La candidata de Podemos a les eleccions generals del 29 de novembre, Irene Montero, ha recalcat que el PSOE i el PP "no són el mateix", tot i que "voten igual" en qüestions com la fiscalitat a les grans energètiques, la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la continuïtat d’Espanya a l’OTAN o la posada en marxa de supermercats públics. Per això, ha reclamat el suport al seu partit per impulsar mesures que, segons el seu parer, "realment permetin frenar l’extrema dreta".
"El PSOE i el PP no són el mateix, però quan hi ha que fregir impostos a les energètiques, voten igual", ha proclamat en un acte de Podemos celebrat en un espai del centre de Madrid, poc abans del començament oficial de la campanya electoral, davant d’unes 300 persones. Els intervinents al míting han fet la seva entrada amb música de Bad Gyal i entre consignes de "Sí se puede".
A continuació, Montero ha incidit en el fet que socialistes i 'populars' també s’alineen quan es tracta la necessitat de "democratitzar la justícia", en avalar que el CGPJ "continuï controlat pels mateixos de sempre". A més, ha estès les seves crítiques a l’àmbit de la defensa, sostenint que tots dos partits coincideixen a mantenir Espanya dins de l’OTAN i a dedicar recursos a l’armament que, segons ha defensat, podrien destinar-se a escoles i hospitals.
La eurodiputada ha afegit que les dues formacions voten igualment "en contra dels supermercats públics" i ha insistit que, per frenar l’extrema dreta, és imprescindible optar per Podemos a les urnes. "Per saber quina és l’esquerra no n’hi ha prou mirant els programes electorals. Una cosa en política és el que aconsegueix, és el que fa", ha remarcat.
Crítiques als "sacrificis" de Feijóo i Abascal
La dirigent de Podemos també ha carregat contra Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, als quals ha acusat de defensar un model de país en què els esforços recaigui sobre la majoria social. "Els sacrificis sempre són per als de baix, perquè els sacrificis del 99% són els beneficis de l’1%", ha sostingut, i ha qüestionat si tots dos líders podrien subsistir amb pensions de 800 euros o sous de 1.200 euros.
Montero també ha rebutjat "la intenció de Feijóo de derogar la llei trans", cosa que, segons que ha advertit, implicaria "retornar les persones trans a una situació en la qual haurien de sotmetre's a tractaments hormonals i procediments mèdics i psiquiàtrics perquè es reconegués la seva identitat". "Hem abandonat aquesta societat fosca i no volem tornar-hi", ha alertat.
Davant l'apel·lació al "vot útil" per contenir l'extrema dreta, ha defensat un paquet de mesures que inclou abaixar els lloguers, prohibir l'especulació immobiliària, eliminar els pisos turístics, reforçar la inversió en sanitat i educació, impulsar una empresa pública d'energia i posar en marxa supermercats públics, a més d'augmentar els recursos per combatre les violències masclistes.
També ha qüestionat el nivell de despesa militar de l'Executiu actual i ha plantejat redirigir aquests fons per remunerar els permisos de cura de menors i ampliar-los fins a les deu setmanes. En la seva intervenció final, ha instat a demanar el vot per construir una esquerra "prou forta" per abaixar els lloguers, apujar els salaris i abaratar la cistella de la compra, amb la meta de garantir "pau, casa i feina".
Belarra acusa el Front Amplio de compartir projecte amb el PSOE
Per la seva banda, la secretària general de Podemos, Ione Belarra, ha sostingut que alts càrrecs del Front Amplio es presenten a les llistes del PSOE en aquestes eleccions i ha assegurat que ambdues forces representen "el mateix projecte polític".
Belarra ha afirmat que PSOE i Front Amplio formen part de "la mateixa candidatura" i que la seva proposta passa perquè "les coses es quedin com estan". Davant aquesta opció i la dels partits de dreta, ha reivindicat l'"Aliança republicana i plurinacional" que promouen Irene Montero i el candidat d'ERC, Gabriel Rufián, composta per persones que "s'atreveixen a enfrontar-se als poderosos per abaixar els lloguers".
La dirigent 'morada' també ha criticat l'actuació policial durant la vaga general, de la qual ha responsabilitzat el Govern del PSOE i del Front Amplio. "Davant una vaga legítima, davant una reivindicació legítima del nostre poble, va ser enviar la policia a repartir cops", ha denunciat, i ha afegit que li hauria agradat que els agents es treguessin els cascs i se situessin del costat dels manifestants.
Belarra ha ironitzat, a més, sobre el cridat al «vot útil» del PSOE, al qual li ha retret «demanar solidaritat als propietaris, celebrar les inversions de fons voltors i no trencar relacions amb Israel». «Si el que vols és que abaixin els preus del lloguer, que la gent no la facin fora de casa seva perquè no pot pagar, aleshores l’únic vot disponible en aquestes eleccions és aquest», ha tancat, en referència a Podem.
Crida a intervenir el mercat de l’habitatge
El «número dos» de la llista de Podem per Madrid, Tito Morano, ha rebutjat que la sortida als problemes de la classe treballadora passi per continuar amb les polítiques vigents i ha sostingut que el model social i econòmic espanyol «ja ha fracassat». «Com vol que ningú vulgui més del mateix», s’ha preguntat, tot al·ludint a la precarietat laboral, la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris i les dificultats per afrontar el pagament del lloguer.
Morano ha advertit que la situació pot desembocar en un nou esclat perquè tornin a pagar les classes populars, com ha assenyalat que va passar el 2011, o bé obrir una «sortida democràtica» a les urnes el 29 de novembre. Per fer-ho, ha demanat votar qui estigui disposat a «intervenir en el mercat de l’habitatge», gravar els especuladors i treure Espanya de l’OTAN, que, al seu entendre, serveix per «gastar diners» i «patrocinar guerres criminals».
Finalment, el «número tres» de la candidatura per Madrid, Dina Bousselham, ha carregat contra el Govern per mantenir Fernando Grande-Marlaska al cap del Ministeri de l’Interior, per la continuïtat dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i per la situació de moltes treballadores migrants que, segons ha denunciat, no poden permetre’s fer vaga. «Vergonya de govern», ha repetit durant el seu discurs, en el qual també ha censurat que l’Executiu continuï destinant fons a Israel.