"Gestió, rigor i experiència": l'escenografia amb què Feijóo busca projectar una alternativa a Sánchez després d'Urda

Les propostes ferroviàries del PP al Congrés tenen tres situacions diferents: iniciatives ja aprovades, una proposició de llei que va caducar el 6 d'octubre de 2026 i sol·licituds de control al Govern. Per tant, no hi ha un únic paquet pendent d'aprovació: convé separar el que va acabar el seu recorregut parlamentari del que necessita execució administrativa o una nova iniciativa.

Proposició de llei: tramitació caducada

La Proposició de Llei per la qual s'adopten mesures en matèria de transport, expedient 122/000153, va ser presentada pel Grup Popular el 23 de gener de 2025, admesa a tràmit el 29 de gener i publicada el 31 de gener. Incloïa la continuïtat de bonificacions al transport públic i ajudes a administracions i usuaris; no era exclusivament ferroviària. La seva tramitació va caducar el 6 d'octubre de 2026, per la qual cosa ja no està pendent d'avançar al Congrés i el seu text no es va convertir en llei mitjançant aquest procediment (text de la proposició).

Propostes que ja van ser aprovades

• Compra de trens d'alta velocitat. La Comissió de Transports va aprovar el 29 de setembre de 2026 una proposició no de llei del PP que demana revisar la licitació de Renfe i, si concurren causes legals, deixar-la sense efecte i convocar-ne una altra. La proposta ja va superar el seu debat i aprovació en comissió; això no cancel·la automàticament el concurs, la modificació del qual requereix decisions de l'entitat contractant (aprovació en comissió).
• Indemnitzacions per retards. El Congrés va aprovar el 13 de novembre de 2025 l'esmena procedent del Senat per recuperar compensacions del 50 % per retards superiors a 15 minuts i del 100 % per retards superiors a 30 minuts. Aquest canvi ja havia superat la decisió parlamentària; no s'ha de confondre amb una proposta encara pendent de debat (aprovació de l'esmena).
• Cumpliment de les obligacions ferroviàries. El Ple va aprovar el 18 de juny de 2026 una altra proposició no de llei del PP per reclamar la recuperació d'indemnitzacions, les dues primeres fases del pla extraordinari de xoc, atenció urgent a passatgers i un protocol d'anàlisi d'incidències que causin més de 20 minuts de retard. El seu recorregut parlamentari va acabar amb l'aprovació; l'execució correspon al Govern (comunicat del PP).
• Actuacions a Galícia. El Ple va aprovar el 6 de febrer de 2024 una iniciativa popular amb tretze mesures ferroviàries: variants i connexions d'alta velocitat, estacions, Corredor Atlàntic, enllaç amb Portugal, millores de línies convencionals, rodalies i mercaderies. També està aprovada, no pendent de tramitació; l'aprovació no acredita per si sola que les obres estiguin executades (acord del Congrés).

Control parlamentari i altres propostes

La petició més recent localitzada és la compareixença urgent de Pedro Sánchez davant la Diputació Permanent, registrada el 29 d'octubre de 2026 pel PP després de l'accident d'Urda. Consta la seva presentació, però no consta en les fonts consultades la seva aprovació o celebració (petició de compareixença).

També apareixen propostes sobre la reobertura Madrid–Aranda–Burgos i les infraestructures d'Andalusia i Zamora, vinculades a documentació de comissió. No consta un resultat individual prou precís per atribuir-los aprovació o rebuig (documentació parlamentària).

La clau pràctica és distingir aprovació de compliment: les proposicions no de llei demanen actuacions a l'Executiu sense obligar-lo jurídicament. La proposició legislativa identificada va caducar; els acords ja aprovats requereixen seguiment de la seva execució, no continuar la seva tramitació.

El president del Partit Popular, quan el seu partit està a l'oposició, no adquireix per aquest motiu competències de govern ni poders públics propis. Cal distingir tres plans: la direcció interna del partit, les facultats parlamentàries que tingui per ocupar un escó o representar un grup i el lideratge polític de l'oposició.

1. Ser líder de l'oposició no equival a un càrrec executiu

En l'àmbit estatal, el Reglament del Congrés no configura un càrrec de cap de l'oposició amb competències pròpies. Per tant, presidir el PP no permet ordenar actuacions a l'Administració, cessar ministres, convocar eleccions o imposar decisions al Parlament.

La distinció respon a la naturalesa dels partits. La Sentència 48/2003 del Tribunal Constitucional explica que tenen funcions de rellevància constitucional, però «no són òrgans de l'Estat» ni titulars del poder públic. La seva influència política no s'ha de confondre amb una potestat jurídica.

2. Facultats parlamentàries: depenen de l'escó

Si el president del PP és diputat, pot exercir els drets que reconeix el Reglament del Congrés, no per dirigir el partit, sinó per la seva condició parlamentària:

• Debatre i votar: assistir amb vot al Ple i a les comissions de les quals formi part, conforme a l'article 6.
• Sol·licitar informació: recollir dades, informes i documents de les Administracions públiques a través de la Presidència del Congrés, previ coneixement del seu grup, segons l'article 7.
• Controlar el Govern: formular preguntes i interpel·lacions, és a dir, demanar explicacions sobre la seva actuació o les seves orientacions generals, conforme als articles 180 i 185.
• Participar en l'activitat legislativa: intervenir en els procediments i debats conforme als requisits reglamentaris, sense disposar d'una iniciativa personal il·limitada.

Si ocupa un escó en una altra Cambra, no pot traslladar automàticament al Congrés les facultats d'aquella. Presidir el partit no substitueix els requisits de cada institució.

3. Facultats del grup i del seu portaveu

Moltíssimes eines corresponen al grup parlamentari o requereixen suports col·lectius. Els grups poden presentar proposicions no de llei —propostes de resolució de la Cambra—, segons l'article 193. La creació d'una comissió d'investigació pot proposar-se, entre altres subjectes, per dos grups o una cinquena part dels diputats, però l'ha d'acordar el Ple: el president del PP no pot constituir-la unilateralment.

Així mateix, la Junta de Portaveus està formada per qui exerceixen les portaveus dels grups. Ser president del partit no concedeix automàticament un lloc en ella. Les seves decisions s'adopten mitjançant vot ponderat, atenent el pes parlamentari de cada grup.

La moció de censura tampoc és una prerrogativa personal: necessita la signatura d'almenys una desena part del Congrés, una candidatura alternativa que l'accepti i majoria absoluta per aprovar-se. En canvi, plantejar una qüestió de confiança correspon al president del Govern, no al dirigent de l'oposició.

4. Direcció del partit i lideratge polític

La representació, organització i direcció interna del PP s'han de distingir de les competències estatals: el seu abast concret s'ha d'establir conforme als seus estatuts i a les decisions dels seus òrgans. No és possible atribuir al president facultats il·limitades sobre nomenaments, candidatures o disciplina sense examinar aquestes regles.

Representar una alternativa, negociar acords i criticar el Govern són funcions polítiques, no poders executius. A més, dirigir el partit no permet retirar per si mateix l'escó a un representant: així ho recorda la Sentència 298/2006. En resum, la seva autoritat política pot ser àmplia; les seves competències jurídiques depenen de cada càrrec i procediment.

Abans de col·laborar amb Alberto Núñez Feijóo, Ethel María Vázquez Mourelle va desenvolupar una carrera fonamentalment tècnica: es va formar com a enginyera, va treballar a l'empresa privada i es va incorporar a Augas de Galicia. Convé distingir dos moments: la seva col·laboració amb el Govern de Feijóo va començar el 2009, mentre que la seva entrada com a conselleira es va produir el 2014. Per tant, diversos dels seus primers càrrecs directius ja van formar part d'aquesta col·laboració, no van ser anteriors a ella.

Formació i experiència professional inicial

Vázquez és enginyera de Camins, Canals i Ports per la Universidade da Coruña. Aquesta formació constitueix la base de la seva especialització posterior en obres hidràuliques, infraestructures i gestió de serveis públics. El seu recorregut inicial va estar vinculat a l'exercici professional de l'enginyeria, abans d'assumir responsabilitats polítiques al Govern autonòmic.

Després de finalitzar els seus estudis, el 1996 va començar a treballar a l'empresa privada, dins de l'àmbit de les obres hidràuliques. Aquesta primera etapa li va permetre adquirir experiència sectorial abans de passar a l'Administració. Els perfils biogràfics consultats situen aquí l'inici de la seva carrera, sense identificar una trajectòria parlamentària o de govern anterior. Pot consultar-se la seva formació i recorregut en els perfils publicats per La Voz de Galicia.

La incorporació a l'Administració gallega

El 2003 es va incorporar a Augas de Galicia, organisme de la Xunta especialitzat en la gestió de l'aigua. Aquest pas és important per ordenar la seva biografia: la seva arribada a l'Administració autonòmica va precedir en sis anys el primer Govern presidit per Feijóo. Per tant, no va iniciar la seva activitat pública directament com a integrant del seu equip polític.

Durant aquesta etapa va consolidar un perfil lligat a la gestió hidràulica i al funcionament de l'Administració. La continuïtat d'aquest vincle professional apareix també en la informació sobre la seva posterior decisió de tornar a la seva plaça de funcionària a Augas de Galicia, recollida per Demócrata.

De tècnica a alta responsable de la Xunta

El canvi cap a responsabilitats de direcció es va produir a l'abril de 2009, quan va ser nomenada presidenta d'Augas de Galicia i de l'Empresa Pública d'Obres i Serveis Hidràulics. Des d'aquest moment ja treballava dins de l'Executiu de Feijóo. La seva promoció va estar vinculada a l'aleshores conseller de Medi Ambient, Territori i Infraestructures, Agustín Hernández, segons el perfil publicat per El País.

Abans de convertir-se en conselleira, va ampliar les seves responsabilitats cap a les infraestructures: al setembre de 2010 va assumir la Direcció General d'Infraestructures; a l'abril de 2011, la presidència de la Societat Pública d'Inversions de Galícia; i al gener de 2012, la direcció de l'Agència Gallega d'Infraestructures. Aquesta seqüència figura en el repàs de la seva trajectòria publicat per VigoÉ.

Quina trajectòria política tenia prèviament?

El més rellevant és que el seu accés al primer nivell polític va arribar des de la gestió administrativa, no des d'una carrera parlamentària prèvia. El juny de 2014, Feijóo la va triar conselleira de Medi Ambient, Territori i Infraestructures per substituir Hernández, que deixava la Xunta per assumir l'Alcaldia de Santiago.

En síntesi, abans de treballar amb Feijóo havia acumulat experiència com a enginyera en el sector privat i a Augas de Galicia. Abans de ser la seva conselleira, sumava a més cinc anys de direcció pública dins del seu Govern. Aquesta diferència explica la seva trajectòria: primer professional tècnica, després alta gestora i finalment integrant de l'Executiu gallec.