El president del think tank Atenea i exdirigent de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, sosté que la manca de quadres intermedis en la formació dificultarà que pugui fer-se càrrec de determinats ministeris si finalment aconsegueix articular un govern de coalició amb el PP després de les eleccions generals del 29 de novembre.
Espinosa de los Monteros s’ha pronunciat en aquests termes durant la presentació de l’informe "Votar con criterio", elaborat per Atenea, una guia de vot per als propers comicis que busca oferir una anàlisi detallada de les propostes de PP i Vox, les dues forces cridades a configurar-se com a alternativa a l’Executiu de Pedro Sánchez.
El document enumera les oportunitats i els riscos de donar suport a ambdues formacions i, en el cas de Vox, subratlla que compta amb "pocs gestors". "Governar Espanya exigeix cobrir centenars de llocs: ministeris, secretaries d’Estat, direccions generals, empreses públiques" i "Vox no disposa avui d’un banc de gestors amb experiència per fer-ho", adverteix el centre de pensament, que afegeix que el partit "ha perdut pel camí una bona part dels seus perfils tècnics i parlamentaris més preparats".
Per a Espinosa de los Monteros, aquesta manca de personal qualificat suposa un "hàndicap" a l’hora d’assumir responsabilitats en un eventual gabinet conjunt, especialment en carteres de caràcter més tècnic, com Economia o Hisenda. Recorda que "requereixen persones especialitzades i, si no les tens i les assumes, tindràs certes dificultats" i que "no serveix amb una sola persona", ja que aquests perfils han d’ocupar "les cúpules" dels ministeris.
Atenea no detecta aquest problema en el PP, del qual ressalta que disposa de "milers de persones amb experiència de gestió" repartides per tot el país, entre elles consellers autonòmics, alcaldes, alts funcionaris i tècnics. L’informe també recalca que els populars han governat Espanya en dues ocasions, cosa que per a Espinosa de los Monteros constitueix un "avantatge".
Riscos i fortaleses de Vox i PP
L’anàlisi identifica altres riscos associats al vot a Vox: la poca precisió d’algunes de les seves propostes, que no inclouen memòria econòmica, calendari ni detalls sobre la seva adequació en el marc legal; la forta concentració del poder intern en "un cercle reduït"; i el fet que alguns dels seus aliats europeus, com Viktor Orban, estiguin "molt discutits".
Entre els punts forts de Vox, Atenea destaca la seva claredat de missatge; la seva capacitat per situar determinats temes al centre del debat públic; l’efecte de pressió que ha exercit sobre el PP, empenyent-lo a endurir les seves posicions; i la seva fermesa davant l’independentisme.
En el cas del PP, l’informe crida l’atenció sobre compromisos anteriors incomplerts, els episodis de corrupció que arrossega i el risc que la seva aposta per la centralitat derivi en una «renúncia» a defensar amb nitidesa principis que «el mateix electorat reclama».
Davant d’això, es posa en valor la seva habilitat per articular majories de govern, la seva credibilitat en matèria econòmica —remetent-se a la gestió de la crisi del 2012—, el seu pes en les institucions europees i el fet que el seu tiquet no genera rebuig en l’elector moderat desencantat amb Pedro Sánchez que no es plantejaria donar suport a Vox. «Sense aquest elector no es guanyen unes eleccions generals a Espanya», subratlla el text.
Comparativa programàtica i escenaris electorals
L’informe inclou una comparativa entre les mesures recollides en els programes del PP i Vox i les propostes que Atenea ha llançat en treballs previs sobre pensions o habitatge. El contrast s’estén a àmbits com l’Estat de dret i la qualitat institucional; Ceuta i Melilla i el seu context geopolític; immigració i fronteres; pensions; habitatge; economia i fiscalitat; ocupació i autònoms; i educació.
Durant la presentació, Espinosa de los Monteros ha admès que els programes dels dos partits li resulten «abstractes», tot i que matisa que «l’elector» no necessita tanta «concreció». Des d’una òptica més tècnica, enyor a «memòries econòmiques» o «suport numèric» en alguns apartats.
El treball incorpora també projeccions basades en enquestes de prop de 20 institucions, amb una atenció especial a l’impacte del sistema electoral en cada província. En tres hipòtesis de participació alta, mitjana i baixa, la suma d’escons del PP i Vox se situa en una forquilla d’entre 190 i 197 diputats, amb diversos repartiments interns. Atenea també elabora la seva pròpia estimació —sense incloure dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS)— que eleva el total conjunt a 198 escons.
Un dels annexos examina l’últim escó en disputa a cada província perquè el lector identifiqui on es decideix el repartiment entre blocs i pugui orientar el seu vot amb l’objectiu de maximitzar les opcions de la dreta. Com a exemple, a A Coruña l’últim diputat se’l juguen BNG i PP.
Espinosa de los Monteros subratlla que Atenea demana el suport al bloc de la dreta amb l’objectiu de desallotjar Sánchez de La Moncloa, que considera «la prioritat», però evita sol·licitar explícitament el vot per PP o Vox. Sí que aclareix que no aconsella donar suport a «partits sorgits recentment» dins d’aquest espai ideològic. «Votar PP i Vox és el millor per a Espanya», resumeix.
Governabilitat i futur polític
L’estudi dedica un apartat al que pot passar després de les eleccions, posant el focus en els equips que estarien en condicions d’executar els programes. «No es tracta simplement d’un canvi de govern, treure els altres per posar-hi els meus», adverteix.
En aquest context, l’exdirigent de Vox veu «previsible» que una legislatura sustentada en PP i Vox «no arribi a bon terme», al·legant les dificultats que solen travessar els governs de coalició a tot el món. L’estabilitat dependrà de la fórmula de govern i de la seva capacitat per aplicar les reformes, que, segons el seu parer, s’haurien d’impulsar com més aviat millor.
Preguntat per la possibilitat que Vox opti per un suport extern a l’Executiu, Espinosa de los Monteros considera que el resultat que li atribueixen els sondejos, al voltant de 70 diputats, faria «molt difícil» justificar aquesta opció.
També ha valorat la campanya dels dos partits. Al seu parer, veu Feijóo i el PP en una bona dinàmica, mentre que qualifica de «error» que Santiago Abascal renunciés a l’entrevista ja tancada amb el creador de contingut Jordi Wild, el públic del qual encaixa en gran mesura amb el perfil de l’elector de Vox.
Així mateix, assenyala l’«assimilació» del discurs de Vox i recorda que el 2023 parlaven d’aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya i que les pensions estaven en risc, mentre que en aquesta campanya Abascal apel·la a la «identitat catalana» i garanteix que les pensions es pagaran «sigui com sigui». En aquesta evolució també hi emmarca que en el programa per al 2N no es mencioni la derogació de les lleis de l’avortament o de l’eutanàsia.
Finalment, Espinosa de los Monteros deixa la porta entreoberta per tornar a la primera línia política, en considerar que hi ha actualment un espai ideològic «orfe». Revela que enquestes encarregades després de l’avançament electoral li atorgaven entre vuit i deu escons si hagués decidit concórrer amb una nova formació. Tanmateix, entén que el context no era l’adequat. Al seu parer, en aquesta cita amb les urnes «la gent vota contra alguna cosa, no a favor de alguna cosa».