L'Ateneu de Madrid serà aquesta setmana l'escenari de la posada de llarg de la iniciativa "Senadores i senadores per la Democràcia", un projecte impulsat des de la societat civil que reclama una candidatura conjunta de les forces d'esquerres al Senat en les properes eleccions generals. La proposta compta amb el suport de figures com l'escriptora Elvira Lindo, el cantant Víctor Manuel i l'actor Pepe Viyuela, entre altres personalitats.
Els seus impulsors expliquen que la meta és que els partits progressistes de tot el territori espanyol es coordinin per presentar llistes conjuntes al Senat en totes les circumscripcions provincials en els propers comicis generals.
En els anteriors comicis generals de 2023 ja es van articular algunes llistes unitàries per a la Cambra Alta en diferents territoris. ERC i EH Bildu van segellar una coalició per concórrer al Senat a Catalunya i al País Basc, mentre que PSOE, Sumar, Esquerra Unida i Ara Eivissa s'aliaren a Eivissa i Formentera amb l'objectiu d'obtenir un senador.
Entre qui promouen aquesta nova proposta de llista electoral conjunta d'esquerres figuren l'economista Bruno Estrada, el sociòleg Enrique del Olmo i l'advocada i exdirigent de Podemos Gloria Elizo.
L'acte de presentació, que se celebrarà aquesta setmana i estarà conduït per la periodista María José Pintor, comptarà així mateix amb la intervenció de la periodista Ana Pardo de Vera, el jurista Javier Pérez Royo, l'escriptor Juan Pinilla i l'exsecretari general de CCOO Antonio Gutiérrez.
A més, prop de 5.000 persones han subscrit ja el manifest de suport. Entre elles es troben les escriptores i escriptors Rosa Montero, Elvira Lindo i Carlos Bardem; l'advocada Cristina Almeida; els actors María Barranco, Pepe Viyuela i Miguel Rellán; el sindicalista de UGT Antonio Ferrer; la sociòloga Marina Subirats; el filòsof Santiago Alba Rico; el cantant Víctor Manuel; la periodista Rosa Villacastín i els advocats i dirigents polítics Nicolás Sartorius i Manuel de la Rocha.
Una candidatura unitària, per ara distant
A dia d'avui, la possibilitat d'articular una candidatura d'unitat a l'esquerra alternativa al PSOE per a les eleccions generals es percep com una opció remota.
Per exemple, formacions sobiranistes com BNG, Bildu i ERC han rebutjat pactes amb partits d'àmbit estatal. El portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, va arribar a mostrar-se disposat a encapçalar un front d'esquerres, però aquesta hipòtesi es va anar diluint, limitant la seva crida a la convergència a l'àmbit català i des de la seva posició de candidat d'ERC.
Al mateix temps, Sumar i Podemos continuen mantenint distàncies després de la ruptura a nivell estatal a finals de 2023, sense senyals d'acostament que apuntin a una llista única de cara a 2027.
Per una banda, els 'morats' han situat a la eurodiputada i número dos del partit, Irene Montero, com el seu principal referent electoral i han anat modificant la seva estratègia d'aliances: primer van descartar la via plantejada per Rufián i posteriorment van defensar un tàndem electoral entre l'exministra i el portaveu parlamentari.
Amb l'arrencada del nou curs polític, Montero va proposar unes primàries obertes a tota l'esquerra per sortir del "bucle" en què es troba aquest espai polític i que sigui la ciutadania qui determini la correlació de forces de cada partit. Amb això va retar a les formacions de Sumar a acceptar aquest mecanisme democràtic, que ja s'havia posat sobre la taula el 2023.
En paral·lel, IU, Moviment Sumar, Comuns i Més Madrid van presentar al febrer el seu acord per tornar a concórrer junts a les generals i aixecar una coalició oberta a Podemos i a altres socis parlamentaris com Compromís, Chunta Aragonesista o Més per Mallorca.
Des d'aquest bloc de l'esquerra s'observa amb prudència la proposta de primàries llançada per Podemos, al qual se li reclama primer una declaració nítida de voluntat de concórrer en una mateixa candidatura i, en una segona fase, negociar de forma conjunta el mètode per fixar el paper de cada organització a la llista electoral.
Mentre tant, les forces integrades a Sumar continuen treballant en la seva nova marca electoral, que previsiblement es denominarà "Frente Amplio", tot i que continua sense desvetllar-se la incògnita sobre qui serà la persona candidata per a les generals de 2027.