació del tractat, ni –per descomptat– sobre la seva tramitació parlamentària, que ja hauria conclòs.

4. Resposta concreta a la teva pregunta

A la llum de tot l’anterior, i amb la informació normativa efectivament disponible a les fonts:

• El “recurs previ d’inconstitucionalitat” com a tal va ser derogat el 1985 per la LO 4/1985, que va suprimir l’art. 79 de la LO 2/1979 i va reordenar el títol VI al voltant de la declaració sobre constitucionalitat dels tractats.
• No existeix avui, en la regulació vigent, un recurs previ d’inconstitucionalitat contra tractats internacionals amb efecte suspensiu de la tramitació. Per tant, no poden detallar-se requisits subjectius, objectius, formals o temporals d’una figura que el legislador va eliminar.
• El que sí existeix és:
  • Un procediment de declaració sobre la constitucionalitat dels tractats internacionals, atribuït al Ple del Tribunal Constitucional (art. 2.1.e LO 2/1979).
  • El recurs d’inconstitucionalitat ordinari front a tractats ja perfeccionats, amb la legitimació prevista a la LO 2/1979.

En conseqüència, si es vol qüestionar l’adequació constitucional d’un tractat, els canals reals són la declaració sobre constitucionalitat i el recurs d’inconstitucionalitat ordinari, però no un recurs previ suspensiu de la tramitació parlamentària, que avui no té cabuda al sistema.

5. Documents relacionats al BOE

Al marge de les dues lleis orgàniques centrals ja citades (LO 2/1979 i LO 4/1985), la investigació s’ha recolzat també en altres resolucions i sentències del Tribunal Constitucional i disposicions sobre tractats internacionals, com, entre altres: Declaració 1/2025, STC 156/2021, STC 80/2007, STC 38/2007, Declaració 1/2004, diverses resolucions sobre l’aplicació del Decret 801/1972 (1984, 1988, 1988, 1994, 1992, 1989, 1991, 1990, 1987, 1987) i diferents tractats i sentències vinculats (recurs 868/1985, recurs 101/1985, Convenio OIT 157, SOLAS 1974, Declaració 1/1992, STC 157/1993, STC 149/1991, STC 58/1982, LO 8/1984, Constitució de la ONUDI).