El conseller de Seguretat, Bingen Zupiria, ha assenyalat que "estava sobre la taula" el "coneixement" de grups dissidents "que en el seu moment sembla que no van compartir la decisió (d'ETA) d'abandonar la violència", tot i que admet que la troballa d'"alguns materials de caràcter delicat" intervinguts als dos arrestats a Irún acusats de terrorisme "sí causa sorpresa", ja que "no era alguna cosa coneguda, i tampoc era alguna cosa esperada".
En declaracions al diari Deia, recollides per Europa Press, detalla que aquests "grups dissidents" s'articulen "al voltant d'unes persones conegudes, concretes, que estan a la presó i que han donat a conèixer el seu pensament", de manera que la presència d'aquests referents "no ha estat una sorpresa total".
Després d'assenyalar que "no hi havia cap ordre de cerca i captura" sobre les persones identificades en el control rutinari d'Eskoriatza, explica que, un cop verificada la identitat dels ocupants del cotxe aturat, "llavors s'identifiquen una sèrie de materials que criden l'atenció dels ertzainas i aquests s'emporten aquests materials".
En aquest context, precisa que no és possible actuar sobre determinats efectes sense una autorització judicial prèvia, especialment quan es tracta de suports com "ordinadors o pendrives", perquè podria quedar compromesa la seva validesa com a prova.
"Per tant, l'Ertzaintza ha seguit el procediment lògic, que és incautar-se d'aquests materials, sol·licitar una autorització judicial i realitzar la comprovació pertinent i oferir les conclusions al fiscal i al jutge de l'Audiència Nacional", indica.
En relació amb el contingut intervingut, el conseller confirma que s'al·ludeix "a uns plànols que vinculen aquest grup amb la possible existència d'algun zulo d'ETA", tot i que fins ara no s'hagi localitzat cap. Afegeix també "algunes referències a alguna informació relativa a algun policia nacional i algun guàrdia civil", però sense menció a ertzainas. En qualsevol cas, recalca que "no consta que formin cap grup o comandament organitzat, no consta que hagin actuat de forma conjunta no ja en l'àmbit del terrorisme, tampoc en un àmbit més social o polític".
"No ha hagut deslegitimació de la violència"
El responsable de Seguretat considera que "falten molts eslabons, passos que estan per donar" en "aquest trànsit que hem fet d'una societat en la qual durant 60 anys s'ha practicat la violència a una en la qual ha cessat".
Al seu judici, aquesta "part important de la societat" que en el seu dia "ha justificat un estat de terror i l'ús de la violència", va deixar de recolzar-la "d'un dia per l'altre sense que ens hagin explicat la raó" d'aquest canvi.
"Van abandonar la violència per a l'obtenció dels seus objectius polítics. No ha hagut una deslegitimació de l'ús de la violència. Les consideracions que s'han fet són d'un altre tenor, de caràcter estratègic, fan referència a que hi ha una via de lluita que s'ha esgotat i, per tant, cal optar per un altre camí", sosté.
En aquesta línia, apunta que el següent pas hauria de ser "dir que no s'havia d'haver usat la violència" i, des d'allà, "podran trobar mil explicacions del per què ho van fer, podran enaltir a qui va usar la violència i a qui va donar suport per usar-la". "Però ha de quedar clar que no hi ha lloc per a l'ús de la violència", remarca.
Interrogat per si al·ludeix a EH Bildu, aclara que es refereix a "les persones que han justificat l'ús de la violència", una "massa social" que, a diferència d'altres "persones o grups", no s'ha "enfrontat al seu passat i han posat en qüestió la seva actuació i l'exercici de la violència que han fet".
"És una massa social que ha justificat, ha legitimat i ha impulsat l'ús de la violència. No som conscients dels efectes tremends que aquesta etapa de violència ha tingut en la nostra societat. Això ha deixat un poso que a vegades a més s'adverteix en alguns comportaments que es produeixen al carrer, en alguns llocs i jo crec que sobre això hauríem de pensar", reflexiona.
Pel que fa a les protestes o mobilitzacions que "acaben en altercats", Zupiria vincula aquests episodis al fet que "hi ha hagut qui des de la força han considerat enemics a qui no pensaven com ells", i a que "hi havia uns que volien dominar la societat amb l'ús de la violència i consideraven a tots els altres els seus contraris i els seus enemics", una realitat que, segons adverteix, "no està curada i a vegades té expressions violentes al carrer".